Javel és un antic nucli de població de París, situat a l'actual 15è districte, vora el Sena. Al segle XV el lloc apareix documentat amb el nom de Javetz i disposava d'un petit port i d'un espai per a embarcacions.
El topònim evolucionà de Javetz a Javelle i finalment a Javel. A partir del segle XVIII, el sector experimentà un desenvolupament industrial relacionat primer amb la indústria química i, posteriorment, amb altres activitats fabrils, entre les quals destacà la fàbrica de Citroën.
Geografia històrica Javel es desenvolupà a la plana de Vaugirard, vora el Sena, en un sector que correspon actualment al 15è districte. Al segle XV, un camí travessava en aquest indret el lieu-dit anomenat Javetz.
La proximitat del riu fou determinant en els primers usos documentats del lloc: el nucli disposava ja al segle XV d'un petit port i d'un espai destinat a les embarcacions.
Història Orígens i topònim El topònim és documentat al segle XV sota la forma Javetz, nom d'un lieu-dit de la plana de Vaugirard travessat per un antic camí.
Amb el pas dels segles, el nom del nucli evolucionà de Javetz a Javelle i, finalment, a Javel, forma que s'ha conservat en la toponímia parisenca actual.
El port i el nucli de Javel miniatura|300px|El port de Javel-Haut vist des del pont Mirabeau el 1918
Al segle XV, el lieu-dit de Javetz disposava d'un petit port i d'un espai destinat a acollir embarcacions. La Ville de Paris descriu igualment Javel com un petit port de pesca freqüentat per aficionats a la navegació des d'aquell segle.
El molí i la guinguette A partir del segle XVII, Javel fou conegut especialment pel seu molí de vent i per una guinguette de moda freqüentada per banyistes, pescadors i remers.
La manufactura química i l'aigua de Javel El 1777, segons la Mairie du 15e arrondissement, uns industrials establiren als voltants de Javel una manufactura de productes químics.
A la fi del segle XVIII, el químic Claude-Louis Berthollet instal·là al lloc una manufactura finançada pel comte d'Artois. El 1785 utilitzà aigua de clor per les seves propietats blanquejants i posteriorment la dissolgué en una solució de potassa. L'hipoclorit de potassi resultant fou conegut inicialment com a liqueur de Javel i, més endavant, com a eau de Javel.
La fabricació adquirí una importància considerable durant el segle XIX: el 1875 la fàbrica d'aigua de Javel ocupava uns dos-cents treballadors. L'establiment desaparegué el 1889 i fou substituït per les Aciéries de France; posteriorment, el mateix sector acollí les instal·lacions de Citroën.
Industrialització als segles XIX i XX Després de la implantació de la indústria química, Javel continuà el seu desenvolupament industrial durant el segle XIX.
A la fi del segle XIX i començament del segle XX, París assistí al desenvolupament de les indústries automobilística i aeronàutica. Dins de la capital, Citroën es desenvolupà especialment a la seva fàbrica del quai de Javel, al voltant de la qual sorgiren nombrosos subcontractistes.
La fàbrica Citroën miniatura|300px|Treballadors davant la fàbrica Citroën del quai de Javel durant un conflicte laboral, el 1933
El 1915, André Citroën instal·là al quai de Javel un complex industrial destinat inicialment a la producció de municions. Després de la Primera Guerra Mundial, l'establiment fou reconvertit a la fabricació d'automòbils.
El creixement de la producció fou ràpid: el 1919 les cadenes de muntatge fabricaven trenta automòbils al dia i, cinc anys més tard, la xifra havia arribat als 250. L'expansió de l'empresa comportà la construcció d'una nova fàbrica de 55.000 m².
Les instal·lacions de Javel foren el lloc de producció de models com el Traction Avant i el DS. El 1958, el Conseil municipal de Paris decidí rebatejar el quai de Javel amb el nom de quai André-Citroën.
El 1976 les activitats de la fàbrica foren traslladades, mentre que la seu de l'empresa continuà al quai André-Citroën fins al 6 d'octubre de 1982, data en què Citroën abandonà definitivament l'emplaçament.
Transformació urbana Després de la desaparició de l'activitat industrial de Citroën, l'antic emplaçament experimentà una profunda transformació urbana. Durant la dècada de 1990 s'hi desenvolupà un nou conjunt arquitectònic del qual forma part el parc André-Citroën.
El parc, creat el 1992, és qualificat per la Ville de Paris com una de les principals realitzacions paisatgístiques de finals del segle XX. La seva composició inclou una gran zona central amb gespa i canal, hivernacles i diversos jardins temàtics, i manté una perspectiva oberta cap al Sena.
El conjunt fou ampliat el 2013 amb nous espais lúdics.
Patrimoni i empremta urbana miniatura|300px|La place du Moulin-de-Javel
Les diferents etapes de la història de Javel continuen presents en la toponímia del sector. El nom de l'antic nucli es conserva en la rue de Javel i el port de Javel, mentre que la place du Moulin-de-Javel manté el nom associat al molí documentat en la història del lloc.
L'empremta industrial és especialment visible en els antics terrenys de Citroën. Després de l'abandonament de les instal·lacions fabrils, el sector fou remodelat i durant la dècada de 1990 s'hi desenvolupà el conjunt urbà que inclou el parc André-Citroën.
El nom de Javel en l'actualitat El topònim de Javel ha perdurat també en la divisió administrativa de l'actual 15è districte. Javel és un dels quatre barris administratius del districte, juntament amb Grenelle, Necker i Saint-Lambert.
L'actual barri administratiu de Javel és una entitat administrativa diferent de l'antic nucli històric tractat en aquest article, tot i conservar-ne el topònim.
Referències
Enllaços externs Orígens de Grenelle, Vaugirard i Javel — Mairie du 15e arrondissement de Paris Història del nom de Javel — Ville de Paris
Categoria:15è districte de París