Gentiana cruciata, la genciana cruciada és una espècie del gènere Gentiana, de la família de les gencianàcies.

Descripció És una planta perenne, que fa entre un i dos pams d'alçada, amb un rizoma vertical gruixut cobert per les restes foliars fibroses d'anys anteriors. Hi ha fulles basals reunides en una roseta que poden superar els 10 cm de llarg, oblongues, obtuses, amb 3(5) nervis principals. Les fulles caulinars inferiors són més petites, oposades, sèssils, unides per la base, embeinadores. Les que surten a la part superior de la tija són lanceolades o el·líptiques, ovades, amb les beines més reduïdes o pràcticament inexistents.

Les flors s'agrupen en glomèruls densos, amb poques flors, al final de la tija o a l'axil·la de les fulles superiors. Habitualment són tetràmeres (rarament alguna flor terminal pentàmera), actinomorfes, sèssils o curtament pedunculades. El calze de 7-20 mm de llarg, té els sèpals soldats formant un tub membranós, hialí, amb els lòbuls triangulars. La corol·la fa 23-30 mm de llarg, estretament campanulada, amb 4 lòbuls que alternen amb quatre petits plecs triangulars, erectes a la floració i sovint de color més clar que els lòbuls. Els pètals són de color blau, més foscos a la part exterior. Els lòbuls mesuren al voltant de mig centímetre de llarg, són més o menys aguts i denticulats irregularment, més o menys patents.

Hi ha altes gencianes amb flors tetràmeres, com G.campestris o G.ciliata, però a diferència d'aquestes, la genciana cruciada no té pèls ni cilis a la gorja.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu en prats de muntanya. La seva àrea de distribució inclou una bona part dels països del centre d'Europa.

A les regions més meridionals de la seva àrea de distribució (com Iran o Turquia) es refugia a zones de muntanya. També es pot trobar a l'estatge montà o a l'estatge subalpí, en prats calcícoles, al quadrant nord-est de la península Ibèrica, als Pirineus (Catalunya i Aragó), Prepirineus i sistema Ibèric occidental (a la sierra de la Demanda, Cebollera, Albarracín, Javalambre...arribant finalment al Penyagolosa, al País Valencià.

A Catalunya (i Andorra) es troba als Pirineus: De l'Alta Ribagorça i Pallars, fins la Vall del Bac, al Ripollès. Davalla freqüentment cap a les serres calcàries del Prepirineu: Serra de Sant Gervàs, Ensija, Cadí-Moixeró, El Catllaràs, Puigsacalm o el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Taxonomia Gentiana cruciata L. va ser descrita per Carl von Linné el 1753, i publicada a la seva obra principal, Species Plantarum.

S'ha descrit una subespècie phlogifolia a Grècia i els Carpats. Totes les poblacions ibèriques poden incloure's sense problemes a la subespècie principal: Gentiana cruciata subsp. cruciata.

Referències

Categoria:Gencianàcies