La Basílica de Sant Sebastià és una església barroca situada a Palazzolo Acreide, Sicília. Està dedicada a sant Sebastià, patró de la ciutat, i constitueix un dels principals monuments de les ciutats del barroc tardà de la Vall de Noto, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2002.

Història La primera església fou dedicada a Sant Sebastià i probablement es va construir a la segona meitat del segle XV al mateix lloc on ja existia l'església de Sant Roc, construïda després del 1414 i abandonada poc després.

A causa del creixement urbà del barri, l’edifici fou ampliat diverses vegades entre els segles XVI i XVII gràcies a la confraria de Sant Sebastià.

El terratrèmol de la Val di Noto va arrasar-lo. A més a més, la destrucció dels arxius van esborrar gran part de la memòria històrica d'una extensa àrea del sud-est de Sicília.

Posteriorment es va iniciar la construcció del temple actual en el mateix emplaçament. La monumental façana, atribuïda a l’arquitecte i escultor siracusà Mario Diamante, es va completar cap al 1780.

Arquitectura miniatura|La plaça del Popolo i la basílica miniatura|L'església a la nit La façana principal, d’uns 35 metres d’alçada, està construïda amb pedra calcària dels monts Ibleus. S’organitza en tres cossos superposats i està precedida per una gran escalinata que domina la piazza del Popolo. L'escalinata, construïda el 1877 amb dos trams i 25 esglaons, connecta el nivell del carrer amb la galeria, un balcó que sosté els portals d'entrada de la basílica. La majestuosa façana barroca, construïda amb pedra de giuggiolona, està dividida en tres nivells, cadascun separat per pilastres aparellades; un únic cos central forma el tercer nivell. Cornises elaborades i cordons amb motllures riques separen els nivells, mentre que baranes de ferro forjat protegeixen els respectius camins.

Els portals laterals estan delimitats per columnes acanalades coronades per capitells corintis i per timpans d'arc trencat superposats. Arquitraus amb decoracions fitomòrfiques i un cap de querubí intermedi adornen els marcs de les dues entrades. Finestres cegues amb marcs mixtilinis o òculs en forma de cartutx coronen les obertures d'accés laterals.

El portal central presenta un parell de lleons de pedra blanca esculpits per Mario Diamanti, el dissenyador i autor de tota la façana. Decoracions en relleu embelleixen els alts sòcols de les columnes bessones, que tenen fusts inferiors arabescos. L'arc de mig punt de l'entrada presenta querubins a les petxines, i l'arquitrau amb motius florals està coronat per timpans trencats superposats. L'espai intermedi està ocupat per la fornícula que conté l'estàtua de Sant Sebastià Màrtir .

Interior L’interior presenta tres naus amb una rica decoració de guixos, marbres policroms, pintures i escultures pròpies del barroc sicilià.

Les naus central i dreta acaben en absis circulars. La volta de la nau presenta una exposició pictòrica d'escenes que representen el Martiri de Sant Sebastià amb una pluja de fletxes, Sant Sebastià sent jutjat per Dioclecià i la Glòria Celestial de Sant Sebastià, màrtir cristià. El perímetre de la nau i el presbiteri es caracteritzen per una elaborada cornisa delimitada per una artística reixa de ferro forjat esmaltat.

Entre les obres d’art més destacades de la basílica hi ha l’estàtua de sant Sebastià (1663), conservada a l’altar major, un gran orgue del segle XVIII, la pintura Santa Margarida de Cortona (1758), atribuïda a Vito D’Anna, i diverses obres de Saverio Marchese, Giovanni Tanasi i altres artistes sicilians dels segles XVIII i XIX. La basílica conserva també nombroses relíquies i constitueix el centre de les principals celebracions religioses de la ciutat dedicades al seu patró.

Festes A l'hivern, el 20 de gener, dies natalis (20-27 de gener), és la festa de Sant Sebastià amb celebracions de funcions litúrgiques i processions. En torna a haver-hi a l'estiu, el 10 d'agost (8-17 d'agost). Aquestes festes patronals són conegudes per la scinnuta (descens de la custòdia) i la sciuta (sortida del ), aquesta última operació acompanyada del sorollós tret de petards (també coneguts com a moschetteria, masculinata o maschiata, alborata ), conjuntament amb l'espectacular llançament de 'nzareddi (cintes de colors).

Bibliografia

Altres projectes

Categoria:Edificis de Sicília Categoria:Basíliques d'Itàlia Categoria:Articles amb coordenades via plantilla cal coor Categoria:Esglésies barroques d'Itàlia Categoria:Patrimoni de la Humanitat a Sicília