Les artèries escrotals anteriors són artèries cutànies parelles que irriguen principalment la pell, el teixit subcutani i el dartos de la part anterior i anterolateral de l'escrot. En la descripció anatòmica clàssica són branques terminals de l'artèria pudendal externa profunda, una branca de l'artèria femoral, i formen part d'una xarxa vascular abundant amb les artèries escrotals posteriors i altres vasos perineals.Dalley, Arthur F.; Agur, Anne M. R. Moore's Clinically Oriented Anatomy. 9a ed. Wolters Kluwer, 2023. ISBN 978-1-9751-5406-6.Garcia, Rafael A.; Sajjad, Hussain. «Anatomy, Abdomen and Pelvis, Scrotum». A: StatPearls. Treasure Island (Florida): StatPearls Publishing, actualització de 2023. NCBI Bookshelf, NBK549893.
El nom s'utilitza habitualment en plural perquè hi ha vasos a tots dos costats i perquè cadascun pot dividir-se en diverses branques. La Terminologia Anatomica internacional recull el terme llatí arteriae scrotales anteriores i relaciona aquests vasos amb les branques escrotals de l'artèria pudendal externa profunda.Federative International Programme for Anatomical Terminology (FIPAT). Terminologia Anatomica. 2a ed. International Federation of Associations of Anatomists, 2019; aprovada per l'assemblea general de la IFAA el 2020. Edició oficial en línia.
Aquestes artèries vascularitzen sobretot la paret escrotal i no s'han de confondre amb l'artèria testicular, que neix habitualment de l'aorta abdominal i és la font arterial principal del testicle. La vascularització del contingut escrotal també inclou les artèries cremastèrica i deferencial, mentre que la paret posterior de l'escrot depèn principalment de les branques escrotals posteriors de l'artèria perineal.Patel, Dhairya. «Anatomy and physiology of chronic scrotal pain». Translational Andrology and Urology, 6 (supl. 1), 2017, p. S51–S56. DOI: 10.21037/tau.2017.05.32. PMID: 28725619.
Terminologia i delimitació anatòmica La denominació formal descriu les artèries escrotals anteriors com a vasos de la paret de l'escrot. En textos anatòmics i quirúrgics també es troben les expressions «branques escrotals anteriors», «branques escrotals de l'artèria pudendal externa profunda» i, en estudis de cirurgia reconstructiva, «artèria escrotal anterior» en singular per referir-se al pedicle dominant d'un costat.Carrera, Anna; Gil-Vernet, Alfredo; Forcada, Pau; Morro, Rosa; Llusà, Manuel; Arango, Octavio. «Arteries of the scrotum: a microvascular study and its application to urethral reconstruction with scrotal flaps». BJU International, 103(6), 2009, p. 820–824. DOI: 10.1111/j.1464-410X.2008.08167.x. PMID: 19016690.
La terminologia no és completament uniforme en la bibliografia. Alguns autors descriuen una artèria pudendal externa superficial i una de profunda, també anomenades superior i inferior, respectivament; d'altres agrupen els patrons variables sota el nom d'«artèria pudendal externa». Aquesta diversitat reflecteix tant diferències terminològiques com la variabilitat real del nombre, l'origen i el tronc comú dels vasos pudends externs.Touré, Tata; Ba, Babou; Kanté, Abdoulaye; et al. «Anatomical study of the external pudendal artery at the anatomy laboratory of Bamako». European Journal of Anatomy, 25(2), 2021, p. 211–221. Text complet. Per aquest motiu, les dades quantitatives d'un estudi sobre una «pudendal externa inferior» no sempre es poden traslladar sense matisos a totes les descripcions de l'artèria pudendal externa profunda.
El terme tampoc no designa les venes escrotals anteriors, que drenen la mateixa regió cap al sistema pudend extern, ni els nervis escrotals anteriors, procedents sobretot del nervi ilioinguinal i de la branca genital del nervi genitofemoral. La coincidència territorial entre vasos i nervis no implica que comparteixin origen o trajecte proximal.
