Tell Taban () és un jaciment arqueològic del nord-est de Síria, a la governació d'Al-Hasakah. Es correspon amb amb l'antiga ciutat de Ṭābetu.
Arqueologia El jaciment s'excavà per primera vegada entre el 1997 i el 1999 com a part d'una operació de rescat en resposta als efectes de la presa de Hassake.Ohnuma, K. et al. 1999: ‘Excavation at Tell Taban, Hassake, Syria (1): Report of the 1997 Season of Work’, Al-Rafidan, vol. 20, p. 1-47.Ohnuma, K. et al. 2000: ‘Excavation at Tell Taban, Hassake, Syria (2): Report of the 1998 Season of Work’, Al-Rafidan, vol. 21, p. 1-70.Ohnuma, K. et al. 2001: ‘Excavation at Tell Taban, Hassake, Syria (3): Report of the 1999 Season of Work’, Al-Rafidan, vol., p. 1-63. S'hi trobaren objectes inscrits, sobretot inscripcions d'edificis. El jaciment es va tornar a excavar entre els anys 2005 i 2007. S'hi van trobar més inscripcions i un arxiu que conté més de 100 tauletes cuneïformes.Numoto, H., Excavation at Tell Taban, Hassake, Syria (4): Preliminary Report of the 2005 Winter Season of Work, Al-Rāfidān, vol. 27, p. 1-43, 2006.Hirotoshi Numoto,. Excavation at Tell Taban, Hassake, Syria (5). Preliminary Report of the 2005 Summer season, Al-Rāfidān, vol. 28, p. 1-62, 2007.Numoto, H., Excavations at Tell Taban, Hassake, Syria (6): Preliminary Report of the 2006 Season of Work, Al-Rāfidān, vol. 29, p. 1-46, 2008.Numoto, H., Excavations at Tell Taban, Hassake, Syria; Preliminary Report on the 2007 Season of Excavations, in: H. Numoto, ed., Excavations at Tell Taban, Hassake, Syria: Preliminary Report on the 2007 Season of Excavations, and the Study of Cuneiform Texts, Tokyo, p. 1-86, 2009.
La història Ṭābetu Aquesta ciutat s'esmenta al com a centre anomenat Ṭābatum a les tauletes del regne de Mari. La va destruir Samsuiluna de Babilònia i després va caure sota el domini dels assiris.
Regne autònom Una dinastia autònoma governà la ciutat entre i el , sota la sobirania i reconeixent la supremacia dels reis assiris mitjans. Els dirigents de Ṭābetu es deien a si mateixos reis de «Ṭābetu i de la terra de Mari».
Durant el període assiri mitjà, el regne de Ṭābetu probablement es feia servir per a referir-se a les terres que envoltaven Ṭābetu i no a l'antic regne de Mari situat a l'Eufrates. Una altra possibilitat és que Mari, del títol del rei Ṭābetu, corresponga a Marê, una ciutat esmentada al c. 803 abans del present a l'estela de Nergal-ereš, un magnat assiri durant el regnat del rei neoassiri Adadnirari III. Marê s'esmenta en associació amb Rasappu, que probablement estava situada als vessants sud i est de les muntanyes del Jabal Sinjar.
L'origen de la dinastia no és clar; els dos primers governants coneguts tenien noms hurrites. Tanmateix, «la terra de Mari» s'esmenta als arxius i tauletes de Nuzi, que daten dels segles XV i XVI abans de la nostra era de Tell Taban i revelen que els habitants n'eren amorrites. La dinastia podria haver estat d'origen amorrita, però adoptà noms reials hurrites per apaivagar l'Imperi mitannià. Els reis de Ṭābetu semblen haver reconegut l'autoritat assíria tan bon punt començà la conquesta assíria de Mitanni. A canvi, els assiris aprovaren el manteniment de la dinastia autòctona, els governants de la qual foren ràpidament assirialitzats i van adoptar noms assiris que substituïen els noms hurrites. Aquesta és una llista dels reis de Ṭābetu que pertanyien a la mateixa dinastia. SobiràPeríodeRemarquesAkit-TeššupFi s. XIV ae-inici s. XIII aeZumiyaInici s. XIII aeFill d'Akit-TeššupAdad-Bel-Gabbe IInici s. XIII aeFill del predecessorUn o dos dirigents desconegutsMitjan s. XIII aeAššur-Ketta-Lešir IMitjan s. XIII - fi del s. XIII aeDescendent d'Adad-Bel-Gabbe IAdad-Bel-Gabbe IIFi del s. XIII ae - inici del s. XII aeFill d'Aššur-Ketta-Lešir IRīš-NergalMitjan s. XII aeFill d'Adad-Bel-Gabbe IIMannu-lū-yāʾuMitjan s. XII aeFill d'Adad-Bel-Gabbe IINom no identificatMitjan s. XII aeFill de Mannu-lū-yāʾuEtel-pî-AdadMitjan s. XII aeFill d'Adad-Bel-Gabbe IIAdad-bēl-apliMitjan s. XII aeFill d'Etel-pî-AdadAdad-Bel-Gabbe IIIFi del s. XII aeFill d'Adad-bēl-apliAššur-Ketta-Lešir IIFi del s. XII ae - inici del s. XI aeFill d'Adad-Bel-Gabbe IIIEnlil-šar-ilāniInici del s. XI aeFill d'Aššur-Ketta-Lešir IIAdad-apla-iddinaNo és clar
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Síria Categoria:Ciutats d'Assíria