El Reglament general de seguretat dels productes (RGPS) és un reglament europeu sobre la protecció dels consumidors. Substitueix la Directiva 2001/95/CE relativa a la seguretat general dels productes. El reglament té com a objectiu garantir que els productes que es comercialitzen al mercat interior europeu no posin en perill la salut i la seguretat dels consumidors mitjançant un alt nivell de protecció dels consumidors.
Àmbit El reglament s'aplica als productes comercialitzats o disponibles a la UE. Si s'apliquen altres disposicions legals harmonitzades a aquests productes, estan exempts totalment o parcialment de certes obligacions, com ara l'avaluació mitjançant una anàlisi de riscos interna. Algunes categories de productes, com els medicaments, estan exemptes.
L'àmbit d'aplicació del reglament inclou operadors econòmics com ara proveïdors de serveis de compliment i operadors de mercats en línia.
Operadors econòmics El GPSR estableix a l'article 3(13) les funcions següents per als operadors econòmics: Insereix un paràgraf
Fabricant Representant autoritzat Importador Distribuïdor Proveïdor de serveis de compliment
Els fabricants no pertanyents a la UE poden nomenar un representant autoritzat a la Unió Europea com a punt de contacte per a les autoritats de vigilància del mercat.
Anàlisi de riscos i avaluació de seguretat En virtut de l'article 5 del Reglament general de seguretat dels productes, els fabricants i altres operadors econòmics han de garantir que els productes introduïts o posats a disposició al mercat de la UE siguin segurs. Per complir, han de dur a terme una anàlisi de riscos interna i preparar documentació tècnica que demostri la conformitat.
El procés d'anàlisi de riscos implica una avaluació estructurada dels perills associats amb el disseny, els materials i l'ús previst d'un producte, amb el suport de la legislació i les normes pertinents de la UE. La documentació tècnica ha d'incloure:
Identificació de tots els operadors econòmics implicats, inclòs el fabricant, el representant autoritzat (si escau), l'importador i qualsevol persona responsable designada per al compliment normatiu.
Una descripció general clara del producte, la seva funció prevista, les característiques essencials de seguretat, la composició i la categoria d'edat de l'usuari previst.
Una llista dels requisits legals i les normes aplicables, incloent-hi referències creuades a les normes europees harmonitzades quan n'hi hagi, i altres marcs legislatius com ara REACH i directives sectorials (per exemple, joguines, equips elèctrics, equips de protecció individual).
Una avaluació sistemàtica dels riscos previsibles relacionats amb els riscos mecànics, químics, tèrmics, elèctrics, d'higiene i de radiació, tenint en compte les característiques del producte, l'ús previst, el mal ús raonablement previsible i els grups d'usuaris vulnerables (per exemple, els nens).
L'anàlisi ha de classificar els riscos segons la seva gravetat (per exemple, crític, major, menor), documentar les mesures de mitigació adoptades (com ara millores de disseny, avisos, instruccions per a l'usuari) i avaluar l'adequació de l'etiquetatge, l'embalatge i les instruccions per reduir els riscos residuals a un nivell acceptable.
Els productes que s'ajusten a les normes harmonitzades aplicables es beneficien d'una presumpció de conformitat amb el requisit general de seguretat per als riscos coberts per aquestes normes. On no existeixen estàndards, els operadors han de basar-se en metodologies alternatives documentades, bones pràctiques i una justificació detallada de les mesures de seguretat.
Els operadors econòmics han de mantenir aquests registres com a part de l'expedient tècnic del producte i presentar-los a les autoritats nacionals si ho sol·liciten. Si no es realitza una avaluació de riscos suficient o no es manté una documentació adequada, es poden prendre mesures coercitives com ara retirades de productes, multes o restriccions del mercat.
Requisits d'etiquetatge Segons l'article 9 del GPSR, els fabricants han de garantir que els productes incloguin el següent:
Un número de tipus, lot o sèrie (o un altre identificador) clarament visible i llegible al producte. Si la mida o la naturalesa del producte ho impedeixen, l'identificador ha d'aparèixer a l'envàs o a la documentació adjunta.
El nom del fabricant, el nom comercial registrat o la marca comercial, l'adreça postal i electrònica i, si és diferent, l'adreça d'un únic punt de contacte.
Instruccions i informació de seguretat en una llengua que els consumidors entenguin a cada estat membre on es comercialitzi el producte, quan sigui necessari per a un ús segur i previst.
La informació s'ha de fixar al producte mateix o, si no és pràctic, a l'envàs o als documents que l'acompanyen. Les etiquetes digitals (per exemple, codis QR que enllacen a contingut en línia) poden complementar (però no poden substituir) aquests requisits d'etiquetatge físic.
A més, l'article 19 exigeix que els venedors en línia i a distància mostrin clarament la informació del fabricant o del representant autoritzat, la identificació del producte i qualsevol advertència aplicable al seu lloc web o interfície en línia.
