El Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations (lit. en català Tractat del saber viure per a ús de les noves generacions) és un llibre escrit per l’activista belga Raoul Vaneigem entre 1963 i 1965 i publicat a França finals de 1967. Considerat una de les obres principals de la Internacional Situacionista, el llibre va causar una forta impressió i va inspirar els esdeveniments que es van donar entre maig i juny de 1968 a França.Jean-Claude Vantroyen, De savoir-vivre en savoir-mourir, Raoul Vaneigem est décédé à 92 ans, Le Soir, 29 juliol 2026, llegir en línia.« Paru en 1967, son Traité de savoir-vivre à l’usage des jeunes générations est l’un des bréviaires des étudiants parisiens de 1968, un éloge à l’émancipation individuelle contre le consumérisme triomphant. », Stella de Santis, Raoul Vaneigem, Le Point, n°2819, 6 août 2026, page 13. Es va publicar el mateix any que La Société du spectacle de Guy Debord;Antoine de Gaudemar, Portrait - Un situ sans citer, Libération, 12 novembre 1996, llegir en línia, texte integral. com aquesta última, formava part del projecte situacionista. Guy Debord declararia més tard que "aquests dos textos són considerats com els contraforts del pensament situacionista".Emmanuel Roux, I. « La suite était déjà contenue dans le commencement de ce voyage » – De la création des situations à la contestation du spectacle, in Guy Debord - Abolir le spectacle, Éditions Michalon, coll Le Bien Commun, 2022, pp. 15-31, llegir en línia. Els guanys aconseguits amb les vendes del llibre van ajudar Vaneigem a portar una existència espartana, inicialment a la campinya belga, intercanviant llibres per verdures i evitant una afiliació a cap universitat. També es mantenia amb articles per a una editorial d'enciclopèdia suïssa. “La seva vida va ser un exemple del que professava," va dir el seu fill Ariel en una entrevista.
Context El 1961 Raoul Vaneigem es va unir a la Internationale Situationniste. A la revista del mateix nom, va publicar, notablement als números 7 i 8 (abril de 1961- gener de 1962), l'important text Banalités de base, considerat com la matriu del seu futur llibre Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations, The revolution of everyday life - Raoul Vaneigem a libcom.org. escrit entre 1963 i 1965 però que no apareixeria fins a finals de 1967, al mateix temps que La société de l'espectacle de Guy Debord. El llibre de Vaneigem, inscrit també en el projecte dels situacionistes, constitueix la contrapartida més lírica com a elogi de l'emancipació individual, de la creativitat, de l'espontaneïtat, de la "subjectivitat radical" contra el consumisme i la societat de consum, que envaeix tota la vida social, amb la televisió i totes les "màquines" de consum establint el poder absolut dels béns sobre les persones.Martine Fournier, La mouvance situationniste, Sciences humaines, 10 abril 2008, llegir en línia.Pierre-Henri Simon de l'Académie française, Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations, de Raoul Vaneigem - La Société du spectacle, de Guy Debord, Le Monde, 14 février 1968, llegir en línia. Tanmateix, les seves sensibilitats eren diferents: procedent de la burgesia francesa, Debord descrivia el capitalisme a La societat de l'espectacle com una acumulació d'aparences que imposa passivitat, mentre que Vaneigem, més líric i lector de Lautréamont i Nietzsche, demanava una revolució en la vida quotidiana a través de la poesia (en el seu sentit original de creació) i els plaers.
Per a Vaneigem, la poesia no és un art elitista, sinó una arma vivent per destruir l'alienació de les mercaderies i reencantar la vida quotidiana. Pierre Taminiaux, Raoul Vaneigem et la poésie de Mai 68, Contemporary French and Francophone Studies, volume 23, n°5, pp. 644-652, 2019, resum en línia. Ell « [...] ha proclamat constantment, des del seu famós Tractat de bones maneres per a l'ús de les generacions més joves (1967), que "La poesia i el poder són incompatibles". Revertint les dades del problema, ens adverteix que “En el buit que deixa la poesia, arrela el seu oposat: la comunicació-publicitat, elevada recentment a la categoria de ciència”.»Pierre Hartmann, ... et pouvoir des mots, in L'esclave et le citoyen, Raison présente, n°139, 3e trimestre 2001, page 87. Raoul Vaneigem va explicar que el seu manuscrit havia estat rebutjat a tot arreu, però que després dels disturbis d'Amsterdam (PROVO), Raymond Queneau, que l'havia donat suport a Gallimard, li va demanar que li tornés el text immediatament perquè l'editor havia canviat d'opinió.
