A Moorside Suite, H 173, és una suite per a brass band de Gustav Holst, composta el 1928 en si bemoll menor. Consta de tres moviments —Scherzo, Nocturne i March— i té una durada aproximada de catorze o quinze minuts.

L'obra va ser escrita per al National Brass Band Festival de 1928 i es va interpretar per primera vegada el 29 de setembre de 1928 al Crystal Palace de Londres, on va servir com a peça obligada del concurs i va ser interpretada per quinze bandes. Amb aquesta partitura, Holst va portar al repertori de banda de metalls un llenguatge contrapuntístic i harmònic considerablement més elaborat que el de moltes peces de concurs de l'època.

Composició Holst va compondre A Moorside Suite el 1928 per al National Brass Band Festival, una de les principals competicions britàniques de bandes de metalls. La partitura va ser concebuda específicament per a la plantilla tradicional de brass band britànica i va ser publicada aquell mateix any.

La composició pertany al període tardà de Holst, posterior a obres com Els planetes i Egdon Heath, en què el compositor mostrava un interès creixent pel contrapunt, les textures austeres i les formes de dimensions més concentrades. Tot i el títol evocador, no es tracta d'una obra programàtica ni utilitza melodies populars conegudes: els tres moviments estan construïts amb material original de Holst.

La partitura va adquirir ràpidament una posició destacada dins del repertori britànic de banda de metalls. Holst en va preparar el 1932 una versió per a orquestra de corda, que no va ser publicada durant la seva vida i que posteriorment va ser editada per Colin Matthews el 1994.

Estrena La primera interpretació va tenir lloc el 29 de setembre de 1928 al Crystal Palace de Londres durant el National Brass Band Festival. Com que era la peça obligada del concurs, aquell dia va ser interpretada successivament per quinze bandes participants.

La utilització de la mateixa obra per totes les formacions permetia al jurat comparar directament aspectes com la precisió rítmica, l'afinació, el control dinàmic i la qualitat del conjunt. La complexitat contrapuntística de la suite, especialment al primer moviment, plantejava exigències considerables als intèrprets i va contribuir a elevar el nivell artístic de les peces escrites específicament per a concursos de brass band.

Estructura La suite consta de tres moviments:

Scherzo. Allegro

Nocturne. Adagio

March. Allegro

Una interpretació completa dura aproximadament entre catorze i quinze minuts.

Scherzo. Allegro El primer moviment està escrit principalment en si bemoll menor i presenta una estructura de scherzo amb trio central. Comença amb un material rítmic nerviós i fragmentari que passa ràpidament entre les diferents seccions de la banda, creant una textura contrapuntística molt activa.

La música explota especialment els contrastos entre les cornetes, les trompes, els trombons i els instruments greus. Les breus figures són imitades i superposades, fet que exigeix una gran precisió rítmica del conjunt i dona al moviment un caràcter inquiet i àgil.

El trio introdueix un material més ampli i cantabile que contrasta amb l'energia inicial. Després d'aquesta secció central torna el scherzo inicial, segons la indicació Scherzo da capo al fine, i el moviment conclou recuperant el caràcter sec i vigorós del començament.

Nocturne. Adagio El segon moviment, Nocturne, està escrit en fa menor i constitueix el centre líric de la suite. Holst redueix notablement l'activitat rítmica i presenta una melodia lenta i expressiva que es desplaça entre diferents instruments de la banda sobre un acompanyament molt més contingut.

L'escriptura posa en relleu la capacitat cantabile dels instruments de metall, especialment de les cornetes, el fliscorn, les trompes i l'eufoni. Els canvis harmònics lents i les llargues frases creen una atmosfera introspectiva que contrasta radicalment amb els moviments extrems.

La textura es densifica progressivament fins a un clímax central abans de retornar a la calma inicial. El moviment conclou de manera reservada, amb una sonoritat fosca que prepara el contrast amb la marxa final.

March. Allegro El tercer moviment torna a si bemoll menor i adopta la forma d'una marxa enèrgica. La pulsació regular i els ritmes marcials serveixen de base a un tema decidit que passa entre les diferents seccions de la banda, mentre els instruments greus proporcionen un suport rítmic especialment sòlid.

Holst evita, però, una marxa purament convencional. El material és desenvolupat contrapuntísticament i apareixen canvis de dinàmica, episodis més lírics i combinacions instrumentals que trenquen repetidament la regularitat de la textura.

La secció final, indicada Con larghezza, amplia el tema de la marxa i transforma el material inicial en una conclusió molt més solemne. L'obra acaba amb tota la banda en una sonoritat plena i expansiva, un dels finals més característics de la literatura britànica per a banda de metalls.

Estil musical A Moorside Suite combina elements tradicionals de la música britànica per a banda de metalls amb el llenguatge personal del Holst madur. La presència d'un scherzo, un nocturn i una marxa proporciona una estructura fàcilment recognoscible, però l'ús del contrapunt, les harmonies modals i els canvis irregulars d'accent donen a l'obra una complexitat poc habitual en el repertori de concurs del moment.

La sonoritat de la suite depèn especialment del contrast entre les diferents famílies del conjunt. Holst tracta les cornetes, trompes, trombons i instruments greus com a grups amb identitat pròpia i alterna passatges de gran densitat amb altres de textura gairebé camerística.

Instrumentació La versió original està escrita per a corneta soprano, quatre cornetes, fliscorn, tres trompes, dos barítons, tres trombons, eufoni, dues tubes, caixa, bombo, triangle i plats.

Holst va preparar el 1932 una versió per a orquestra de corda, editada posteriorment per Colin Matthews. Aquesta versió conserva els tres moviments i la mateixa estructura general de la partitura original.

Discografia selecta 1990 — Major Peter Parkes, Black Dyke Mills Band: Holst: The Complete Brass Band Music, Chandos. 2006 — Garry Cutt, Grimethorpe Colliery Band: Brass from the Masters, Vol. 2, Chandos, CHAN 4553. 2006 — Gavin Sutherland, Royal Ballet Sinfonia: English String Miniatures, Vol. 6, Naxos, 8.557753; versió per a orquestra de corda arranjada per Philip Lane. 2018 — Andrew Davis, BBC Philharmonic: Holst: Orchestral Works, Volume 4, Chandos, CHSA 5192; versió per a orquestra de corda preparada per Holst el 1932 i editada per Colin Matthews.

Referències

Categoria:Suites Categoria:Composicions musicals del 1928 Categoria:Composicions en si bemoll menor Categoria:Obres de Gustav Holst