Pedro Soriano Moll (Alacant, 24 de març de 1948) és un artista foguerer i faller, així com intèrpret de tango valencià. És considerat una de les figures més rellevants i influents de la història de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant, en haver sigut el creador d'un estil propi conegut com a "sorianisme".
Trajectòria artística i el "Sorianisme" Format en els tallers de grans mestres de la festa alacantina com Gastón Castelló o Ramón Marco, Soriano va aprendre les tècniques tradicionals del modelat en fang, el cartó-pedra i la pintura.
Al llarg de la seua carrera com a artista foguerer, va trencar amb els motles estètics tradicionals en crear un estil propi batejat per la crítica i la professió com a "sorianisme". Aquest corrent buscava diferenciar-se totalment de l'estètica de les falles valencianes i es caracteritzava per una verticalitat extrema (amb monuments que superaven els 30 metres), l'ús d'elements geomètrics i abstractes per damunt dels figuratius, i la cerca de complexes sensacions d'ingravidesa i equilibris impossibles. Així mateix, va fer escola l'ús de rematades al·legòriques en forma de palmera, estrela o explosió, un recurs que va ser àmpliament imitat per altres artistes posteriors.
És especialment recordat pels seus treballs a la comissió de la plaça del Mercat d'Alacant, on l'any 1974 va plantar l'emblemàtica foguera «El reloj de la vida». En total, la seua trajectòria a la Categoria Especial de les Fogueres de Sant Joan compta amb un destacat palmarès de primers premis, guanyant per primera vegada en 1979 amb Benalúa i l'última en 1992 amb Hernán Cortés.
Al llarg de la seua trajèctoria professional destaquen especialment les seues fogueres oficials per a la plaça de l'Ajuntament, on va plantar nombrosos monuments oficials entre les dècades de 1980 i 2000 (com «Búsqueda» en 1981, «Cartel de Hogueras» en 1984 o «Mensaje de fuego» en 2001), a més de fer història en signar la primera foguera infantil oficial de la ciutat l'any 1985. La seua obra més icònica i recordada com a monument oficial de l'Ajuntament va ser «Crisol» (1993).
Així mateix, va estendre la seua activitat a les Falles de València, on va plantar monuments per a comissions destacades de la capital del Túria. Entre els seus èxits en aquesta festa destaca el primer premi de secció aconseguit l'any 1989 amb la falla d'Isabel la Catòlica - Ciril Amorós.
Faceta musical Més enllà del seu treball com a artesà de l'art efímer, Soriano ha desenvolupat una coneguda carrera en l'àmbit musical com a cantant de tangos. Conegut en l'entorn cultural alacantí com "l'artesà cantor", ha participat en nombrosos recitals i homenatges interpretant clàssics de la música rioplatenca amb un estil propi molt lloat per la crítica local.
Referències
Categoria:Fogueres d'Alacant Categoria:Artistes alacantins Categoria:Artistes fallers valencians