L'orgue de l'església parroquial de Sant Josep, ubicada a la localitat d'Alqueria Blanca (Santanyí, Mallorca), és un instrument musical de vent i teclat construït originalment a la dècada de 1871 pel mestre organer Julià Munar. L'instrument destaca pel seu ús continu en la litúrgia i per haver estat objecte d'una restauració i ampliació profunda a principis del segle XXI.

Història La construcció de l'actual església parroquial de Sant Josep es va iniciar l'any 1853, essent solemnement beneïda el 1863. Pocs anys després, entre el 1871 i el 1879, l'organer mallorquí Julià Munar va dur a terme la fabricació de l'òrgan, encara que algunes publicacions periòdiques de l'època van datar8. de proporcions modestes i disposava únicament de cinc registres.

L'any 2010, el mestre organer Pere Reynés va emprendre un projecte integral de restauració i ampliació de l'instrument, mitjançant el qual es va aconseguir duplicar el nombre de registres original.

Característiques Manual II (Tiradors esquerres) Manual I (Tiradors drets) Flautat 13 Flautat 13 Vuitena Vuitena Violó Flauta Flabiol Quinzena Clarín Corneta Denovena Ple (Ple) Trompeta Reial Corneta  La distribució dels tubs al secret segueix un ordre estrictament cromàtic i aquest element és compartit per tots dos manuals, incorporant diversos jocs reversibles.

Flautat 8' (Flautat 13): És el primer joc ubicat a la façana. Anomenat «de 13 pams» segons l'antiga nomenclatura castellana, compta amb els primers 12 tubs C fabricats en fusta, mentre que la resta són d'aliatge metàl·lic. En disposar duna doble corredissa, aquest joc funciona de manera comuna per als dos teclats. La façana visible és composta per tubs canonges de fusta, aix que el registre total dels tubs metàl·lics d'aquest registre s'alberga a l'interior sobre el secret.

Vuitena 4': Registre comú per a ambdós teclats, els tubs dels quals van ser renovats en les intervencions recents.

Ple (Ple): Corresponent al Manual I. Comença a la primera vuitena amb dues fileres de tubs (introduint-se a la secció de1'~1/3 i s'amplia a tres fileres amb les seves respectives reiteracions a partir de la segona vuitena.

Flauta 4': Associada al Manual I. És un registre de tipus flauta dolça amb tubs de fusta, boca arquejada i afinador de tipus lateral. Es torna octaviant a partir de la nota d''

Corneta: Corresponent al Manual I, està disposada sobre un secret elevat. La seva composició varia segons la tessitura:

De Do a Re: Consta de tres fileres de flauta tapada, 2'de flauta tapada amb els tubs de la primera vuitena oberts). Els tubs són de fusta al tram.  

A partir de Re: S'amplia a quatre fileres fabricades íntegrament amb metall.

Registres del Manual II: Inclou els jocs de Quinzena 2', Flabiol 2' i Dinovena 1'~1/3 (tots ells amb canonada nova)

Caixa d'ecos: Els registres de Trompeta Reial 8' i Violón 8' de fusta (tots dos pertanyents al Manual II) estan instal·lats en un secret elevat i independents, confinats dins una caixa d'ecos equipada amb persianes mecàniques. Aquesta estructura se situa sobre el moble principal de l'orgue, centrada sota la volta del temple, disseny que proporciona una òptima projecció acústica. 

Debats historiogràfics i tècnics Dins l'àmbit de l'organeria tradicional mallorquina, hi ha hagut històricament la hipòtesi popular que l'òrgan d'Alqueria Blanca va ser construït aprofitant el material del tercer teclat de l'històric òrgan del convent de Santo Domingo de Palma, que no van arribar a ser instal·lats a l'instrument de la veïna localitat de Santanyí.

Tot i això, les anàlisis tècniques modernes contradiuen aquesta creença popular, ja que la major part de la canonada metàl·lica de l'instrument presenta una factura de tipus romàntic i de fabricació seriada, plenament coincident amb els estàndards de producció de Julià Munar. L'única evidència de material antic romanent es redueix a quatre tubs antics reaprofitats a les notes Do, Sol, Si i Do sostingut de la tercera filera del registre de Corneta.

Referències 

Categoria:Orgues de Mallorca Categoria:Santanyí