miniatura|Treball de Mauricio Amster i Walter Reuter Les Milícies de la Cultura van ser un cos de mestres i instructors creat pel govern de la República durant la guerra civil espanyola amb la finalitat d'erradicar l'analfabetisme, ampliar la cultura i proporcionar una educació social i política. Per aconseguir-ho proposaven tres nivells d'educació al front: ensenyament elemental, cultura bàsica i cultura mitjana a les tropes en combat. També oferien formació complementària als comandaments.
Aquestes milícies van tenir el seu origen en la iniciativa de la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) que el desembre del 1936 va crear el servei "Cultura del Miliciano" per organitzar classes d'alfabetització als fronts. A finals de gener del 1937, el Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts (que, a partir del 18 de maig del 1937 va passar a denominar-se Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat) va assumir aquesta experiència i la va institucionalitzar amb el nom de Milícies de la Cultura, aprofitant els cinc anys d'experiència rural de les Missions Pedagògiques (1931-1936). miniatura|Cartells de les missions pedagògiques prèvies al cop d'estat franquista
Història Durant les primeres setmanes després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol de 1936 que va donar inici a la Guerra Civil, a la zona sota control de la República, es van conformar batallons de milicians voluntaris creats a l'empara d'organitzacions polítiques, juvenils i sindicals amb la finalitat de fer front als revoltats en armes. miniatura|Cartell de les Milícies de la Cultura Els mestres, com altres col·lectius de treballadors, es van incorporar a les unitats milicianes. Al novembre de 1936, la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) de la Unió General de Treballadors (UGT) va crear una unitat de combat per a la defensa de Madrid, el Batalló Félix Bárzana, format per uns tres mil afiliats al sindicat, enquadrat en el Cinquè Regiment. A la resta del territori espanyol controlat pels republicans, els docents van participar en les milícies populars creades ad hoc.
Un cop superada la primera fase de la guerra, i amb l'objectiu de consolidar un exèrcit organitzat i eficaç, la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT) va plantejar la necessitat d'oferir una educació elemental als milers d'homes i dones enquadrats en les diferents unitats de combat. L'aleshores responsable de l'Acció Social del Cinquè Regiment, Manuel Sánchez Arcas, es va interessar pel projecte i va impulsar la creació del servei «Cultura del Milicià» (desembre 1936). Es tractava d'una unitat formada per mestres, dependent de la FETE-UGT i del regiment, que va fixar la seva seu central al Passeig de Recoletos de Madrid, i que proporcionava formació elemental als soldats o milicians a demanda dels diferents batallons.
En els dos mesos següents, Cultura del Milicià va estar present de manera estable en sis batallons (Canàries, Dimitrov, Aida Lafuente, Pedro Rubio, Pablo Iglesias i Front Vermell), diverses brigades, diferents seccions del Cinquè Regiment, així com a la comandància de Sanitat i a l'hospital de les Brigades Internacionals. miniatura L'èxit d'aquesta experiència va portar el ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, Jesús Hernández, a convertir-la en projecte d'estat. La va institucionalitzar a principis de 1937 amb el nom de Milícies de la Cultura, fet que va significar el desplegament d'una intensa campanya d'alfabetització als fronts.
En el context de la República Espanyola i els seus ideals, l'educació era un pilar fonamental, també al front, i erradicar l'analfabetisme va ser un dels objectius. La guerra es preveia llarga i era necessari continuar amb la formació de soldats i combatents, molts procedents del medi rural que mai havien pogut accedir a l'educació.
El 30 de gener del 1937, el Consell de Ministres va aprovar la creació de les Milícies de la Cultura. Una entitat pública formada per mestres i instructors, adscrites a les unitats de combat i dependent del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts en l'exercici de les seves funcions educatives i dels comandaments de les unitats en qüestions militars.
La missió de les Milícies de Cultura era:
Estructura El model orgànic de les Milícies de Cultura es basava en una estructura de dos nivells d'inspecció: general i al front i els milicians de la Cultura es distribuien en tres nivells: divisió, batalló i brigada. L'ordre que desenvolupa l'estructura publica la remuneració mensuals dels funcionaris en el seu article tercer:
800 pessetes per l'inspector i sotsinspectors generals, 700 pessetes pels inspectors al front, 600 pessetes pels milicians de cultura de divisió o brigada 500 pessetes pels milicians de cultura de batalló
Pel que fa a les activitats d'ensenyament, el pla tenia tres nivells:
Elemental: lectura, escriptura i operacions aritmètiques senzilles. Cultura mínima: profundització de l'aritmètica, geometria, cal·ligrafia, ortografia, gramàtica, ciències naturals, geografia i història. Cultura mitjana: taquigrafia, comptabilitat, francès i dibuix.
