Naja peroescobari és una espècie de serp verinosa de la família dels elàpids, endèmica de l'illa de São Tomé, a São Tomé i Príncipe. Pertany al gènere Naja i és coneguda localment com a cobra-preta («cobra negra»).
Durant molt de temps, les cobres negres de São Tomé foren identificades com a poblacions de Naja melanoleuca, la cobra forestal africana, i se n'havia atribuït la presència a una introducció humana des del continent africà. Un estudi basat en dades morfològiques, moleculars, històriques i biogeogràfiques demostrà, però, que constituïen un llinatge diferenciat i endèmic de São Tomé, que fou descrit formalment com a nova espècie el 2017.
L'holotip és un mascle adult recollit a Praia Inhame, al sud de l'illa, el 24 de febrer de 2016, i conservat al Museu Nacional de História Natural e da Ciência de Lisboa. El nom específic peroescobari és un homenatge al navegant portuguès Pêro Escobar, vinculat a l'exploració de São Tomé durant el .
Taxonomia La població de cobres negres de l'illa de São Tomé havia estat tradicionalment assignada a Naja melanoleuca, una espècie àmpliament distribuïda per l'Àfrica subsahariana. Aquesta identificació es mantingué durant bona part del , juntament amb la hipòtesi que les cobres havien estat introduïdes a l'illa pels humans.
L'estudi de Ceríaco, Marques, Schmitz i Bauer publicat el 2017 va revisar aquesta població mitjançant l'anàlisi de caràcters morfològics, dades moleculars i informació històrica i biogeogràfica. Els resultats mostraren que les cobres de São Tomé constituïen un llinatge diferenciat, i els autors les descrigueren com una nova espècie, Naja peroescobari.
L'espècie s'inclou dins el subgènere Boulengerina. Entre els caràcters diagnòstics utilitzats per diferenciar-la d'altres membres d'aquest grup hi ha la disposició de les escates del cap i del cos i la seva coloració uniformement fosca. A diferència d'algunes espècies de Boulengerina de costums principalment aquàtics, N. peroescobari és sobretot terrestre.
Descripció miniatura|300px|Cap d'un exemplar de Naja peroescobari
Naja peroescobari és una cobra de mida gran que pot arribar aproximadament als 2,6 metres de longitud total. Presenta una coloració dorsal uniformement negra i brillant, sense les marques clares al coll característiques d'algunes poblacions de Naja melanoleuca. La gola mostra bandes blanques i negres, mentre que la resta de la superfície ventral és predominantment fosca.
L'espècie presenta habitualment 19 fileres d'escates dorsals a la zona mitjana del cos, entre 208 i 215 escates ventrals i entre 52 i 70 subcaudals. Un dels caràcters que permet diferenciar-la de N. melanoleuca és la disposició de les escates sublinguals posteriors, que en N. peroescobari generalment queden separades per una escata interposada.
Com les altres cobres del subgènere Boulengerina, té els ullals adaptats a la inoculació de verí però no modificats per escopir-lo. A diferència d'algunes espècies aquàtiques del mateix grup, N. peroescobari és principalment terrestre.
Distribució i hàbitat Naja peroescobari és una espècie endèmica de l'illa de São Tomé, al golf de Guinea, i no se'n coneixen poblacions naturals fora d'aquesta illa.
Els exemplars estudiats en la descripció original provenien de diverses localitats de São Tomé, tant del nord com del sud de l'illa, fet que indica que l'espècie hi presenta una distribució relativament àmplia. L'holotip fou capturat a Praia Inhame, a l'extrem meridional de l'illa.
És una cobra principalment terrestre, a diferència d'alguns altres membres del subgènere Boulengerina amb hàbits més lligats als medis aquàtics.
Ecologia i alimentació L'ecologia de Naja peroescobari és encara poc coneguda. Les dades disponibles indiquen que és una serp principalment terrestre i que actua com a depredadora de diversos vertebrats de l'illa de São Tomé.
Entre les seves preses s'han documentat mamífers introduïts, especialment el rat negre (Rattus rattus) i la mostela (Mustela nivalis). Per aquest motiu, l'espècie és un dels depredadors autòctons que consumeixen mamífers terrestres introduïts a l'illa.
La informació disponible sobre altres aspectes de la seva biologia, com el comportament reproductor, els desplaçaments o l'ús detallat de l'hàbitat, continua sent escassa.
Conservació Naja peroescobari està classificada com a espècie en perill (EN) a la Llista Vermella de la UICN. La seva distribució està restringida a l'illa de São Tomé, fet que la fa especialment vulnerable a les alteracions del seu hàbitat i a altres impactes d'origen humà.
Entre les amenaces documentades hi ha la persecució directa per part de la població local, motivada pel caràcter verinós de la serp, i la mortalitat causada pels atropellaments a les carreteres. També s'ha assenyalat que els canvis en els usos del sòl podrien afectar-ne les poblacions, tot i que encara calen estudis més detallats per determinar-ne l'impacte.
La seva identificació com una espècie endèmica diferenciada, en lloc d'una població introduïda de Naja melanoleuca, va modificar també la seva consideració des del punt de vista de la conservació, ja que passà a ser reconeguda com un element propi de la biodiversitat de São Tomé.
Etimologia i relació amb els humans miniatura|300px|Exemplar de Naja peroescobari
El nom específic peroescobari fou dedicat al navegant portuguès Pêro Escobar, vinculat a les exploracions portugueses del golf de Guinea durant el i a l'arribada europea a l'illa de São Tomé.
A São Tomé l'espècie és coneguda tradicionalment com a cobra-preta, és a dir, «cobra negra» en portuguès. Durant molt de temps es va considerar que aquestes serps havien estat introduïdes pels portuguesos des del continent africà amb la finalitat de controlar les poblacions de rates. Aquesta interpretació arribà a ser àmpliament acceptada, però l'estudi taxonòmic publicat el 2017 assenyalà que els arguments històrics que la sustentaven eren febles i que les dades morfològiques, moleculars i biogeogràfiques eren compatibles amb un llinatge propi i endèmic de São Tomé.
La seva condició de serp verinosa ha contribuït a una relació conflictiva amb la població humana de l'illa. La persecució directa és una de les amenaces assenyalades per a l'espècie, juntament amb la mortalitat accidental a les carreteres.
Referències
Enllaços externs
Naja peroescobari a The Reptile Database Naja peroescobari a la Llista Vermella de la UICN
Categoria:Naja