On the Transmigration of Souls és una obra per a orquestra, cor mixt, cor infantil i sons preenregistrats de John Adams, composta el 2002 com a commemoració de les víctimes dels atemptats de l'11 de setembre de 2001. Va ser encarregada per la Filharmònica de Nova York i el cicle Great Performers del Lincoln Center, i es va estrenar el 19 de setembre de 2002 a l'Avery Fisher Hall de Nova York, interpretada per la Filharmònica de Nova York, els New York Choral Artists i el Brooklyn Youth Chorus sota la direcció de Lorin Maazel.
L'obra, d'un sol moviment i d'uns vint-i-cinc minuts de durada, combina l'orquestra i les veus en directe amb una banda sonora formada per veus parlades i sons de la ciutat de Nova York. Adams no la va concebre com un relat dels atemptats ni com un monument patriòtic, sinó com un espai de record i contemplació dedicat a les víctimes i als seus familiars. L'obra va rebre el Premi Pulitzer de música de 2003.
Composició La Filharmònica de Nova York va encarregar l'obra a Adams per als concerts commemoratius del primer aniversari dels atemptats de l'11 de setembre. El compositor va començar a treballar-hi a començaments de 2002, amb només uns mesos per completar una partitura de grans dimensions. Adams va voler evitar tant una narració literal dels fets com una resposta explícitament política i va definir el projecte com un «espai de memòria», un lloc imaginari on l'oient pogués trobar-se a soles amb els seus propis records i emocions.
El títol no fa referència a una concepció religiosa determinada de la reencarnació. Adams va utilitzar el terme transmigration en el sentit de moviment d'un estat a un altre, pensant especialment en el pas de l'existència física a la memòria de les persones que continuen vives. La seva intenció era crear una experiència comparable, segons ell mateix, a l'entrada en una gran catedral antiga, on es percep simbòlicament la presència acumulada de generacions anteriors.
Per al text, Adams va evitar deliberadament la poesia elaborada. Va utilitzar noms de víctimes i frases procedents dels cartells de persones desaparegudes que les famílies havien col·locat pels carrers propers al World Trade Center, documentats fotogràficament per Barbara Haws, arxivera de la Filharmònica de Nova York. El compositor es va sentir especialment atret per la senzillesa d'aquells missatges, sovint reduïts a expressions directes d'amor, esperança i pèrdua.
Estrena i recepció L'estrena va tenir lloc el 19 de setembre de 2002 a l'Avery Fisher Hall del Lincoln Center, amb la Filharmònica de Nova York, els New York Choral Artists i el Brooklyn Youth Chorus dirigits per Lorin Maazel. La interpretació formava part de la temporada inaugural de Maazel com a director musical de l'orquestra i va arribar poc més d'un any després dels atemptats.
El 2003, On the Transmigration of Souls va obtenir el Premi Pulitzer de música. L'enregistrament realitzat durant els concerts de l'estrena es va publicar el 2004 per Nonesuch i va obtenir tres Premis Grammy: millor àlbum clàssic, millor interpretació orquestral i millor composició clàssica contemporània.
Estructura L'obra consta d'un únic moviment continu d'uns vint-i-cinc a vint-i-set minuts. No segueix una estructura simfònica tradicional, sinó que està construïda com una successió i superposició de plans sonors en què la música orquestral, els cors, les veus enregistrades i els sons urbans apareixen i desapareixen gradualment.
Al començament se sent la banda sonora preenregistrada amb sons quotidians de Nova York —trànsit, passos, veus llunyanes, sirenes, portes metàl·liques i frens— sobre els quals apareixen veus que reciten noms de víctimes. Aquests elements no funcionen com un simple fons documental, sinó que formen part de l'estructura musical. Les veus enregistrades són distribuïdes espacialment per la sala mitjançant un sistema de so controlat per ordinador, de manera que l'oient queda envoltat per una mena de paisatge acústic de la ciutat.
