Josep Ochando Navarro (Vila-real, 1696 - l'Alcora, 1766) va ser un destacat escultor valencià, membre d'una extensa nissaga d'artistes, la família Ochando. Destaquen la seua producció de retaules a esglésies de les comarques del nord del País Valencià, així com d'altres properes al sud de Catalunya i Aragó. Amb la creació de la Reial Fàbrica de Pisa Fina i Porcellana de l'Alcora va ser contractat com a director artístic.
Biografia Format al taller familiar, al costat del seu pare Lluis Ochando, va destacar com a projectista i tallista amb un estil xorigueresc, amb columnes salomòniques amb una exuberant decoració. A causa de les destruccions patrimonials històriques, no ha perviscut cap obra física de la seva producció que hagi pogut ser identificada de manera concloent, per la qual cosa el seu catàleg es recolza en traces documentals i fotografies antigues.
Es té constància que va ser l'autor de retaules a diversos temples a Vinaròs (el Baix Maestrat), Montanejos (l'Alt Millars), Morella (els Ports), Albocàsser (l'Alt Maestrat), l'Alcora (l'Alcalatén), Castellot (el Maestrat aragonès), Castellfort (els Ports), Bellmunt de Mesquí (la Matarranya) i Valldalgorfa (la Matarranya).
Recentment se li ha atribuït l'execució del retaule major de l'església de Sant Mateu a Figueroles (l'Alcalatén), conclòs en 1728. De confirmar-se plenament aquesta suposició, el retaule de Figueroles es convertiria en l'única obra conservada de tota la seva trajectòria professional.
En 1727 va ser nomenat Mestre de l'Acadèmia d'Aprenentes de la Reial Fàbrica del Comte d'Aranda, una manufactura reial que s'acabava d'instal·lar a l'Alcora per a la producció de la coneguda com Porcellana de l'Alcora. Ochando va ser protagonista de les noves tendències artístiques il·lustrades importades de la mà de la Reial Fàbrica de l'Alcora. Tot i això, aquesta etapa va estar marcada per les tensions constants entre l'estabilitat que li exigia el règim fabril amb la seua autonomia com a escultor independent que li requeria d'absències prolongades.
Un dels seus fills, José Pascual Ochando, també va arribar a treballar en la Real Fàbrica de l'Alcora, per a posteriorment traslladar-se a Talavera i continuar treballant la ceràmica. Finalment, va acabar establint-se a Biar (l'Alt Vinalopó) per a fixar la seua pròpia fàbrica de pisa.
Obra Retaule de Sant Antoni, ermita de la Misericòrdia (Vinaròs), 1722. Retaule de Sant Joaquim, església de l'Assumpció (l'Alcora), ca. 1723-1727. Retaule de Sant Mateu, església de Sant Mateu (Figueroles), ca. 1723-1727 [atribuït]. Retaule per a l'església de Sant Jaume (Montanejos), 1731. Visura del Retaule per al Santuari de la Verge de Vallivana (Morella), 1732. Remodelació de la capella de la Trinitat i Sant Antoni de la basílica de Santa Maria (Morella), ca. 1734. Traces del Retaule de les Ànimes (Albocàsser), 1735. Retaule de Sant Miquel Arcàngel per a l'església de Sant Miquel (Castellot), 1737. Retaule de l'església de l'Assumpció (Castellfort), 1741. Retaule major de l'ermita de la Mare de Déu de l'Aigua (Castellot), 1741-1746. Visura del Retaule de Sant Josep per a l'església del Salvador (Bellmunt), 1748. Retaule major de l'ermita del Bon Succés (Valldalgorfa), 1765.
Referències
Categoria:Artistes vila-realencs Categoria:Escultors valencians Categoria:Morts el 1766 Categoria:Valencians nascuts al segle XVII Categoria:Valencians morts al segle XVIII Categoria:Artistes valencians històrics Categoria:Nascuts el 1696