El Calze de Tassilon és un calze de bronze, daurat amb argent i or, que data del s. VIII. És de disseny anglosaxó i probablement es trobava a l'Abadia de Kremsmünster, a Baviera (Alemanya), poc després de la seua fabricació.
Història Fabricat entre el 770 i el 790, el calze fou un regal de Liutperga, esposa del duc bavarés Tassilon III, potser amb motiu de la creació de l'abadia benedictina de Kremsmünster el 777.
Descripció El calze consta d'una copa en forma d'ou, un gran pom decoratiu i un peu relativament estret. Fos en bronze, el van daurar amb or i argent, i després fou niellat i gravat a l'escala. Fa 25,5 cm d'alçada i pesa 3,05 kg; la copa té una capacitat per a 1,75 litres.
Els medallons ovalats entrellaçats al voltant de la copa mostren Jesucrist (amb les inicials "I" i "S", per Iesus Salvator) i quatre retrats dels evangelistes, cadascú amb el seu símbol. Al voltant de la base hi ha icones de la Mare de Déu, Joan Baptista i sembla que la reina llombarda Teodolinda. La decoració entrellaçada que colga la major part de la resta de l'exterior conté alguns animals.C. R. Dodwell, Anglo-Saxon Art, A New Perspective,pp 208-9; 1982, Manchester UP, . Al voltant del peu hi ha la inscripció llatina: TASSILO DUX FORTIS + LIVTPIRG VIRGA REGALIS.
El calze és un objecte excepcional i original, potser fet per artesans de Northúmbria, decorat amb ornaments hibernosaxons típics. L'estil és més característic del component anglosaxó que no pas de l'irlandés d'aquest estil híbrid. Hi ha proves que els mateixos monjos es formaren com a orfebres durant el període insular, com ara Dunstan, arquebisbe de Canterbury al s. X, i els de Salzburg, que va ser un centre de la missió anglosaxona.
La cura i l'art amb què ha estat elaborat, i la decoració, demostren que era producte del més alt nivell d'artesania del període. Tot i que els sínodes de l'Església fets en els s. VIII i IX van prohibir expressament l'ús de coure i bronze en calzes consagrats, és un dels rars exemples d'aquests recipients que sobreviuen d'aquest període.
El caràcter de l'ornamentació mostra el predomini de les influències insulars i anglosaxones, malgrat que potser es va fer al continent. El lloc de fabricació és incert, i potser fos el nord d'Itàlia, però també s'ha suggerit que fos Mondsee o Salzburg. Juntament amb el Calze d'Ardagh i el de Derrynaflan i la patena associada, tots d'origen irlandés, és una de les més importants de les poques peces grans de forja de les esglésies insulars; la majoria dels exemples d'aquest estil són fermalls seculars.Michael Ryan in: Susan Youngs (ed), "The Work of Angels", Masterpieces of Celtic Metalwork, 6th-9th centuries AD, 1989, British Museum Press, London, . The survey here (pp 125-8) lists only five Irish chalices from the 8th and 9th centuries, and does not include the Tassilo chalice. La forja anglosaxona era molt apreciada, fins a Itàlia. Era coneguda sobretot pel seu gravat, però han sobreviscut encara menys peces que a Irlanda.Dodwell op cit pp.188-215, esp. 202-210
Referències
Categoria:Art del Regne Unit Categoria:Objectes arqueològics Categoria:Art de l'edat mitjana