Judas Tadeo Fernández de Miranda Ponce de León y Villacís (Madrid, 18 d'agost de 1739-Salamanca, 27 de setembre de 1810), V marquès de Valdecarzana, VIII comte de las Amayuelas, XVI marquès de Cañete, IX comte de Taracena, IX comte de Torralba, X, comte de Villamor, X comte d'Escalante, X comte de Tahalú, etc. va ser un aristòcrata espanyol que va servir en la Casa Reial espanyola com sommelier de Corps i Gentilhome de cambra del rei Carles IV.
Vida i família Era fill de Sancho José Fernández de Miranda Ponce de León, IV marquès de Valdecarzana y de Ana Catalina de Villacís y de la Cueva (Madrid 22 de mayo de 1709-Madrid 27 de febrero de 1776), VII comtessa de las Amayuelas, gran d'Espanya de primera classe, VIII marquesa de Taracena i senyora de Villagarcía de Campos.
El seu pare havia estat Gentilhome de cambra amb exercici de Felip V i el seu oncle carnal era José Fernández-Miranda Ponce de León, totpoderós sommelier de Carles, rei de Nàpols, al qual va acompanyar a Itàlia en ser adscrit a la servitud real napolitana. Allí, gràcies a la protecció del rei, contrajó un avantatjós matrimoni en 1757 amb la noble Isabella Filippa Reggio, filla del príncep de Acci i Campofiorito.
En tornar el rei a Espanya en 1759 va ser nomenat gentilhome de la seva Cambra. Gràcies a la influència del seu oncle, ja duc de Losada, va anar escalant càrrecs en la règia servitud i, en 1778, va ser nomenat cavallerís major de Carles, príncep d'Astúries.
En morir el seu oncle en 1783, el rei el va triar per a substituir-li i el va nomenar el seu sommelier de Corps. En morir el monarca en 1788, el seu fill Carles IV, amb qui mantenia excel·lents relacions, el va confirmar en el càrrec. Tanmateix, el 24 de març de 1792 i atenent la seva mala salut va presentar la seva dimissió que li va ser acceptada conservant-li el sou i els honors del càrrec. En 1797 va morir la seva esposa.
El 18 de maig de 1808 va contreure un nou matrimoni amb la jove (tan sols tenia 17 anys) Luisa Joaquina Escrivá de Romaní y Taberner. Tanmateix, no tindrà descendència.
En produir-se més tard la invasió francesa, el nou rei José va demanar formar part de la seva servitud com a cambrer major, lloc al qual accedirà en 1809. Va morir un any després.
Referències
Bibliografia
Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Comtes d'Espanya Categoria:Marquesos Categoria:Nobles madrilenys Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Morts a Salamanca Categoria:Nascuts el 1739