La fragata Extremadura (F-75) va ser una fragata de l'Armada Espanyola de la classe Baleares, que va estar en servei en l'armada des de 1976 fins a 2006, sent el segon vaixell de l'armada que va tenir aquest nom, després del creuer Extremadura.
Desenvolupament del projecte miniatura|izquierda|esquerra|Una fragata estatunidenca de la Classe Knox en la qual es va basar el disseny de la classe Balears. El vaixell és el USS Robert E. Peary (FF-1073). Imatge de 1981. A la fi dels anys 1960, la Armada espanyola va disposar per fi d'uns pressupostos una mica més esplaiats, que li van permetre començar a planejar la construcció de nous vaixells. Arran d'aquestes disposicions, es va redactar un Pla Naval, que, en la seva primera fase, preveia la construcció dels primers escortes llançamíssils de l'Armada.
Inicialment, es va pensar en vaixells de tecnologia britànica, en concret de la classe Leander, seguint la tendència establerta en els anys 1920 i 1930 de construir a Espanya vaixells de disseny britànic, adaptant-los a les necessitats de l'Armada. No obstant això, el govern laborista de l'època no veia amb bons ulls al règim de Franco, per la qual cosa va vetar l'operació. Davant aquesta tessitura, l'Armada va tornar les seves mires a l'altre costat del Atlàntic, establint contactes amb la US Navy per a seleccionar un projecte que permetés la construcció de la nova classe d'escortes.
Finalment, es va decidir utilitzar com a base del projecte les fragatas antisubmarines classe Knox. No obstant això, els requeriments espanyols eren diferents dels estatunidencs, ja que l'Armada necessitava un vaixell amb capacitat multipropòsit en comptes d'un vaixell purament antisubmarí. Per aquesta raó, es va decidir eliminar l'hangar i reduir al mínim la plataforma de vol per a un helicòpter lleuger de les Knox i situar en el seu lloc un llançador de míssilés antiaeris de zona Standard SM-1 MR. També es va decidir instal·lar muntatges quàdruples de míssils antisuperfície Harpoon i es va muntar un radar tridimensional aeri AN/SPS-52B, per a augmentar la capacitat de detecció d'aeronaus.
Gràcies a aquestes modificacions, l'Armada va obtenir a un cost moderat un vaixell amb gran capacitat antiaèria, antisubmarina i antisuperfície, especialment després de la modernització de finals dels anys 1980, en la qual es van instal·lar un parell de muntatges de defensa puntual Meroka i es va millorar l'electrònica i el sistema de combat. L'única pega que se'ls pugui posar és la feblesa del seu sistema de propulsió i la impossibilitat d'operar amb helicòpters, excepte els petits Hughes 369 ASW, els únics de l'Armada que podien operar en la seva reduïda coberta de vol, encara que al no comptar amb un hangar es tractava d'aeronaus destacades temporalment des d'altres vaixells, especialment el Dédalo (R-01).
Historial Dècades de 1970 i 1980 El vaixell es va posar en graderia el 3 de novembre de 1971, es va botar el 21 de novembre de 1972 i va ser donat d'alta en l'armada el 10 de novembre de 1976. L'11 de gener de 1978, va salpar de Cartagena al costat dels destructors Almirante Valdés i Lepanto (tots dos de la Classe Lepanto) rumb a Barcelona per a participar en la inauguració del Saló Nàutic Internacional.
El 9 d'agost de 1978, va participar en exercicis antisubmarins en aigües de Catagena juntament amb els destructors Lepanto, Roger de Lauria, el Dédalo (R-01) i el submarí estatunidenc USS Shark (SSN-591) A l'octubre del mateix any, va participar en les maniobres hispano-franceses FARON-78, en les quals va ser vaixell almirall dels participants per part espanyola. Des de novembre, es va integrar en el grup d'escorta del Dédalo, amb els quals va participar en els exercicis ARDEX-78, consistents en un assalt amfibi a la platja de Carboneras. Al juny de 1979, participa al costat de la Cataluña (F-73), diversos destructors i submarins en les maniobres "Mar Santander", després de la qual cosa, va tornar a Ferrol el dia 13 de juny. Acompanyat pel Dédalo, va visitar Bilbao en 1981 en el transcurs d'unes maniobres.
Dècada de 1990 Des del 14 de setembre fins al 4 de novembre de 1990 la Extremadura es va integrar en la NAVOCFORMED (Força Naval de l'OTAN del Mediterrani). A partir de juliol de 1992, van començar les operacions de diversos vaixells de l'Armada a l’ Adriàtica i a la Canal d'Òtranto, amb missions de bloqueig per mandat de la ONU a la possible arribada d'armes i material bèl·lic a l'antiga Iugoslàvia. Des del dia 25 de juliol la Extremadura va participar en missions de control de trànsit marítim la zona. Entre els mesos de febrer i abril de 1997, va participar en unes maniobres en aigües del golf de Cadis amb llançament real de míssils terra-aire.
Segle XXI miniatura|esquerra|El Extremadura (F-75) a Santander l'any 2005. El 2 de gener de 2002, quan es trobava integrada en l'Agrupació Permanent de l'OTAN a l'Atlàntic, va rescatar al mercant Aydin Kaptain que es trobava a la deriva a unes 35 milles de l'illa de Creta i que portava a bord 254 immigrants il·legals.en les operacions de rescat, va resultar ferit un cap primer, en rebre un fort cop en el clatell a bord de l'embarcació sinistrada, va ser evacuat a l'hospital de Creta on se li va diagnosticar traumatisme cranioencefàlic lleu. Aquest salvament li va valer al vaixell el guardó el mes d'octubre amb el premi periodístic de gallec del mes, en tenir el vaixell la seva base a Ferrol. Aquest mateix any, i arran de la catàstrofe del Prestige, es va enviar l'Extremadura a patrullar a Finisterre les aigües de la Zona Econòmica Exclusiva, interceptant als petroliers Teekay Foam amb bandera de Bahames i Byzantio que tenia com a destí Gibraltar.
La unitat va integrar l'exercici combinat UNITAS en l'Argentina durant l'any 2003. Al desembre d'aquest any, i amb la presència a bord del Príncipe de Asturias (R-11), va participar en aigües de Ferrol en una maniobra d'aprovisionament del vaixell des del vaixell d'aprovisionament Patiño.
Al desembre de 2005, una explosió en la cambra de calderes de la fragata Extremadura va provocar la mort d'un caporal 1r i un mariner, la responsabilitat sobre aquests fets, encara es troba als tribunals. Després d'això, la fragata va tenir poca activitat, i va ser donada de baixa al setembre de 2006.
Destí miniatura|El Extremadura (F-75) a Ferrol, després de ser retirat i en espera de destí, l'any 2013 . Va existir el projecte, iniciat per la AVA (Associació de Veterans de l'Armada) i continuat per la FFE (Fundació Fragata Extremadura), de convertir el vaixell en vaixell museu i situar-lo a Santander.. La Armada, confirmó la cesión del buque, que permaneció en espera de su destino final. Nogensmenys el 2016, el vaixell va ser finalment subhastat per al seu desballestament i adjudicat al costat de la a l'empresa de Lorquí Desguaces París per 1,5 milions d'euros, la qual va decidir procedir al seu desballestament a Turquia.
Referències
Categoria:Fragates espanyoles