Fanfare for the Common Man és una fanfara per a metalls i percussió d'Aaron Copland, composta el 1942 per encàrrec d'Eugene Goossens, director de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati. L'obra, d'uns dos minuts de durada, va ser escrita en plena Segona Guerra Mundial com a homenatge als ciutadans implicats en l'esforç bèl·lic i s'ha convertit en una de les composicions més conegudes de Copland.
Es va estrenar el 12 de març de 1943 amb l'Orquestra Simfònica de Cincinnati sota la direcció de Goossens. Copland reutilitzaria més tard el material principal de la fanfara a la secció inicial del moviment final de la seva Simfonia núm. 3, composta entre 1944 i 1946.
Composició L'agost de 1942, Eugene Goossens va demanar a diversos compositors nord-americans que escrivissin breus fanfares patriòtiques per obrir els concerts de la temporada de l'Orquestra Simfònica de Cincinnati. La seva intenció inicial era dedicar-les a col·lectius concrets vinculats a la guerra, com soldats, mariners o aviadors, i va suggerir una plantilla de metalls i percussió i una durada aproximada de dos minuts.
Copland va treballar lentament en la peça i no la va completar a temps per a l'inici de temporada previst. El manuscrit autògraf està datat a Oakland el 6 de novembre de 1942. Entre els títols que va considerar inicialment hi havia Fanfare for a Solemn Ceremony i Fanfare for Four Freedoms, però finalment va triar Fanfare for the Common Man.
El títol reflecteix la voluntat de Copland de dedicar l'obra no a un heroi militar concret, sinó a la població civil en conjunt. Goossens va acceptar la proposta i tots dos van considerar especialment adequada la data del 12 de març de 1943, pocs dies abans de la data límit per al pagament dels impostos federals als Estats Units aquell any.
Estrena i publicació L'estrena va tenir lloc el 12 de març de 1943 amb l'Orquestra Simfònica de Cincinnati dirigida per Eugene Goossens. L'obra formava part del projecte de fanfares de Goossens, però ràpidament va adquirir una vida independent i es va convertir en una de les peces de concert més populars de Copland.
La partitura va ser publicada el 1944 per Boosey & Hawkes, dins el volum Ten Fanfares by Ten Composers. El mateix Copland va considerar que la versió original per a metalls i percussió era la forma ideal de l'obra, encara que posteriorment se'n van fer nombroses adaptacions i arranjaments.
Estructura La fanfara és una peça breu i d'estructura molt concentrada. Comença amb cops solemnes de timbals, bombo i tam-tam, que estableixen una atmosfera monumental abans de l'entrada dels metalls. La primera idea melòdica és presentada per les trompetes i es caracteritza per intervals amplis, ritmes pausats i una línia de gran simplicitat.
La melodia principal es va ampliant gradualment a mesura que s'hi incorporen les trompes, els trombons i la tuba. Copland evita una textura excessivament densa i construeix la sonoritat mitjançant blocs harmònics amplis, amb silencis i ressonàncies que donen a cada entrada un caràcter especialment solemne.
A la secció central, el material inicial reapareix amb una instrumentació més plena i una intensitat creixent. La combinació d'acords oberts, intervals de quarta i quinta i una pulsació lenta crea una sonoritat que esdevindria característica de l'estil més monumental de Copland durant la dècada del 1940.
La conclusió reprèn el gest inicial amb tota la secció de metalls, reforçada per la percussió, i acaba amb una sèrie d'acords amplis i ressonants. L'efecte global depèn més de la proporció, el timbre i el silenci que no pas d'un desenvolupament temàtic extens.
Estil musical Fanfare for the Common Man és un exemple paradigmàtic del llenguatge accessible que Copland va desenvolupar durant les dècades del 1930 i 1940. Les harmonies obertes, els intervals amplis i la clara articulació rítmica produeixen una sonoritat associada sovint amb la idea d'espais oberts i amb una identitat musical específicament nord-americana.
Malgrat la seva simplicitat aparent, la peça està construïda amb una gran precisió. Copland va voler escriure una fanfara tradicional, directa i poderosa, però amb un llenguatge contemporani, i va aconseguir combinar una estructura ceremonial amb harmonies i disposicions tímbriques pròpies del segle XX.
La influència de l'obra va anar més enllà del repertori concertístic. El seu perfil melòdic i harmònic va esdevenir un model per a nombroses bandes sonores, peces cerimonials i obres populars posteriors, mentre que el mateix Copland va integrar-ne el material en el final de la Tercera simfonia.
Instrumentació L'obra està escrita per a quatre trompes, tres trompetes, tres trombons, tuba, timbales, bombo i tam-tam.
Discografia selecta 1958 — Aaron Copland, Orquestra Filharmònica de Nova York: Copland Conducts Copland, Columbia. 1966 — Leonard Bernstein, Orquestra Filharmònica de Nova York: Copland: Appalachian Spring / Fanfare for the Common Man, Columbia Masterworks. 1985 — Louis Lane, Atlanta Symphony Orchestra: Copland: Fanfare for the Common Man, Telarc. 1999 — Michael Tilson Thomas, San Francisco Symphony: Copland the Populist, RCA Red Seal.
Referències
Categoria:Composicions musicals del 1942 Categoria:Obres d'Aaron Copland