Argument Va ser amb el Traité de savoir-vivre à l’usage des jeunes générations que Raoul Vaneigem va fer la seva major contribució al projecte situacionista. Si bé opera sobre el mateix terreny que La Societat de l'Espectacle de Debord, és a dir, el de la vida quotidiana i una crítica totalitzadora de la cultura, ofereix, tanmateix, una perspectiva diferent sobre el problema, articulada segons una lògica centrada en l'individu.
Després de dos articles a la revista “Internationale Situationniste”, Banalités de bases,Banalités de base, réédition de l'article publié en deux parties dans les numéros 7 et 8 de la revue Internationale situationniste, réédition Ludd éditions, Paris 1995 puis Verticales, collection Minimales, 2004, , présentation éditeurs. I i II, publicats el 1962 i el 1963, el llibre ofereix una nova perspectiva sobre l'espectacle. L'argument general gira al voltant de l'individu i la seva relació amb els mecanismes de poder analitzats. Així, aborda la vida quotidiana en els seus aspectes més íntims i personals sense perdre de vista el sistema existent. L'estructura de l'obra, dividida en dues seccions diferenciades, també és molt clara: Vaneigem descriu primer la perspectiva del poder i examina els seus mecanismes (coacció, mediació, seducció, etc.) abans de proposar-ne la inversió.Laurence Bernier-Renaud, Le Traité de savoir-vivre ou la perspective subjective du situationnisme in Scènes situationnistes de Mai 68 : Enquête sur une influence présumée, Thèse présentée à la Faculté des études supérieures et postdoctorales à titre d’exigence partielle en vue de l’obtention de la maîtrise à l’École d’études politiques, Université d'Ottawa, 2012, pp. 44-51, llegir en línia .
Recepció El gener de 1968, a Le Nouvel Observateur, François Châtelet, filòsof polític proper al marxisme, “critica Guy Debord i el seu camarada Raoul Vaneigem, que també publica el seu Traité de savoir-vivre à l’usage des jeunes générations, per la seva manca de rigor i el seu biaix proselitista. Esperàvem un "manifest situacionista". Aquí teniu dues "bíblies" terroristes que desafien l'anàlisi.”Anna Trespeuch-Berthelot, Les vies successives de La Société du spectacle de Guy Debord, Vingtième Siècle, revue d'histoire, 2014/2 n°122, Presses de Sciences Po, pp. 135-152, llegir en línia.
Segons Vincenzo Susca, professor de sociologia de l'imaginari a la Universitat Paul-Valéry de Montpeller, “Raoul Vaneigem s'expressa en aquests termes en el seu Tractat: «Hi ha més veritats en vint-i-quatre hores de la vida d'un home que en totes les filosofies,» destacant així la necessitat de promoure una ruptura radical entre la perspectiva dels qui pensen i governen el món en abstracte i la dels qui l'experimenten concretament.”Vincenzo Susca, La flamme électronique. Quand la masse se fait avant-garde, in L'imaginaire des médias, revue Sociétés, 2011/1 n°111, pp. 57-69, De Boeck Supérieur, llegir en línia.
Segons Clare Finburgh Delijani, membre del consell científic del Collegium de Lió, “A les barricades improvisades del 1968, els estudiants van brandar diversos llibres, dos en particular: el Tractat de Raoul Vaneigem i La societat de l'espectacle de Guy Debord, ambdós publicats l'any abans.”Clare Finburgh Delijani, Déborder le cadre, in Internationale situationniste - Théâtre, performance, Théâtre/Public, 2019/1 n°231, pp. 16-27, llegir en línia.