Passaport de producte digital i fitxer tècnic En virtut del Reglament general de seguretat dels productes, els fabricants i altres operadors econòmics han de recopilar i mantenir documentació tècnica que demostri el compliment dels requisits de seguretat dels productes. Aquesta documentació, també anomenada expedient tècnic, serveix com a prova clau que un producte compleix el requisit general de seguretat del reglament i es pot conservar en format digital com a Passaport de producte digital de la UE (DPP) quan correspongui. Tot i que determinada informació del producte es pot proporcionar opcionalment digitalment, com ara en un codi QR, la documentació tècnica en si ha d'estar disponible per a les autoritats si la sol·liciten.
La documentació tècnica ha d'incloure una descripció general del producte, les característiques essencials, les etiquetes i les instruccions per a un ús segur, una avaluació interna de riscos que identifiqui els perills i les mesures de mitigació, una llista de les normes europees aplicables utilitzades per demostrar la conformitat i els informes d'assaig, si escau. La Declaració de Conformitat és un element clau d'aquesta documentació, ja que proporciona una declaració formal que el producte compleix la legislació aplicable de la UE.
Registre del mercat en línia L'article 22 del GPSR introdueix nous requisits per als mercats en línia. Els proveïdors de botigues en línia i altres mercats digitals han de:
Registra't al portal Safety Gate de la UE. Designar un punt de contacte únic per a les autoritats de la UE. Garantir el compliment de les obligacions d'informes de seguretat dels productes.
Els mercats també han de cooperar amb els organismes reguladors per eliminar ràpidament els productes no segurs i evitar la repetició d'infraccions.
Vigilància del mercat i sancions El GPSR reforça els mecanismes d'aplicació de la llei a tota la UE mitjançant:
Exigir la notificació obligatòria d'incidents en un termini de dos dies hàbils per a riscos greus per a la seguretat dels productes. Millora de la coordinació entre les autoritats nacionals a través de la Porta de Seguretat de la UE. Harmonització de les sancions, incloent-hi multes importants i prohibicions de productes per incompliment.
Vendes a distància, operadors econòmics i representants autoritzats El GPSR també inclou disposicions per a la venda a distància que s'apliquen als proveïdors en línia. Aquests proveïdors s'han de registrar al portal Safety Gate. Els proveïdors en línia de productes coberts pel GPSR també estan obligats a complir les obligacions d'informació per als consumidors. Segons l'article 19 del reglament, les dades sobre el fabricant (nom o nom comercial) o el representant autoritzat a la UE del fabricant, així com la informació d'identificació del producte (inclosa una imatge del producte) i qualsevol advertència o informació de seguretat sobre el producte, s'han de proporcionar al lloc web de l'oferta (interfície en línia). L'article 22 també anomena obligacions específiques dels proveïdors de mercats en línia relacionades amb la seguretat i la informació dels productes.
Per millorar la responsabilitat, el GPSR exigeix que els fabricants no pertanyents a la UE nomenin un operador econòmic amb seu a la UE per garantir el compliment de la normativa. Pot ser un importador, distribuïdor o un representant autoritzat amb seu a la UE.
L'operador econòmic amb seu a la UE és responsable de: Insereix un paràgraf
Mantenir i mantenir la documentació tècnica del producte. Cooperació amb les autoritats de vigilància del mercat de la UE. Actuar com a punt de contacte oficial per a consultes sobre el compliment normatiu.
Si un fabricant no pertanyent a la UE no designa un operador econòmic amb seu a la UE, l'importador o distribuïdor assumeix automàticament la responsabilitat legal de la conformitat del producte.
Responsabilitat El Reglament general de seguretat dels productes confirma que el fabricant és el principal responsable de garantir que els productes introduïts al mercat de la UE siguin segurs i compleixin les normes. L'article 4 de la Directiva 85/374/CEE estableix que els fabricants són responsables dels danys causats per productes defectuosos. Tot i que el GPSR exigeix que els operadors econòmics, com ara els representants autoritzats, els importadors i els distribuïdors, assisteixin les autoritats de vigilància del mercat, això no els fa responsables tret que compleixin la definició de "productor" segons la legislació de la UE (per exemple, mitjançant la marca d'un producte).
La persona responsable o el representant autoritzat és un contacte regulador i titular de la documentació, no la part responsable de la compensació del consumidor en virtut de la Directiva de responsabilitat del producte.
Si el fabricant és fora de la UE i no es pot identificar cap importador, la responsabilitat es pot estendre a altres operadors econòmics per garantir la protecció del consumidor.
Disposicions transitòries Aquest reglament s'aplica a tots els productes dins del seu àmbit d'aplicació que es comercialitzin a partir del 13 de desembre de 2024. Els estats membres de la UE no podran impedir la comercialització de productes coberts per la Directiva 2001/95/CE, que compleixin amb aquesta directiva i que es van comercialitzar abans del 13 de desembre de 2024.
Referències
Categoria:Unió Europea Categoria:Estàndards Categoria:Mercats d'Europa