Els Germans Carlo Roselli (Roma, 16 novembre 1899) i Sabatino Enrico Rosselli, conegut amb el diminutiu Nello, (Roma, 29 novembre 1900) van ser dos importants polítics, periodistes i activistes, símbols de l'antifeixisme italià. Van patir la deportació i l'exili. El 9 de juny de 1937 van ser segrestats i assassinats a Bagnoles-de-l'Orne per grups locals de l'extrema dreta, seguint ordres dels màxims líders del feixisme italià.
Repressió i Assassinat Fills de Sabatino Rosselli i Amelia Pincherle (feminista i escriptora, tia de l'escriptor Alberto Moravia), tenien un germà gran, Aldo, que va morir en la Primera Guerra Mundial. Eren membres d'una adinerada família jueva, d'ideals republicanistes.
Carlo Rosselli era professor universitari d'ideari socialista, que havia servit com a oficial dels Alpini durant la Primera Guerra Mundial. El germà petit, Nello, era docent, historiador i lliberal. Residien a Florència, al número 38 de Via Giusti i, per les seves conviccions politiques, van ser assetjats i agredits diverses vegades per les esquadres paramilitars feixistes.
El 1926 Carlo, que havia fundat i dirigit, amb Pietro Nenni, el setmanari Quarto Stato, va ser detingut i deportat, juntament amb el seu germà, a l'illa d'Ustica i després a Lípari.
El 1929, juntament amb Fausto Nitti i Emilio Lussu, Carlo va fugir per mar i es va refugiar a França, on va fundar el moviment Giustizia e libertà. El 1936, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, va participar com a voluntari en les Brigades Internacionals. Integrat en la Columna Ascaso, va ser ferit a la batalla del Monte Pelado, on va morir el seu company Mario Angeloni.
Mentrestant, a Itàlia, el seu germà Nello va tornar a ser detingut i deportat a l'Illa de Ponça.
El juny de 1937, Carlo Rosselli es va traslladar a Bagnoles-de-l'Orne per acabar de recuperar-se i seguir un tractament balneari. Allà el va anar a veure el seu germà Nello, que malgrat els seus antecedents, el maig de 1937, havia obtingut el passaport italià per intercessió de Gioacchino Volpe (probablement de bona fe),però amb una pressa que a alguns amics, inclòs Piero Calamandrei, els va semblar sospitosa, possiblement motivada per l'objectiu d'arribar al refugi de Carlo a través de Nello.
El 9 de juny, a Bagnoles de l'Orne, tots dos van ser segrestats i assassinats a trets i punyalades per l'esquadró de l'organització d'extrema dreta francesa Cagoule, liderada per Jean Filliol. Pel que fa als cervells de l'assassinat, sembla que van ser, entre d'altres, Santo Emanuele, tinent coronel dels carabinieri i cap de la secció de contraespionatge, juntament amb el general Mario Roatta, el coronel Paolo Angioy i el major dels carabinieri Roberto Navale, presumiblement amb l'aprovació tàcita del ministre d'Afers Exteriors Galeazzo Ciano i el seu cap d'estat major Filippo Anfuso. Tots els imputats italians van ser sotmesos a un procés, entre el 1944 i el 1951, i absolts per mancança de proves fiables. Els sicaris francesos més significatius; Jean Filliol, va fugir a Espanya i Jean Marie Bouvyer, després d'una curta estada a presidi, va tornar a la vida civil.
Els germans Rosselli van ser enterrats al Cementiri del Père-Lachaise a París,però el 1951, la seva família va fer traslladar les despulles al Cementiri monumental de Trespiano, situat en un nucli urbà (ara barri de Florència), a la Via Bolognese. La seva tomba es troba en l'anomenat Santuari de la Justícia i la Llibertat, a la dreta de l'entrada del cementiri, on la làpida dels germans Rosselli porta el símbol de l'espasa flamejant, emblema del moviment Giustizia e Libertà, amb un epitafi escrit per Piero Calamandrei.El mateix Santuari inclou les tombes de Gaetano Salvemini, Ernesto Rossi, Enrico Bocci i Nello Traquandi, en el lloc anomenat la "Il quadrato del "Non Mollare" (No rendir-se).Piero Calamandrei i Spartaco Lavagninitambé estan enterrats al cementiri de Trespiano.
Honors Els Germans Rosselli son recordats periòdicament i han rebut honors i reconeixements en nombroses ciutats d'Itàlia (Firenze, Milà, Torí, Roma, Cremona, Carrara, Pinerolo, etc.) i a França (Bagnoles de l'Orne, París, Grenoble, Alençon, etc.)
