La invasió normanda de Malta fou un atac a l'illa de Malta, llavors habitada sobretot per musulmans, realitzat per les forces del comtat normand de Sicília dirigit per Roger I el 1091. Els invasors assetjaren Mdina, el principal assentament de l'illa, però els habitants hi pogueren negociar termes de pau. Els musulmans alliberaren els cristians captius, feren un jurament de lleialtat a Roger i li reteren un tribut anual. L'exèrcit normand després va saquejar la propera illa de Gozo i va tornar a Sicília amb els captius alliberats.
L'atac no va ocasionar cap canvi polític important, però aplanà el camí per a la recristianització de Malta, que començà el 1127. Al llarg dels segles, la invasió del 1091 s'idealitzà com l'alliberament de la Malta cristiana sota domini islàmic, i en sorgí una sèrie de tradicions i llegendes, com la improbable afirmació que el comte Roger donàs els seus colors roig i blanc als maltesos com a colors nacionals.
Antecedents La conquesta normanda del sud d'Itàlia començà a l'inici del . La conquesta de Sicília s'acabà el 1091, amb la caiguda de l'últim bastió musulmà de Notu. La seua situació enfront de la costa de Sicília feu de les illes malteses un objectiu natural de l'expansió normanda per a concloure la conquesta de Sicília. Robert Guiscard havia fet plans per a atacar Malta ja el 1072.
Llavors, Malta estava habitada sobretot per musulmans. Segons Al-Himyarī, l'illa havia estat despoblada després d'un atac aglabí al 870, i es va repoblar amb una comunitat musulmana els anys 1048-1049. Els indicis arqueològics indiquen que Mdina era un assentament musulmà pròsper a principis del , per la qual cosa els anys 1048-1049 podrien ser la data en què la ciutat es fundà oficialment i se'n van construir les muralles. És possible que els musulmans que habitaven Malta fossen refugiats que havien fugit de Sicília a causa de les guerres arabo-romanes. Els romans d'Orient van fer un intent fallit de reconquerir Malta els 1053-1054.
Invasió i seqüeles miniatura|Roger I de Sicília La flota normanda dirigida pel comte Roger I deixà el cap Scalambri a Sicília al juny o juliol del 1091 i va arribar a Malta en dos dies. El fill major de Roger, Jordà d'Altavilla, havia volgut comandar l'expedició contra Malta, però Roger va decidir anar-hi en persona, segurament perquè temia que el seu fill pogués desertar. El vaixell de Roger hi arribà primer, perquè era més ràpid, i hi va desembarcar amb tretze cavallers. Els habitants van oferir certa resistència als invasors, però alguns van morir i la resta va fugir. El comte Roger anà al darrere dels que havien fugit i va tornar al punt de reunió més tard. Per a llavors, tot l'exèrcit havia desembarcat i estava acampat a la costa.
A l'alba de l'endemà, Roger i el seu exèrcit anaren cap a la capital de l'illa, Mdina, i la van assetjar. Segons els informes, el governant de la ciutat i els habitants estaven terroritzats, i van demanar reunir-se amb el comte per a discutir-ne els termes de pau. Van alliberar tots els presoners cristians i lliuraren cavalls i mules, totes les armes i una suma de diners als normands. També van acordar fer un jurament de lleialtat a Roger i pagar-li un tribut anual.
El 1192, Tancred de Sicília nomenà Margaritone de Bríndisi primer comte de Malta, potser pel seu inesperat èxit en la captura de l'emperadriu Constança, contendent al tron. El 1194 Enric VI, sacre emperador romanogermànic i espòs de Constança, conquistà el Regne de Sicília, per la qual cosa es va perdre el comtat de Margaritone.
Anàlisi La font gairebé contemporània més de confiança sobre la invasió normanda de Malta és un relat de l'historiador del , Goffredo Malaterra. Aquest aclama les accions del comte Roger. En segles posteriors, la invasió normanda es va idealitzar en un relat en què Roger allibera als cristians de Malta de l'opressiu domini islàmic, i aquest concepte entrà en la tradició i el folklore maltesos. La idea d'una població cristiana maltesa supervivent durant el període de domini musulmà la va promoure l'historiador del Giovanni Francesco Abela. No hi ha indicis d'una població cristiana local supervivent, tot i que això ha estat discutit i hi ha molt pocs indicis del període 870-1091. Sembla que els captius cristians alliberats el 1091 no eren locals maltesos o sicilians, sinó d'altres parts d'Itàlia o d'Europa.
En el , alguns autors havien agregat gradualment una sèrie de «detalls» sense fonts en els relats de la invasió normanda, com ara que alguns maltesos van ajudar els normands en el seu atac contra els musulmans i que Roger va permetre que els àrabs romanguessen a Malta i continuassen practicant la seua religió. Alguns relats deien que després de la invasió Roger va establir un consell popular i atorgà lleis i privilegis als maltesos. A Roger també se li va atribuir la concessió dels colors de la família Altavilla, roig i blanc, als maltesos com el seu escut d'armes i colors nacionals. Aquesta atribució sembla tenir l'origen en un pamflet datat del 1841. Hui, el roig i el blanc formen la base de la bandera i l'escut de Malta, però l'afirmació que els colors provenen de la invasió del 1091 manca de fonament i és poc probable.
Les tradicions i llegendes autòctones relacionen alguns llocs de Malta amb la invasió normanda. Es diu que Miġra l-Ferħa, una petita platja a prop de Mtaħleb a la costa occidental, fou on van desembarcar Roger i el seu exèrcit. Ferħ significa 'alegria' en maltés, i es va pensar que el nom del lloc es va originar a partir de la benvinguda del comte. En realitat, la platja no hauria estat adequada per a un desembarcament, perquè sols pot acollir dos o tres vaixells i és insegura. Wied anar-Rum ('vall dels cristians'), a l'oest de Mdina, també es va identificar com un lloc on van viure els cristians maltesos durant el període de domini islàmic, i on els maltesos es van reunir abans de rebre el comte Roger.
Hui, la invasió normanda es considera poc més que una ràtzia i no un intent d'establir una ocupació permanent de les illes. Va aplanar, però, el camí a la cristianització i llatinització de Malta, i deixà un profund impacte cultural en els maltesos en els segles posteriors. L'establiment d'un règim cristià a Malta només es va produir després d'una altra invasió del fill del comte Roger, Roger II de Sicília, el 1127. Van arribar colons cristians a Malta, inclosos administradors, membres de la guarnició, comerciants i clergues. Els seus idiomes es fusionaren amb el dialecte siculoàrab parlat per la població musulmana, i en algun moment evolucionà cap a l'idioma maltés. Això va provocar la cristianització de Malta, tot i que l'islam va sobreviure a les illes fins al voltant del 1250.
Anteriorment es pensava que la invasió havia ocorregut l'any 1090, però sembla fou en el 1091.
Referències
Vegeu també Conquesta normanda d'Itàlia Meridional
Categoria:Història de Sicília Categoria:Història de Malta Categoria:Guerres del segle XI