L'any 1994, a Les générations politiques, la historiadora Claire Auzias parla d'una “veritable icona per a tota una generació.”Claire Auzias, Les générations politiques in Générations et mémoires, L'Homme et la société, 1994, n°111-112, pp. 77-87, page 84 llegir en línia.
El 2021, per al filòsof i sociòleg francocanadenc Hervé Fischer, “Raoul Vaneigem, l'altre intel·lectual situacionista, va fer una contribució important a aquest moviment de pensament amb el seu llibre Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations. Va tenir un paper crucial en la configuració de noves situacions que van influir en els moviments estudiantils. És així que es va preparar el mes de maig del 68, la gran situació (és a dir, la gran obra que va madurar amb el situacionisme).”Luis Felipe Noé, L’art entre technologie et rébellion : entretien avec Hervé Fischer, M@GM@, vol. 19 n°1, 2021, llegir en línia.
El 2025, Jean-Pierre Le Goff, filòsof i sociòleg, testifica: “Tres escrits publicats abans del maig condensaven i feien ressò del que jo havia experimentat i sentit de manera confusa: el pamflet De la misère en milieu étudiant escrit per membres de la Internacional Situacionista i estudiants d'Estrasburg; La societat de l'espectacle de Guy Debord i, especialment, el Traité de savoir-vivre à l’usage des jeunes générations de Raoul Vaneigem. Aquest pamflet i aquests llibres van trencar amb l'enfocament econòmic i social de l'esquerra en descriure els nous mecanismes i comportaments de la societat del consum i l'oci i, sobretot, van destacar el "viscut" i la revolta de les generacions més joves contra el conformisme de l'època que, abans del maig del 68, semblava regnar de manera suprema. Això va ser precisament el que més em va atreure d'aquests escrits.”Jean-Pierre Le Goff, La rupture situationniste in Mes années folles - Révolte et nihilisme du peuple adolescent après Mai 68, Flammarion, pp.89-101, 2025, llegir en línia.
Segons la historiadora francesa Anna Trespeuch-Berthelot, “A l'altra banda del Canal de la Mànega i de l'Atlàntic, els hereus situacionistes són més lliures en la seva interpretació de la doctrina situacionista i donen més preferència a les tesis del Traité de savoir vivre à l’usage des jeunes générations de Raoul Vaneigem. La seva exaltació de les passions, el joc, la creativitat i la subversió es mostra en pòsters i fullets, que destaquen de la massa de documents mimeografiats que circulen en cercles d'esquerres per la cura posada en l'estetització del missatge.”Anna Trespeuch-Berthelot, L'Internationale situationniste : d'autres horizons de révolte, Matériaux pour l’histoire de notre temps, 2009/2, n°94, pp. 10-15, llegir en línia.
Edicions A data agost de 2026 encara no hi ha cap traducció al català publicada d'aquest llibre. De l’edició de 1967 s'han fet múltiples reimpressions i s'ha traduït a diversos idiomes. El 1992, Raoul Vaneigem va publicar una edició augmentada i amb un nou prefaci:
Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations, Nova edició augmentada amb un prefaci de l'autor el 1992, col·lecció Folio actuel (núm. 28), Folio, Gallimard, publicat el 3 de març de 1992.{Présentation éditeur sur gallimard.fr.{Présentation éditeur sur folio-lesite.fr.
Bibliografia i fonts Laurence Bernier-Renaud, El tractat de saber viure o la perspectiva subjectiva del situacionisme dins de Scènes situationnistes de Mai 68 : Enquête sur une influence présumée, Tesi presentada a la Facultat d'Estudis de Postgrau i Postdoctorals com a requisit parcial per a l'obtenció d'un màster a l'Escola d'Estudis Polítics de la Universitat d'Ottawa, 2012, pàg. 44-51, llegible en línia . Raoul Vaneigem, Du Traité de savoir-vivre à l'usage des jeunes générations à la nouvelle insurrection mondiale ("Del Tractat de saber viure a l'ús de les joves generacions a la insurrecció del Nou Món"), Le Cherche midi, 26 d'octubre de 2023, presentació de l'editor .