La Cataluña (F-73), va ser una fragata de l'Armada Espanyola, de la Classe Baleares, que va estar en servei des de 1975 fins a 2004.

Desenvolupament del projecte miniatura|esquerra|Una fragata estatunidenca de la Classe Knox en la qual es va basar el disseny de la classe Balears. El vaixell és el USS Robert E. Peary (FF-1073). Imatge de 1981. miniatura|esquerra|Maqueta de la fragata Cataluña al Museu Marítim de Barcelona. A la fi dels anys 60, l'Armada espanyola va disposar per fi d'uns pressupostos una mica més esplaiats, que li van permetre començar a planejar la construcció de nous vaixells. Arran d'aquestes disposicions, es va redactar un Pla Naval, que, en la seva primera fase, preveia la construcció dels primers escortes llançamíssils de l'Armada.

Inicialment, es va pensar en vaixells de tecnologia britànica, en concret de la classe "Leander", seguint la tendència establerta en els anys 20 i 30 de construir a Espanya vaixells de disseny anglès, adaptant-los a les necessitats de l’Armada. No obstant això, el govern laborista de l'època no veia amb bons ulls al règim de Franco, per la qual cosa va vetar l'operació.

En aquesta tessitura, l'Armada va tornar les seves mires a l'altre costat de l'oceà, establint contactes amb la US Navy per a seleccionar un projecte que permetés la construcció de la nova classe d'escortes.

Finalment, es va decidir utilitzar com a base del projecte les fragates antisubmarines classe Knox. No obstant això, els requeriments espanyols eren diferents dels estatunidencs, ja que l'Armada necessitava un vaixell amb capacitat multipropòsit en comptes d'un vaixell purament antisubmarí. Per aquesta raó, es va decidir eliminar l'hangar i reduir al mínim la plataforma de vol per a un helicòpter lleuger de les Knox i situar en el seu lloc un llançador de míssils antiaeris de zona Standard SM-1 MR. També es va decidir instal·lar muntatges quàdruples de míssils Harpoon i es va instal·lar un radar tridimensional aeri AN/SPS-52B, per a augmentar la capacitat de detecció d'aeronaus.

Gràcies a aquestes modificacions, l'Armada va obtenir a un cost moderat un vaixell amb gran capacitat antiaèria, antisubmarina i antivaixell, especialment després de la modernització de finals dels anys 80, en la qual es van instal·lar un parell de muntatges de defensa puntual Meroka i es van millorar l'electrònica i el sistema de combat. L'única pega que se'ls pugui posar és la feblesa del seu sistema de propulsió i la impossibilitat d'operar amb helicòpters, excepte els petits Hughes 369 ASW, els únics de l'Armada que podien operar en la seva reduïda coberta de vol, encara que al no comptar amb un hangar es tractava d'aeronaus destacades temporalment des d'altres vaixells, especialment el Dédalo (R-01).

Historial Va ser botada el 3 de novembre de 1971 amadrinada per Carmen Pichot, esposa del llavors, vicepresident del govern, i va ser lliurada a l'armada el 16 de gener de 1975..

Va ser assignada a la 31a Esquadrilla d'escortes, a la qual gradualment, s'anirien unint les altres quatre fragates de la seva classe, Baleares, Andalucía, Asturias i Extremadura. Després de la seva alta, va realitzar un creuer d'instrucció en el qual va fer escala en Norfolk i Puerto Rico.

Va rebre la seva bandera de combat a Barcelona el 22 de març de 1975 en un acte presidit pel Príncep Joan Carles de Borbó, i apadrinat per la princesa Sofia de Grècia.

Al juny de 1979, participa al costat de la Extremadura, diversos destructors i submarins en les maniobres "Mar Santander", després de la qual cosa, va tornar a Ferrol el dia 13 de juny.

El 31 de maig de 1990, mentre estava en la seva base a Ferrol, es van produir tres morts a bord, en saltar per accident el sistema antiincendis del pallol de proa, que va deixar sense oxigen el pallol.

En 1992, va traslladar la torxa Olímpica des del port del Pireu a Atenes fins a Empúries, des d'on està, va emprendre el seu camí fins a Barcelona.

El 8 de gener de 1993, va salpar des de la seva base de ferrol, per a rellevar a la Andalucía al port de Brindisi en les operacions d'embargament a l'antiga Iugoslàvia, finalitzant la seva primera estada en aquelles aigües l'1 d'abril del mateix any, període en el qual va desviar quinze vaixells, va visitar vint-i-quatre i va interrogar a 748, després de la qual cosa, va ser rellevada per la Baleares. Va estar destacada en total en quatre ocasions s ls mar Adriàtica.

Al novembre de 2002, va ser present durant el naufragi del petrolier Prestige

El 6 de juny de 2003, va salpar des de la seva base a Ferrol amb rumb a Cadis, per a participar en les maniobres NEO Tap 03 en el qual seria el seu creuer de comiat, en el qual va tocar els ports de Cartagena, Tarragona i Barcelona L'ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, va mostrar el seu interès per a incorporar-la al futur espai museogràfic Cousteau-Planeta Oceà sobre el món marí, si bé, no va arribar a quallar la iniciativa. Va ser donada de baixa en l'arsenal militar d'al juny de 2004.

Després de la seva baixa, l'Almirall Cap de l'Armada (AJEMA) Sebastián Zaragoza Soto, va lliurar la bandera de combat del vaixell a la Generalitat de Catalunya en el Museu Marítim de la Ciutat Comtal.

En 2007, va ser enfonsada com vaixell objectiu en les maniobres SINEX de l'any 2007 per un torpede filoguiado F-17 mod. 2. llançat pel submarí Siroco (S-72), en aigües de Canàries.

Referències

Categoria:Fragates espanyoles