Anatomia Origen En el patró anatòmic descrit com a clàssic, l'artèria pudendal externa profunda s'origina a la cara medial de l'artèria femoral, a la regió del triangle femoral, i es dirigeix medialment cap als genitals externs. Després de travessar o perforar els plans fascials de la part proximal i medial de la cuixa, dona branques per a la pell escrotal anterior. Aquestes branques constitueixen les artèries escrotals anteriors.
La relació jeràrquica es pot resumir com a artèria femoral → artèria pudendal externa profunda → artèries escrotals anteriors. Tanmateix, els estudis de dissecció mostren que els vasos pudends externs poden néixer separadament, compartir un tronc o presentar un únic vas dominant que assumeixi territoris atribuïts de manera convencional a una branca superficial i una de profunda.La Falce, Osvaldir Lanzoni; Ambrosio, João Dias; de Souza, Romeu Rodrigues. «The anatomy of the superficial external pudendal artery: a quantitative study». Clinics, 61(5), 2006, p. 441–444. DOI: 10.1590/S1807-59322006000500011. PMID: 17072442. Això explica que algunes publicacions quirúrgiques atribueixin el pedicle escrotal anterior simplement a l'artèria pudendal externa, sense especificar-ne la branca profunda.
Trajecte i relacions El vas progenitor passa medialment per la zona femoral proximal, en relació amb la fàscia lata, els vasos femorals i la desembocadura de la vena safena magna. Les relacions exactes amb l'arc de la safena magna són variables: el vas pudend extern pot passar per davant, per darrere o entre troncs venosos, i aquesta variabilitat és rellevant durant les disseccions de la unió safenofemoral.
A la base de l'escrot, les branques arterials penetren en els plans superficials i es dirigeixen inferiorment i medialment. Els estudis amb injecció vascular descriuen un patró en ventall sobre l'hemiescrot corresponent. Carrera i col·laboradors van observar, en quinze cadàvers masculins criopreservats, que cada territori lateral rebia una artèria pudendal externa inferior que entrava aproximadament pel punt mitjà de l'arrel escrotal i es ramificava àmpliament. Un altre estudi anatòmic en cinc cadàvers va situar la branca escrotal anterior a uns 2–2,7 cm de la línia mitjana, al nivell de la símfisi púbica, i la va seguir en un pla profund de la paret escrotal; aquestes mesures provenen d'una mostra petita i no constitueixen valors universals.Angspatt, Apichai; Pungrasmi, Pornthep; Jindarak, Somprasong; Tunsatit, Tanvaa. «Bilateral scrotal flap: pedicle and dimension of flap in cadaveric dissections». Journal of the Medical Association of Thailand, 92(10), 2009, p. 1313–1317. PMID: 19845239.
Les artèries discorren dins els teixits de la paret escrotal i no segueixen el trajecte intrafunicular de l'artèria testicular. Les branques terminals formen plexes subcutanis i es comuniquen amb vasos veïns. En descripcions quirúrgiques, part de la xarxa terminal presenta un curs predominantment transversal, un tret que ajuda a explicar l'abundant vascularització de la pell i la capacitat d'irrigació de penjalls locals.
Territori d'irrigació El territori principal comprèn la pell anterior, les capes subcutànies i el dartos de l'escrot. L'extensió exacta del territori varia entre individus i se superposa amb la irrigació de les artèries escrotals posteriors, de branques perineals i, en menor grau, de vasos cremastèrics i septals.
L'estudi microvascular de Carrera i col·laboradors va proposar tres territoris cutanis: dos territoris laterals, un per a cada hemiescrot i irrigats per vasos pudends externs, i un territori central o septal alimentat per branques perineals dels dos costats. Els tres territoris mostraven comunicacions àmplies entre si. Aquesta divisió és útil per descriure la distribució vascular, però no representa fronteres rígides: els plexes i les anastomosis permeten que una mateixa zona rebi aportació de més d'un pedicle.