Referències
Bibliografia Gaetano Salvemini, Carlo i Nello Rosselli, Edicions de «Giustizia e libertà», París, 1938; ara a Scritti Vari, editat per Giorgio Agosti i Alessandro Galante Garrone, Feltrinelli, Milà, 1978 («Obres seleccionades de Gaetano Salvemini», volum VIII, p. 673–718). Alessandro Levi, Ricordi dei fratelli Rosselli, La Nuova Italia, Florència, 1947 («Quaderni del Ponte», 2). Maria Garbari, "I Vinti della resistenza" En el 40è aniversari del sacrifici de Carlo i Nello Rosselli", "Studi Trentini di Scienze Storiche", Any LVI, núm. 3, 1977, pp.281–94. Leo Valiani, Il pensiero e l'azione di Carlo e Nello Rosselli, «Nuova Antologia», any 112, Vol. 530, Fasc. 2118-2120, juny-juliol-agost 1977, pp.24–40. Després inclòs al n. 22, pàg.3–22. Pierre Guillen, La risonanza in Francia dell'azione di GL e dell'assassinio dei fratelli Rosselli; Le componenti mazziniana e cattaneanea in Salvemini e nei Rosselli. La figura i l'opera di Giulio Andrea Belloni, Actes de la conferència sobre el vint-i-cinquè aniversari de la fundació de la Domus Mazziniana, celebrada a Pisa del 4 al 6 de novembre de 1977, Arti Grafiche Pacini & Mariotti, Pisa, 1979, pp.257. Inclou: Aldo Rosselli, La famiglia Rosselli: una tragedia italiana, introducció de Sandro Pertini, prefaci d'Alberto Moravia, Bompiani, Milà, 1983, pp.184. Leo Valiani, Carlo e Nello Rosselli da Mazzini alla lotta di liberazione,, «Nuova Antologia», any 122, Vol. 558è, Fasc. 2163, juliol-setembre 1987, pp.45–59. Diego Scacchi, Arturo Colombo, Per Carlo e Nello Rosselli, introducció de Giovanni Spadolini, Casagrande, Lugano, 1988, pp.71 («Quaderns europeus», I). Roberto Vivarelli, Le ragioni di un comune impegno. Ricordando Gaetano Salvemini, Carlo e Nello Rosselli, Ernesto Rossi, «Rivista Storica Italiana», a. c, Número III, desembre de 1988, pp.669–78. Giovanni Spadolini, Carlo i Nello Rosselli. Le radici mazziniane del loro pensiero, Florència, Passigli, 1990, pp.61 («Lectures de Rosselli», 2). Franco Bandini, Il cono dell'ombra. Chi armó la mano degli assassini dei fratelli Rosselli, SugarCo, Milà, 1990, pàg.527. Arturo Colombo, «I Rosselli: due guardiani per l'albero della libertà , a Id., Voci e volti della democrazia. Cultura e impegno civile da Gobetti a Bauer, Le Monnier, Florència, 1990, pàg.115–145 («Quaderns d'història»). Valdo Spini, Per una stòria del socialismo liberale a Firenze, Collana "Progetto", núm. 1, any XI, gener-febrer 1991. AA. VV., Nel nome dei Rosselli.. 1920-1990, «Quaderni del Circolo Rosselli», any XI, núm. 1, Milà, FrancoAngeli, 1991, pp.177. Amb una bibliografia sobre els germans Rosselli de Giuseppe Muzzi . Simone Visciola, Giuseppe Limone (eds.), I Rosselli. Eresia reativa, llegat original, Nàpols, Guida, 2005
Mimmo Franzinelli, il delitto Rosselli 9 giugno 1937. Anatomia di un omicidio politico, Milà, Mondadori, 2007. Alessandro Giacone i Éric Vial (eds.),I fratelli Rosselli: L'antifascismo e l'esilio, Roma, Carocci, 2011. Valdo Spini (ed.), Carlo e Nello Rosselli, Testimoni di Giustizia e Libertà, Florència, Clichy, 2016 Alessandro Giacone i Éric Vial (editat per), Carlo e Nello Rosselli nel 80è aniversari dell'assassinio , Quaderni del Circolo Rosselli (n. 2-3/2017), Pisa, Pacini Editore, 2017.
Entrades relacionades Socialisme liberal OVRA Mario Roatta
Categoria:Morts el 1937 Categoria:Duos de germans Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Brigades Internacionals Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX