Enric d'Asti (en italià: Enrico d'Asti; mort el 17 de gener de 1345) va ser el patriarca titular llatí de Constantinoble des del 1339 i bisbe de Negrepont a la Grècia llatina.
Per encàrrec papal de Climent VI, el 31 d'agost del 1343 obtingué el lideratge de la primera croada d'Esmirna (1342-1345), en la qual va morir. L'Església catòlica commemora cada any el dia del seu santoral l'1 d'abril.
El febrer del 1341, el papa Benet XII li va ordenar rebre alguns procuradors que representaven la Gran Companyia Catalana per tal de reintegrar-los altre cop a l'obediència de Roma.
El 1342, Enric va negociar una aliança entre el rei Hug IV de Xipre i els Cavallers Hospitalaris contra el governant turc Umur Beg de Aydın. El de novembre de 1342, va lliurar una carta papal al dux de Venècia, Bartolomeo Gradenigo, demanant-li unir-se a la lliga i nomenant al cardenal Guillaume Court com a llegat apostòlic a Venècia.
El 31 d'agost del 1343, el Papa Clement VI va nomenar oficialment Enric el seu llegat per a la pròxima croada contra Esmirna, «a causa de la gran i important empresa [que va realitzar] a Grècia». Enric va viatjar com a comandant en cap, amb la flota genovesa baix Martino Zaccaria, qui va ser nomenat capità general, però a qui Enrique tenia l'autoritat de remoure-ho si era necessari. L'estiu del 1343, el duc Joan I de l'Arxipèlag va informar Enric en una carta que desitjava subministrar una galera per a l'expedició.
El 21 d'octubre de 1343, Enric va ser encarregat de mantenir la pau en el Ducat d'Atenes entre el demandant ducal Gualterio VI de Brienne i les forces d'ocupació de la Companyia Catalana, amb els qui tenia experiència anteriorment des de 1341. Com la croada es va prolongar fins a 1344, Enrique va escriure al papa descrivint el seu «afortunat progrés» i el Papa va respondre, en una carta datada el 25 de juliol donant les gràcies al gran maestre Hospitalari, Hélion de Villeneuve, per l'ajuda que estava donant a la croada. El 18 de setembre el Papa va ordenar a Enric evitar que Zaccaria tornés a conquistar el Senyoriu de Quíos, que la seva família havia perdut davant els romans d'Orient després d'una rebel·lió interna. La pèrdua de Quíos, en pensaments del Papa, obligaria als romans d'Orient a una aliança amb els turcs. Després de la caiguda del port d'Esmirna el 28 d'octubre de 1344, Enric va establir la seva caserna general allí i va començar la restauració de les fortificacions. L'1 de febrer, el Papa Climent va felicitar Enric per la victòria i en el seu "virtuós, constant i intrèpid" lideratge. El Papa va advertir sobre la dificultat de recaptar fons per a la continuació de la croada, però va deixar la decisió sobre la forma de conducta d'Enric, ja que aquest últim, va dir que havia après «a l'escola de l'experiència». Una de les últimes accions del patriarca abans de la seva mort va ser la de conduir, amb Zaccaria, una flota de dotze galeres en una reeixida incursió en la captura de subministraments enemics. Al seu retorn, els turcs que havien estat assetjant la ciutadella es van retirar.
Enric va ser mort el 17 de gener de 1345 en un assalt turc. Havia volgut celebrar una victòria multitudinària en una antiga església (tal vegada la seu de la metròpoli) que els turcs havien utilitzat com a estable, i que en aquest moment es trobava entre les línies cristianes i turques. Encara que Zaccaria es va oposar a la idea, va acompanyar Enric en la missa quan els turcs, conduïts pel propi Umur van atacar l'església. Si bé la majoria dels presents van arribar a la seguretat de la ciutadella del port, Enric, Zaccaria i el líder venecià Pietro Zeno, van ser assassinats.
Quan el successor i germà de Umur Beg, Khidr Beg, va signar un tractat de pau amb els croats el 18 d'agost de 1348, va oferir retornar el cos d'Enric d'Asti sempre que el reclamessin.
Referències
Categoria:Persones d'Asti Categoria:Morts a Esmirna