A més, a requeriment dels comandaments centrals de l'exèrcit, les Milícies de la Cultura es van ocupar de la formació de comandaments en cursets intensius de quinze dies o un mes, per tal de completar la formació escassa de molts oficials i suboficials. En aquests cursets també s'impartien classes de tàctica i tècnica militar, a càrrec de professionals de l'exèrcit.
Recursos pedagògics miniatura|Cartilla escolar antifascista Els instruments d'ensenyament van ser diversos. D'una banda, el ministeri d'Instrucció Pública va editar una cartilla escolar i una cartilla aritmètica per a l'aprenentatge del nivell elemental, que es repartien als soldats.
La més coneguda és la Cartilla escolar antifascista, una iniciativa dels serveis de propaganda de la República. La maqueta de la primera edició (25.000 exemplars) la va realitzar Mauricio Amster. La segona edició (100.000 exemplars) va incloure fotomuntatges d'Amster i de Walter Reuter.
D'altra banda, es van crear escoles específiques per atendre els soldats analfabets, «Llars del soldat» —on s'impartien classes, es projectaven pel·lícules i es representaven obres de teatre— i biblioteques de les unitats, que agrupaven el material didàctic per als nivells mínim i mitjà, així com llibres de lectura. Per als mestres, es va crear un centre d'orientació educativa permanent a Madrid.
A més, es van utilitzar publicacions periòdiques. L'agost del 1937, el Ministeri d'Instrucció Pública va començar a editar «Armas y Letras», la FETE-UGT també publicava «El Magisterio Español» i altres publicacions pròpies, com el diari mural «La Trinchera». També van desenvolupar iniciatives teatrals, com el «Teatro-Guiñol», per a l'entreteniment i la instrucció de la tropa.
Fins meitats del 1938, l'activitat de Milicians de la Cultura va ser estable i va aconseguir els seus màxims resultats. A partir d'aleshores, els republicans van començar a perdre progressivament territori. L'elevat nombre de baixes en el front, també dels mestres de les Milicies de la Cultura, i la desmoralització dels propis soldats davant una guerra que començaven a percebre perduda, van dificultar el treball en els últims mesos.
Balanç La tasca d'alfabetització i culturització duta a terme per les Milícies de la Cultura va assolir una dimensió innegable. Segons el Ministeri d'Instrucció Pública, es van crear 2.047 escoles elementals, 167 llars del soldat, 1.248 biblioteques (que van distribuir 187.200 volums) i 4.233 períodics murals; es van impartir 518.585 classes col·lectives i 362.380 d'individuals; es van fer 20.077 xerrades i conferències i 608 sessions cinematogràfiques. ConcepteXifraEscoles elementals2.047Llars del soldat167Biblioteques1.248 (187.200 volums)Períodics murals4.233Classes col·lectives518.585Classes individuals362.380Xerrades i conferències20.077Sessions cinematogràfiques608Representacions de guinyol68Combatents alfabetitzats75.000 – 105.000Milicians de la Cultura en actiu2.200Soldats que van assistir a classes200.000 En el moment de màxima activitat, hi havia uns 2.200 milicians de la cultura en actiu.
Alfabetització No existia un criteri uniforme per determinar quan un soldat havia deixat de ser analfabet. La "prova de la targeta" —és a dir, quan el soldat es comunicava per carta amb les seves famílies— era el mètode més estès per considerar assolida l'alfabetització. La signatura del butlletí de nòmina permetia diferenciar entre "analfabets totals" (que signaven amb el dit) i "els que sabien signar".
Tot i aquestes limitacions i l'afany propagandístic del Ministeri d'Instrucció Pública a l'hora de publicar dades d'alfabetització - entre 75.000 i 105.000 combatents alfabetitzats, la tasca de les Milícies de la Cultura va ser massiva. Fins i tot la "Espanya de enfrente", tot i no elogiar-ne la tasca instructiva, tampoc la va negar.
Les Milícies de la Cultura van ser eficaces també per l'acollida favorable entre les tropes. A tall d'exemple, la 28a Brigada va comunicar al maig de 1937 que, havent-se donat la consigna d'acabar amb l'analfabetisme en quinze dies, ho havien aconseguit en només vuit:
Referències
Categoria:Unió General de Treballadors Categoria:Segona República Espanyola Categoria:Guerra Civil espanyola