La 4a Divisió de Navarra va ser una unitat del Exèrcit franquista que va combatre en la Guerra Civil Espanyola, durant la qual va jugar un paper rellevant. Manada pel general Camilo Alonso Vega, la unitat va arribar a prendre part en algunes de les principals batalles de la contesa, com Teruel, Alfambra, Aragó, Ebre i Catalunya.
Historial La unitat va ser creada el 6 de novembre de 1937 en Vitòria a partir de l'antiga IV Brigada de Navarra, quedant organitzada en tres agrupacions. El comandament de la divisió va recaure en el coronel d'infanteria Camilo Alonso Vega, mentre que el comandant Rafael Cavanillas Prosper ocupava la direcció d'Estat Major.
Aragó i Llevant Destinada inicialment a Guadalajara per a participar en la prevista ofensiva sobre Madrid, a la fi de 1937, degué ser traslladada ràpidament al capdavant de Terol per a fer front a la ofensiva republicana. El 4 de gener de 1938 va participar al costat de la 150a Divisió en l'assalt de les altures de «Paranys», fent alguns avanços. Al començament de febrer va intervenir en la batalla de l'Alfambra, integrada en el Cos d'Exèrcit Marroquí, durant la qual va tenir una actuació destacada. El 15 de febrer la unitat, amb el suport de la 108a Divisió, va rebutjar l'atac procedent de les divisions republicanes 34a, 35a i 70a en el sector de Vivel del Río Martín.
Al començament de març la divisió, integrada en el Cos d'Exèrcit de Galícia, va prendre part en la ofensiva franquista en el Front d'Aragó, aconseguint avançar profundament en territori republicà. El 15 d'abril forces de la divisió van prendre Vinaròs, en la costa del Mediterrani, la qual cosa va suposar el tall en dos de la zona republicana. Després d'aquest moviment, la divisió prendria part en la Ofensiva del Llevant, actuant en el sector de la costa. La divisió, no obstant això, va ensopegar amb una acarnissada resistència republicana en el seu front de la costa. El 18 de maig va ser traslladada al sector de Ares del Maestrat-Vilafranca, on no obstant això fracassaria en el seu intent de trencar el dispositiu defensiu de la Agrupació Toral. Posteriorment quedaria integrada en l'«Agrupació Alonso Vega» al costat de la 55a Divisió, internant-se en els seus avanços a la província de Castelló. El 12 de juny va realitzar un profund avanç que va aconseguir aconseguir Borriol i Tossal Gros que va obligar al XXII Cos d'Exèrcit a retirar-se a la segona línia defensiva republicana. No obstant això, havent deixat els seus flancs desprotegits, durant els següents dies les forces d'Alonso Vega degueren fer front a nombrosos contraatacs republicans que van paralitzar el seu avanç. Fins al 30 de juny les divisions 4a i 55a no van reactivar el seu avanç en la costa.
Batalla de l'Ebre El 26 de juliol, després del començament de la batalla de l'Ebre, va ser enviada al nou front de batalla com a reforç de les forces que resistien l'ofensiva republicana.
Va prendre part en la segona contraofensiva franquista a l'Ebre; l'11 d'agost la 4a Divisió de Navarra i la 84a Divisió van llançar un atac conjunt contra les posicions republicanes de la Serra de Pàndols, assaltant les posicions de la 11a Divisió. Durant aquests combats la 4a de Navarra, que agrupava tres banderes de la Legió, va sostenir combats cos a cos amb els defensors republicans. No obstant això, després de sofrir 2.300 baixes, el 19 d'agost seria substituïda en les seves posicions per la 84a Divisió. Amb posterioritat quedaria agregada al Cos d'Exèrcit Marroquí. Al començament de setembre va atacar Corbera al costat de la 1a Divisió de Navarra, aconseguint conquistar la localitat el dia 4. L'ofensiva, no obstant això, va deixar esgotades a les forces franquistes. La resistència republicana en la borsa de l'Ebre va continuar fins a començaments de novembre, quan el front es va esfondrar. Actuant en la zona nord de la bossa republicana, la divisió va avançar i va conquistar la Fatarella el 14 de novembre.
Durant la Batalla de l'Ebre la 4a Divisió de Navarra va ser una de les unitats franquistes amb més pèrdues, amb 8.766 baixes.
Final de la guerra Al desembre de 1938 la unitat es trobava adscrita al Cos d'Exèrcit de Navarra, desplegat en la línia del riu Segre. La 4a Divisió de Navarra va participar en la ofensiva de Catalunya, avançant per terres de Lleida, Tarragona i Barcelona. Al març de 1939 va participar en la ofensiva final de la contesa, prenent per complet la província de Múrcia i quedant a càrrec dels camps de concentració i les execucions d'última pena en el territori
Referències
Bibliografia
, Francisco (2024). «Cieza 1939-1942.Un acercamiento a la represión franquista». Nuestro futuro es nuestra historia: Tercera edición del concurso de memoria democrática e histórica para jóvenes. Trabajos premiados, 2024, págs. 199-260 (Servicio de Publicaciones): 199-260.
Categoria:Unitats militars nacionalistes de la Guerra Civil espanyola