Port St. Johns és una localitat costanera de la província del Cap Oriental, a Sud-àfrica, situada a la desembocadura del riu Umzimvubu, a la costa de l'oceà Índic coneguda com a Wild Coast. És el principal nucli urbà i la seu administrativa del municipi local de Port St Johns, integrat al districte d'O.R. Tambo.

La localitat es troba en un entorn de relleu abrupte, on l'Umzimvubu travessa una gorja abans de desembocar a l'oceà. A banda i banda del riu s'alcen els monts Thesiger i Sullivan, que formen el paisatge conegut com les Gates of St John.

Port St. Johns va ser fundada el 1884. La zona havia format part del Mpondoland occidental i, el 1878, Nqwiliso, successor del cap Ndamase, va cedir l'àrea de Port St Johns a la Colònia del Cap a canvi de reconeixement com a governant del regne mpondo occidental.

Geografia miniatura|esquerra|300px|Desembocadura del riu Umzimvubu vista des de l'aeròdrom de Port St. Johns.

Port St. Johns està situada a la costa oriental de Sud-àfrica, a la desembocadura del riu Umzimvubu, dins la regió coneguda com la Wild Coast. El nucli urbà s'estén a banda i banda del riu i queda encaixat entre relleus abruptes que arriben molt a prop del litoral.

La desembocadura està flanquejada pels monts Thesiger i Sullivan, que formen les anomenades Gates of St John, un dels trets paisatgístics més característics de la localitat. El relleu combina valls fluvials, vessants escarpats, boscos costaners i platges obertes a l'oceà Índic.

El municipi de Port St Johns és predominantment rural i comprèn nombrosos assentaments dispersos fora del nucli principal. La combinació de costa, rius i relleu accidentat condiciona tant els assentaments com les comunicacions locals.

Història miniatura|300px|Carretera d'entrada a Port St. Johns.

A mitjan segle XIX, la zona de Port St. Johns formava part del Mpondoland occidental. Cap al 1846, arran de les disputes dins la casa reial mpondo, el territori va quedar sota l'autoritat del cap Ndamase, que mantenia formalment fidelitat al rei Faku.

El govern de la Colònia del Cap va intentar adquirir l'àrea de Port St. Johns el 1869 i novament el 1874, però Ndamase va rebutjar les ofertes. Després de la seva mort el 1876, el seu successor Nqwiliso va cedir l'àrea a la Colònia del Cap el 1878 a canvi de 1.000 lliures i del reconeixement com a governant del Mpondoland occidental.

La localitat de Port St. Johns va ser fundada el 1884. El nom deriva del topònim portuguès São João, utilitzat anteriorment per designar aquesta zona de la costa. La documentació municipal assenyala que l'origen exacte del nom portuguès és incert i que, abans de 1552, els navegants portuguesos coneixien l'indret com a São Christovão.

La desembocadura de l'Umzimvubu va ser utilitzada com a port durant dècades, però l'activitat portuària va ser abandonada durant la dècada de 1940 a causa de l'acumulació de sediments, que va reduir la profunditat navegable del riu.

Entre 1959 i 1994, el municipi va quedar integrat en les estructures territorials del Transkei. El 1960, tot i que la població del municipi no va participar de manera generalitzada en la revolta de Pondolàndia, alguns episodis locals van estar-hi relacionats.

Població i economia miniatura|300px|Costa als voltants de Port St. Johns. Port St. Johns és el principal nucli urbà d'un municipi de caràcter majoritàriament rural, format per més de 130 assentaments distribuïts en 20 districtes electorals. L'activitat econòmica local està condicionada per la dispersió de la població, la distància respecte dels grans centres urbans i les limitacions d'infraestructura.

L'economia del municipi es basa principalment en els serveis públics i comunitaris, el comerç, les finances, l'agricultura i les activitats vinculades al turisme. La indústria manufacturera té un pes reduït i es concentra sobretot en activitats a petita escala.

La planificació municipal considera l'agricultura i el turisme dos dels principals sectors amb potencial de desenvolupament. Port St. Johns és promocionada especialment com a destinació d'ecoturisme de la Wild Coast, amb activitats relacionades amb les platges, la pesca marítima i costanera i fenòmens naturals com la migració anual de sardines coneguda com a sardine run.

Entre les possibilitats de desenvolupament econòmic identificades pel municipi hi ha la transformació de productes agrícoles, la producció de fruita i hortalisses, l'aqüicultura i la producció artesanal, tot i que la manca d'infraestructures i l'allunyament dels principals mercats continuen limitant el desenvolupament industrial.

Transport Port St. Johns està connectada amb l'interior del Cap Oriental principalment per la carretera R61, que comunica la localitat amb Mthatha cap a l'oest i amb Flagstaff cap al nord. Des de la R61, una carretera secundària cobreix els darrers quilòmetres fins al centre urbà.

La localitat disposa també d'un aeròdrom situat al cim del mont Thesiger, sobre la vall de l'Umzimvubu. La municipalitat ha inclòs la millora de la pista i de les instal·lacions aeronàutiques entre els seus projectes de desenvolupament, amb l'objectiu de permetre un ús més ampli de l'aeròdrom.

Entorn natural miniatura|300px|Paisatge de la Reserva Natural de Silaka, prop de Port St. Johns.

L'entorn de Port St. Johns forma part de la Wild Coast i combina boscos costaners, penya-segats, estuaris, platges i relleus abruptes. Aquesta diversitat paisatgística es reflecteix especialment en els espais protegits situats als voltants de la localitat.

miniatura|esquerra|300px|Platges i paisatge de la Reserva Natural de Silaka.

La Reserva Natural de Silaka és situada aproximadament 7 km al sud de Port St. Johns. L'espai protegeix una combinació de bosc costaner autòcton, praderies, costa rocosa, platges i l'estuari del riu Gxwaleni..

La zona costanera de Port St. Johns és també important per la biodiversitat marina i litoral de la Wild Coast. Les platges, els estuaris i els trams rocosos formen hàbitats utilitzats per nombroses espècies d'ocells i fauna marina, i constitueixen un dels principals valors naturals del municipi.

La costa participa també en fenòmens estacionals d'abast regional, com el sardine run, durant el qual grans bancs de sardina es desplacen al llarg de la costa oriental de Sud-àfrica i atrauen nombrosos depredadors marins.

Referències

Vegeu també Transkei

Enllaços externs Port St. Johns Local Municipality

Categoria:Ciutats de Sud-àfrica Categoria:Cap Oriental