En l'estudi cadavèric d'Angspatt i col·laboradors, el territori tenyit després de la injecció de l'artèria escrotal anterior va ocupar entre el 62,5 i el 100% de la dimensió anteroposterior de la pell escrotal i entre el 66 i el 100% de la dimensió superoinferior. Els autors van comunicar mitjanes del 75,9% i del 88%, respectivament. Aquests percentatges descriuen les preparacions estudiades i no s'han d'interpretar com una partició fisiològica fixa de l'escrot viu.
Xarxa arterial de l'escrot Anastomosis La paret escrotal té una vascularització rica, amb anastomosis arteriovenoses i plexes subcutanis. Les artèries escrotals anteriors s'uneixen amb branques homòlogues del costat oposat i amb les artèries escrotals posteriors, que deriven habitualment de l'artèria perineal, branca de l'artèria pudendal interna. Les comunicacions entre els sistemes pudend extern i intern redueixen la dependència d'un únic vas terminal i contribueixen a la viabilitat de la pell quan una part de la xarxa és mobilitzada quirúrgicament.
Les branques centrals de les artèries perineals discorren a banda i banda del septe escrotal i s'anastomosen entre elles i amb els territoris laterals. A la perifèria també hi pot haver comunicacions amb branques de l'artèria cremastèrica. La importància relativa de cada connexió varia segons el patró individual i segons la terminologia emprada per identificar vasos petits.
L'existència d'una xarxa interconnectada no converteix totes les branques en equivalents. En la planificació d'un penjall, el pedicle dominant, el pla de dissecció i la continuïtat de les anastomosis condicionen la perfusió. Per tant, la descripció general d'una circulació col·lateral abundant no implica que qualsevol segment de pell pugui separar-se sense comprometre'n el flux sanguini.
Diferència respecte de la vascularització testicular La paret escrotal i el seu contingut tenen fonts arterials relacionades però diferents. L'artèria testicular neix habitualment de l'aorta abdominal i arriba al testicle a través del cordó espermàtic. L'artèria cremastèrica, branca de l'artèria epigàstrica inferior, i l'artèria deferencial, habitualment procedent del sistema vesical, aporten circulació col·lateral al contingut escrotal.
Les artèries escrotals anteriors, en canvi, són sobretot vasos de la coberta cutània i muscular superficial. Poden participar en anastomosis de la regió, però no són la font principal del parènquima testicular. Aquesta distinció és important perquè els termes «escrotal» i «testicular» no són intercanviables: el primer fa referència principalment a la bossa i les seves capes, mentre que el segon designa la gònada i la seva vascularització pròpia.
Variació anatòmica La variabilitat de les artèries escrotals anteriors depèn, en part, de la variació dels vasos pudends externs. En una sèrie de 72 disseccions de 36 cadàvers, Touré i col·laboradors van trobar una sola artèria pudendal externa en el 55,56% dels costats, dues en el 41,67% i tres en dos casos. Els orígens més freqüents van ser l'artèria femoral comuna i la femoral superficial, i es va observar excepcionalment un origen en una branca femoral distinta. Com que l'estudi incloïa vasos pudends externs de tots dos sexes i no seguia necessàriament cada branca fins al territori escrotal, les seves freqüències descriuen el patró proximal, no la prevalença exacta de cada configuració escrotal.
La Falce i col·laboradors van identificar l'artèria pudendal externa superficial en 46 de 50 regions inguinofemorals estudiades i van documentar duplicacions, troncs comuns i diferències en el punt d'origen. Tot i que aquest estudi se centrava en la branca superficial, confirma que el sistema pudend extern presenta variants que poden modificar la manera com es reparteixen les branques cap als genitals externs.
La microvascularització escrotal també pot ser asimètrica. Un costat pot tenir un pedicle de calibre més gran, una ramificació més extensa o un grau diferent de comunicació amb el territori central. Els estudis disponibles no permeten establir una classificació universal de totes les variants, perquè solen incloure mostres cadavèriques petites, tècniques d'injecció diferents i nomenclatures no del tot homogènies.