Pif Gadget (també coneguda simplement com a Pif) va ser una revista francesa de còmics infantil que es va publicar del 1969 al 1993 i del 2004 al 2009. El seu nombre de lectors va assolir el màxim a principis dels anys setanta.
Predecessors Pif té els seus orígens a Le Jeune Patriote, una revista juvenil publicada pels comunistes francesos durant l'ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial. Es va publicar il·legalment a partir del gener de 1942, però es va legalitzar a partir del 1944. El 1945 va passar a anomenar-se Vaillant, Le Jeune Patriote. El 1946 el seu títol es va escurçar a Vaillant, amb l'etiqueta "le journal le plus captivant" (La revista més captivadora). Per al número d'abril de 1965, el títol va ser canviat a Vaillant, le journal de Pif, a causa de la popularitat del seu personatge Pif, un gos creat per José Cabrero Arnal. Fins al 1969, Vaillant, com els seus competidors, havia publicat algunes històries en diversos números, però la revista en aquesta encarnació va acabar amb el número 1238 el 23 de febrer de 1969.
Historial de publicacions Pif Gadget va reprendre la seva carrera com a revista setmanal amb el número 1, publicat el 24 de febrer de 1969, però va conservar el número antic relatiu a Vaillant. La revista es va anomenar Pif et son gadget surprise durant els primers mesos. L'aparell era una joguina "de regal" amb cada número, incloent-hi els Pifises (artemia en estasi, que els lectors podien criar com a mascotes minúscules, conegudes en anglès com a micos de mar).
La portada de Pif Gadget tenia l'eslògan Tout en récits complets (totes en històries completes), cosa que indicava que cap de les tires còmiques es va serialitzar en diversos números. Tanmateix, aquesta referència va desaparèixer el desembre de 1973 amb el número 250 i l'aparició dels primers relats serialitzats, reprenent el model dels seus competidors.
Els seus còmics destacats incloïen:
Rahan Doc Justice Corto Maltès, d'Hugo Pratt Gai-Luron de Marcel Gotlib Les Aventures potagères du Concombre masqué de Nikita Mandryka Les Pionniers de l'Espérance de Raymond Poïvet i Roger Lecureux Le Grêlé 7/13 Nasdine Hodja Arthur le fantôme justicier de Jean Cézard Els Rigols i els Tristus Totoche, de Jean Tabary, i la seva producció derivada , Corinne et Jeannot Diguem el petit Franc
El documentalista Fredric Lean va crear una sèrie basada en 'Docteur Justice' per a la cadena de televisió francesa M6.
El tiratge rècord de Pif Gadget va ser d'un milió de còpies, primer el 6 d'abril de 1970 i de nou el setembre de 1971. Això va establir un rècord per a una tira còmica europea que encara es manté. El diari també es va beneficiar de poder arribar als països recentment industrialitzats, i va ser una de les poques revistes occidentals a les quals es va permetre vendre's darrere del Teló d'Acer a causa de les seves credencials d'esquerres. Va entrar en un ràpid declivi al mateix temps que la Unió Soviètica s'esvaïa, amb un contingut cada cop més reduït i històries esteses per diversos números. La seva última gran aparició va ser durant el bicentenari de la Revolució Francesa, el 1989. La versió original es va imprimir per última vegada el febrer de 1993.
Pif Gadget va ser reviscuda com a revista mensual el juliol de 2004 sota els auspicis de Pif Editions, amb una tirada d'aproximadament 100.000 unitats. Aclaparada per uns 4 milions d'euros de deute, l'empresa de 6 persones va entrar en concurs de creditors (redressement judiciaire) el març de 2007 i va ser liquidada ( liquidació judicial ) el 15 de gener de 2009. L'últim número es va publicar el novembre de 2008.
Còmics similars Pif va inspirar còmics similars en altres països, com ara Yps a Alemanya i Jippo a Escandinàvia. A Espanya es va publicar el 1978 una versió traduïda, de títol Pif, per part de Tuc, SA, amb un format menor que l'original. Va durar 37 números, incapaç de competir amb l'editorial Bruguera. Va tenir adaptacions també a Hongria, Romania i Alemanya.
Referències
Categoria:Partit Comunista Francès Categoria:Revistes de còmics infantils