José Fernández-Miranda Ponce de León (Oviedo, 13 de setembre de 1706-San Lorenzo de El Escorial, 20 d'octubre de 1783), I duc de Losada, sommelier de Corps, tinent general i aristòcrata espanyol que va servir en la Real Casa.
Vida i família Provinent de la noblesa asturiana, era fill segon de Sancho de Miranda Ponce de León y Trelles, III marquès de Valdecarzana i de María Atocha Ponce de León Saavedra, comtessa de Tahalú, de Villamor i de Mayalde. La seva família es va establir a Madrid, a la fi del segle XVII quan el II Marquès de Valdecarzana va ser nomenat majordom de setmana, de la reina Maria Anna d'Àustria. Com era un de segona fila, el seu pare el va encaminar a la milícia.
Accedeix jove a la règia servitud en ser nomenat, en 1731, gentilhome de cambra amb exercici de Felip V. Després de morir el seu pare el 1733, ingressa com a cadet de les Reials Guàrdies Espanyoles. Tanmateix, no va destacar com a militar, i si va aconseguir ascendir socialment va ser per la seva bona relació amb el primogènit de Isabel Farnese, l'infant Carles, futur Carles III. En 1731 l'infant Carles va heretar els ducats de Parma, Piacenza i Toscana. Així, Isabel Farnese i José Patiño van comissionar al comte de Santiesteban del Puerto, Manuel de Benavides y Aragón, al setembre, la constitució de la reial casa de l'infant, i Miranda va ser nomenat gentilhome de cambra en exercici, recolzat també per Santiesteban. Adscrit a la servitud militar de l'infant Carles en la seva expedició a Itàlia, es va guanyar la seva amistat i confiança sent nomenat en 1749, en assentar-se aquest en el tron napolità, el seu primer cavallerís i després el seu sommelier de Corps.
En tornar a Espanya com a rei en 1759 li va conferir l'ocupació igualment de sommelier de corps i li va atorgar, el 2 de desembre d'aquest any, la grandesa d'Espanya de primera classe unida al títol de duc de Losada. amb caràcter – una cosa veritablement rara – vitalici, en lloc d'hereditari.
Era ja tinent general de l'exèrcit i el 16 de febrer de 1764 va obtenir el collaret de l'Orde del Toisó d'Or i en 1768 la Governaduria de la Reial Casa de Campo. Íntim amic, confident i lleial servidor de Carles III serà el seu veritable factotum acompanyant al rei en la seva viudetat i, amb el seu caràcter afable i sincer, sent el protector de ministres i secretaris de despatx com Ricardo Wall o el seu nebot Melchor Gaspar de Jovellanos.
En la seva qualitat de governador de la Reial Cambra impulsarà la reforma de la Reial Botica i la creació dels Col·legis de Medicina i Cirurgia de Madrid i Barcelona.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Archivo General de Palacio (AGP) . Patrimonio Nacional. Sección Personal
Categoria:Sommeliers de Corps Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Morts el 1783 Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a el Escorial Categoria:Persones d'Oviedo Categoria:Militars asturians Categoria:Nascuts el 1706