Noel fou una arquitecta, feminista, cineasta i professora estatunidenca. És coneguda especialment per haver estat una de les fundadores de la Women's School of Planning and Architecture i és considerada una figura pionera en la intersecció entre arquitectura, feminisme i activisme LGBT al país.

Biografia Joventut i formació Birkby va néixer a Nutley, Nova Jersey. Des de petita mostrà interès per l'arquitectura, dibuixant ciutats i construint maquetes. Quan tenia setze anys, un orientador professional li va dir que, malgrat les seves aptituds, l'arquitectura no era una carrera adequada per a una dona. El 1950 ingressà al Women's College de la Universitat de Carolina del Nord per estudiar belles arts. Fou expulsada després d'una sèrie d'incidents disciplinaris que ella mateixa relacionà posteriorment amb la seva visibilitat com a dona lesbiana.

Després d'un període a Nova Jersey, es traslladà a Nova York, on treballà com a il·lustradora tècnica. El 1955 participà en projectes de desenvolupament comunitari a Mèxic. El 1959 ingressà al programa nocturn d'arquitectura de la Cooper Union, mentre treballava en diversos despatxos professionals. Obtingué el títol el 1963. Posteriorment cursà estudis a la Yale School of Architecture, on era una de les poques dones presents. Hi obtingué el títol de màster en arquitectura el 1966.

Carrera professional El 1968 aconseguí la llicència professional d'arquitecta a l'estat de Nova York. Entre 1966 i 1972 treballà al despatx Davis Brody and Associates, participant en projectes com el complex residencial de Waterside Plaza a Manhattan, equipaments universitaris i iniciatives de renovació urbana a la ciutat de Nova York. Paral·lelament, desenvolupà una intensa activitat docent. Va impartir classes a la Universitat de Detroit i, més endavant, a institucions com el Pratt Institute, el New York Institute of Technology, la Universitat del Sud de Califòrnia i el City College de Nova York. El 1973 abandonà Davis Brody Associates, va fer pública la seva homosexualitat i inicià una etapa de treball independent. Aquell mateix any participà en projectes de reconstrucció educativa al Vietnam i edità diverses publicacions vinculades al feminisme lèsbic, com el compendi d'assajos Amazon expedition: A lesbian feminist anthology.

L'any 1974, Birkby fou una de les fundadores de la Women's School of Planning and Architecture (WSPA), juntament amb Katrin Adam, Ellen Perry Berkeley, Bobbie Sue Hood, Marie Kennedy, Joan Forrester Sprague i Leslie Kanes Weisman. La WSPA es constituí com una organització educativa independent, destinada a oferir una alternativa als programes acadèmics tradicionals en arquitectura, urbanisme, habitatge i desenvolupament comunitari. El seu model es basava en l'aprenentatge participatiu, l'absència de jerarquies i la igualtat entre professores i estudiants. Els programes d'estiu de la WSPA es desenvolupaven en diferents universitats dels Estats Units i estaven oberts a qualsevol dona interessada en l'entorn construït, independentment de la seva formació acadèmica. Els cursos combinaven coneixements tècnics amb reflexions sobre el paper de les dones en l'arquitectura i la planificació urbana. Malgrat la seva influència, l'organització deixà d'operar durant la dècada de 1980.

Darrers anys Després del declivi de la WSPA, Birkby continuà dedicant-se principalment a la docència, la investigació i l'activisme feminista. També participà en l'Organització d'Arquitectes i Dissenyadors Lesbianes i Gais (OLGAD).

El 1992 li fou diagnosticat un càncer de mama. Va morir el 13 d'abril de 1994 a Great Barrington, Massachusetts.

Activisme feminista i LGBT Durant la dècada del 1970, Birkby es convertiria en una figura destacada del moviment feminista i lèsbic als Estats Units. Formà part de CR One, un dels primers grups de conscienciació feminista lèsbica, juntament amb activistes i escriptores com Kate Millett, Sidney Abbott i Alma Routsong. El 1971 començà a implicar-se activament en organitzacions de dones arquitectes i urbanistes. També documentà el moviment feminista mitjançant fotografies, enregistraments audiovisuals i pel·lícules.

Birkby desenvolupà una crítica de l'arquitectura tradicional, que considerava condicionada per estructures patriarcals de poder. Va encunyar el terme «patriartectura» per descriure una arquitectura concebuda des de valors patriarcals i defensà la necessitat de crear espais que responguessin a les experiències i necessitats de les dones. Per tal d'explorar aquestes idees, organitzà tallers de «fantasia ambiental», on les participants imaginaven entorns ideals sense les limitacions imposades per les convencions socials o professionals. Aquestes experiències influïren en la seva activitat docent i en diversos assajos escrits conjuntament amb l'arquitecta Leslie Kanes Weisman.

Al llarg de la seva vida, Birkby va produir una extensa documentació audiovisual sobre el moviment feminista, la cultura lèsbica i l'activisme LGBT a Nova York. El seu fons personal, conservat a l'Smith College de Massachusetts, inclou fotografies, enregistraments sonors, vídeos i més de 150 pel·lícules. El 1997 la institució li dedicà una exposició retrospectiva coincidint amb l'obertura dels seus arxius als investigadors.

Referències

Bibliografia complementària

Enllaços externs

Categoria:Arquitectes estatunidencs Categoria:Professors de la Universitat del Sud de Califòrnia Categoria:Activistes LGBT estatunidencs Categoria:Feministes estatunidencs Categoria:Morts de càncer de mama als Estats Units d'Amèrica Categoria:Morts a Massachusetts Categoria:Professors de la Universitat de la Ciutat de Nova York Categoria:Alumnes de la Yale School of Architecture Categoria:Alumnes de la Cooper Union Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Artistes de Nova Jersey Categoria:Persones del comtat d'Essex (Nova Jersey) Categoria:Nascuts el 1932