Marina Petrella, coneguda pel nom de guerra «Virginia», (Roma, 23 d'agost de 1954) és una activista política italiana, exmilitant de les Brigades Roges.
Condemnada a presó perpètua a Itàlia per l'homicidi d'un policia, es va refugiar a França, estat que li va concedir asil polític, cosa que va impedir que les institucions italianes la portessin davant la justícia. Després de la seva fugida, se li va permetre residir en territori francès, protegida per l'anomenada doctrina Mitterrand. El 28 d'abril de 2021 va ser arrestada a París i, posteriorment, posada en llibertat condicional a l'espera de l'extradició per complir una condemna de presó perpètua a Itàlia. El 29 de juny de 2022, el Tribunal d'Apel·lació de París va denegar l'extradició.
Trajectòria Activitat política Va esdevenir membre d'Autonomia Obrera i, més tard, es va unir a l'organització armada Brigades Roges. Entre 1976 i 1977 va treballar com a secretària a l'escola secundària Bruno Buozzi de Roma, en el mateix període en què també hi treballaven els membres de les Brigades Roges Antonio Fagioli, Claudio Lozzi, Susanna Bertoli i Angelo Coviello: aquesta i altres proves van sorgir gràcies a documents trobats a la via Gradoli, el 18 d'abril de 1978, que van dirigir els investigadors cap a Petrella.
El 4 de gener de 1979 va ser arrestada, juntament amb el seu marit Luigi Novelli, i després alliberada en expirar els terminis de detenció preventiva, amb l'obligació de residir al municipi de Montereale, a la província de L'Aquila, juntament amb el seu marit i el seu germà Stefano Petrella. El 12 d'agost de 1980, els tres van fugir i es van amagar. Va esdevenir membre de la direcció de la columna romana de les Brigades Roges, liderada per Barbara Balzerani, i va ser arrestada de nou amb Luigi Novelli el 7 de desembre de 1982 a Roma, després d'un tiroteig amb els carabinieri en un autobús.
El 13 de juny de 1986 va ser alliberada, un cop expirats els terminis de la seva detenció preventiva. Va ser condemnada en el judici Moro-ter, per estar implicada en el segrest d'Aldo Moro (sentència dipositada el 12 d'octubre de 1988 i confirmada el 10 de maig de 1993 per la primera secció penal del Tribunal de Cassació italià). El 6 de març de 1992, el Tribunal d'Assís de Roma la va condemnar a presó perpètua per l'assassinat d'un agent de policia, intent de segrest i intent d'assassinat, segrest d'un magistrat, robatori a mà armada i diversos atacs.
Exili El 1993, després de la sentència Moro-ter, es va refugiar a França, aprofitant la doctrina Mitterrand que garantia asil a activistes armats estrangers, particularment italians, buscats als seus països per actes de naturalesa violenta «però d'inspiració política», dirigits contra qualsevol estat que no fos França i sempre que els seus autors haguessin renunciat a repetir la seva activitat criminal. El 2002, arran de la sol·licitud d'extradició del govern italià, va ser arrestada per la policia francesa durant un control de trànsit el 21 d'agost de 2007 a Argenteuil, al departament de la Vall de l'Oise, als afores del nord de París. El 14 de desembre de 2007, el Tribunal d'Apel·lació de Versalles va concedir l'extradició. Segons informes de premsa, un parlamentari italià, distanciant-se de la línia del govern de Romano Prodi que expressava satisfacció per la detenció, va mostrar solidaritat amb ella.
El 5 d'agost de 2008, a Marina Petrella, una presonera de la presó de Fresnes, li van diagnosticar un «estat depressiu molt greu», amb un alt risc de suïcidi i incompatible amb la detenció. A causa de la seva negativa a menjar, també va acabar pesant 39 kg i ser alimentat amb una sonda nasogàstrica. Per aquest motiu va ser alliberada de la presó pel Tribunal d'Apel·lació de Versalles i posada en llibertat condicional a l'hospital Sainte Anne de París, però encara espera l'extradició. El president francès Nicolas Sarkozy va declarar, després de diverses vacil·lacions, el juliol de 2008 que estava disposat a concedir la seva extradició, però només si el govern italià l'indultava per motius de salut; la primera dama Carla Bruni es va sumar a la sol·licitud. Finalment, Sarkozy va ser convençut per la seva cunyada, l'actriu Valeria Bruni Tedeschi, que havia anat a visitar Petrella a l'hospital i l'havia trobat en estat greu, de no concedir-li l'extradició incondicional.
A Itàlia, nombroses víctimes del grup revolucionari es van oposar a aquestes declaracions i a la sol·licitud d'indult, entre elles Giovanni Bachelet, fill de Vittorio Bachelet, Andrea Casalegno, fill de Carlo Casalegno, Roberto della Rocca, de l'Associació Italiana de Víctimes del Terrorisme, Paolo Bolognesi de la Unió de Víctimes de Massacres i president de l'Associació de Víctimes de la Massacre de Bolonya, i Antonio Iosa. A favor de Petrella, molts defensors italians de la doctrina Mitterrand, que ja havien donat suport a Cesare Battisti, com l'escriptor Giuseppe Genna, que va atacar Sarkozy per la seva vacil·lació. El president Giorgio Napolitano es va negar a concedir l'indult humanitari, que ja havia concedit, per exemple, a Ovidio Bompressi, un dels condemnats per l'assassinat de Luigi Calabresi. El 12 d'octubre de 2008, Sarkozy va anul·lar finalment el decret d'extradició, oficialment per «motius humanitaris», concedint asil polític a la dona i concloent el seu cas legal, tot i que el govern italià va declarar el 2019 que volia reiterar la sol·licitud d'extradició.
Detenció El 28 d'abril de 2021, gràcies a una ordre d'arrest emesa pel president de la República Francesa Emmanuel Macron, ella i sis altres exmilitants de les Brigades Roges (l'ordre preveia deu detencions, però tres van aconseguir escapar), van ser arrestats a París per la unitat antiterrorista de la policia francesa en col·laboració amb la unitat antiterrorista de la policia italiana. A més del nom de Petrella, hi havia: Giorgio Pietrostefani (Lotta Continua), Narciso Manenti (Nuclis Armats pel Contrapoder Territorial), Enzo Calvitti, Giovanni Alimonti, Roberta Cappelli i Sergio Tornaghi (Brigades Roges). Petrella es troba actualment en llibertat condicional a l'espera de ser extradida a Itàlia, on haurà de complir presó perpètua.
El 29 de juny de 2022, el Tribunal d'Apel·lació de París va denegar l'extradició.
Referències
Categoria:Militants de les Brigades Roges Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians del segle XXI Categoria:Polítics de Roma Categoria:Nascuts el 1954