miniatura| Escafandre de bus clàssic, amb subministrament d'aire des de la superfície que data del (Museu Marítim de Barcelona ). miniatura| Bus professional en un gravat de 1873 miniatura| Un bus de l' Armada dels Estats Units, en una missió a les illes Palau, a la recerca de les restes d'un avió dels Estats Units enderrocat al mar durant la Segona Guerra Mundial. L' escafandre de bus clàssic, és un tipus d'escafandre en què se li subministra un gas respirable al bus mitjançant un "tub umbilical" que uneix amb un equip a la superfície, ja sigui des de la costa o des d'un vaixell de suport o de vegades indirectament a través d'una campana de busseig. Està composta essencialment per un casc, un vestit de goma i unes botes de goma llastrades amb plom per caminar pel fons del mar.
Descripció Es diferencia de l' escafandre autònom en què aquest no té cap enllaç amb la superfície. S'utilitza per dur a terme investigacions, inspeccions o treballs submarins per a finalitats de recerca, d'inspeccions o de treballs diversos sota l'aigua: per exemple, d' enginyeria civil, d' enginyeria militar, de perforació, de gas natural o de la indústria petroliera.
Hi ha diferents tipus de cascs i vestits de busseig en funció del treball que ha de fer o les condicions en què cal submergir-se. Aquests cascs permeten subministrar gas respirable al bus des de la superfície a través d'una mànega de pressió, part integrant del seu escafandre.
Els bussejadors amb escafandre clàssic només poden treballar al llit marí a profunditats on el contingut d'oxigen a l'aire comprimit no arriba a ser tòxic, fins i tot per hiperòxia, encara que poden respirar l'aire de la superfície, i el límit queda acotat a una profunditat d'aproximadament 66 metres.
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Submarinisme