va ser un economista italià.

Vida i obra Sraffa era fill d'Angelo Sraffa, un jurista, expert en dret mercantil, que el 1917 va arribar a ser rector de la Universitat Bocconi de Milà. Tan el pare com la mare eren d'origen jueu, i va ser educat en la religió hebrea tot i que posteriorment va ser més aviat agnòstic. El fet que el seu pare es canvies sovint d'universitat, va fer que el jove Sraffa estudiés a diferents poblacions, Parma, Milà i Torí. Va estudiar dret a la universitat de Torí mentre feia el servei militar, es va interessar per l'economia política i es va graduar el 1920 amb una tesi sobre la inflació italiana durant i després de la Gran Guerra. El seu anàlisi implicava que la política monetària te implicacions en la distribució de la renda, idea que tindria un paper central en la seva obra posterior, així com en la de Keynes.

El 1919 va fer coneixença amb Antonio Gramsci i va formar part de l'equip editorial de la revista L'Ordine Nuovo que esdevindria l'orgue d'expressió dels comunistes italians. La forta amistat amb Gramsci va continuar inclús després de l'empresonament de Gramsci el 1926 i només es va trencar per la partida de Sraffa cap a Anglaterra el 1927.

El curs 1921-22 va estar estudiant a la London School of Economics, on va conèixer personalment Keynes qui el va invitar a publicar algun article sobre economia italiana. El 1922 va publicar els seus primers articles a dues revistes britàniques: dos articles sobre la crisi bancària italiana, la seva feblesa sistemàtica, les seves pràctiques col·lusives i els seus subterfugis freqüents. Aquests articles van aixecar la ira de Mussolini (recent nomenat cap de govern), qui va enviar telegrames al seu pare exigint una immediata retractació, que mai es va produir.

Keynes el va invitar a treballar al Regne Unit, però la seva entrada en el país va ser refusada el 1923. A partir d'aquest any va ser professor d'economia política a la facultat de dret de la universitat de Perusa. El 1926 va ser nomenat professor de la universitat de Càller, però després de l'empresonament de Gramsci i el tracte rebut per ell mateix de les autoritats feixistes (era jueu i d'esquerres) el van fer abandonar el país el 1927 cap a Cambridge, on va viure la resta de la seva vida.

A la universitat de Cambridge no va impartir cap classe el curs 1927/28 amb l'excusa de preparar millor el seu anglès. Els dos cursos següents 28/29 i 29/30 va impartir regularment les seves classes d'economia política. Però, com que era extremadament tímid, li feia por parlar en públic, i el 1930 es va dirigir a Keynes per fer-li saber la seva voluntat de dimitir i retornar a Itàlia. Keynes no va voler ni sentir-ne parlar i es va inventar tres càrrecs no docents per a Sraffa: bibliotecari de la Biblioteca Marshall, editor de les obres de Ricardo i director assistent de recerca de la universitat. Les relacions de Sraffa amb la universitat de Cambridge van ser intenses, complexes i, a vegades, contradictòries, però han de ser vistes en el context de les complicades relacions que Sraffa va tenir sempre amb els ambients acadèmics.

El 1925, la Royal Economic Society havia acordat procedir a la publicació d'una edició de les obres de Ricardo (1772-1823). D'acord amb Keynes, pensaven que el projecte podria durar entre cinc i deu anys, però no van comptar amb la meticulositat de Sraffa, qui no es va limitar a referenciar les obres publicades per Ricardo, sinó que va procedir a la cerca de materials no publicats, de correspondència enviada i rebuda, de buscar la identitat precisa de les persones mencionades a les cartes, ... La publicació es va convertir en deu volums publicats entre 1951 i 1955 (més un volum d'índexs publicat poc després). La obra va ser aclamada com un model exemplar d'erudició.

Però la seva obra més important es va publicar el 1960 i va ser Production of Commodities by Means of Commodities, que portava com sub-títol Preludi d'una crítica de la Teoria Econòmica. L'objectiu central de la seva crítica era el marginalisme, al qual atacava construint una teoria coherent de la distribució de la renda i dels preus relatius.

La seva obra publicada es relativament minsa, només uns quants articles més, a part de les obres esmentades; però va deixar una gran quantitat de manuscrits, que encara no han estat acuradament estudiats.

Durant els més de cinquanta anys que va romandre a Cambridge, va establir una forta amistat amb Ludwig Wittgenstein fins a la seva mort el 1951 i va polemitzar intensament amb Friedrich Hayek en els anys 1930's.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Economistes italians Categoria:Torinesos Categoria:Morts a Cambridge Categoria:Alumnes de la Universitat de Torí Categoria:Alumnes de la London School of Economics Categoria:Professors de la Universitat de Càller Categoria:Professors de la Universitat de Cambridge Categoria:Morts el 1983 Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Nascuts el 1898