Progressivament s'hi incorpora l'orquestra, sovint amb sonoritats sostingudes i estàtiques, mentre el cor canta fragments dels missatges deixats pels familiars de les persones desaparegudes. Les frases són deliberadament senzilles i es repeteixen o se superposen, de manera que el significat individual es transforma gradualment en una textura col·lectiva.
Un dels procediments característics de l'obra és l'alternança entre grans acumulacions sonores i passatges d'extrema quietud. Adams utilitza llargues notes mantingudes, ressonàncies de campanes, harmonies lentament canviants i capes vocals que entren a velocitats diferents. En diversos moments, els cors infantils aporten una sonoritat especialment fràgil que contrasta amb la densitat de l'orquestra i amb les veus adultes.
Cap a la part central, la música assoleix alguns dels seus clímaxs més intensos, però Adams evita una resolució dramàtica convencional. Després de les grans acumulacions, la textura es torna gradualment més transparent i reapareixen les veus enregistrades i els sons urbans. El final recupera l'atmosfera contemplativa de l'inici i deixa la sensació que el paisatge sonor continua més enllà dels límits de l'obra.
Text i elements electroacústics Els textos cantats i parlats procedeixen principalment de tres fonts: els noms de les víctimes, els missatges dels cartells de persones desaparegudes i testimonis breus de familiars. Adams va seleccionar expressions molt simples i quotidianes perquè considerava que aquesta forma directa de llenguatge transmetia millor l'impacte de la pèrdua que no pas un text poètic elaborat.
La banda sonora combina aquestes veus amb enregistraments de la vida quotidiana de Nova York. El tractament electrònic, dissenyat amb la col·laboració de Mark Grey, permet distribuir i transformar gradualment els sons dins la sala. La partitura exigeix per aquest motiu un sistema de so controlat per ordinador i la participació d'un dissenyador de so.
Estil musical On the Transmigration of Souls combina procediments característics del llenguatge de John Adams —pulsacions repetitives, harmonies de transformació lenta i grans processos d'acumulació— amb una escriptura molt més estàtica i contemplativa que en moltes de les seves obres anteriors. El ritme, sovint central en la música del compositor, passa aquí a un segon terme davant del color harmònic i de la superposició de capes sonores.
L'ús de materials documentals aproxima l'obra a una forma de collage musical, però Adams evita presentar-los de manera purament realista. Les veus i els sons de la ciutat són progressivament transformats i integrats amb l'orquestra fins que la frontera entre material enregistrat i música instrumental esdevé poc clara. Aquesta fusió contribueix a la sensació d'un espai sonor continu en què records individuals i memòria col·lectiva se superposen.
Instrumentació L'obra està escrita per a cor mixt, cor infantil, gran orquestra i banda sonora preenregistrada.
La plantilla orquestral inclou:
quatre flautes, tres oboès, clarinet, clarinet baix, clarinet contrabaix, dos fagots i contrafagot; quatre trompes, quatre trompetes, tres trombons i dues tubes; timbales i quatre percussionistes; dues arpes; piano, celesta i teclat o sampler; cordes; cor mixt i cor infantil; banda sonora preenregistrada i sistema de so controlat per ordinador.
El piano acústic requereix una afinació un quart de to diferent de la resta de l'orquestra, tot i que pot ser substituït per un sampler.
Discografia selecta 2002 — Lorin Maazel, Filharmònica de Nova York, New York Choral Artists i Brooklyn Youth Chorus: On the Transmigration of Souls, Nonesuch, 79816. Enregistrat en directe entre el 19 i el 24 de setembre de 2002 a l'Avery Fisher Hall i publicat el 2004. 2009 — Robert Spano, Atlanta Symphony Orchestra, Atlanta Symphony Orchestra Chorus i Gwinnett Young Singers: Transmigration, Telarc, CD-80673.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 2002 Categoria:Música coral Categoria:Obres de John Adams Categoria:Premis Pulitzer