Perast ( en serbi ciríl·lic , en italià Perasto ) és una localitat del sud-oest de Montenegro, al municipi de Kotor. Compta amb 349 habitants i està situada a la Badia de Kotor, a la riba de l'Adriàtic, a pocs quilòmetres al nord-oest de Kotor. A prop de la població hi ha dues petites illes, l'Islote Sveti Dorde (Illa de Sant Jordi) que té un monestir benedictí del i Gospa od Škrpjela, (La nostra Senyora de les Roques) petita illa artificial de 3030 m² que també té un antic santuari dedicat a la Verge de la Roca.Viajes a Europa del Este: Perast, pequeña joya de Montenegro. Consultado el 27 de octubre de 2012.Información de Perast. Consultado el 27 de octubre de 2012
Geografia Perast es troba sota el turó de Sant Ilija (873 m), en un cap que separa la badia de Risano de la de Kotor, i domina l'estret de Verige, la part més estreta de la badia de Kotor. La temperatura mitjana anual a Perast és de 18,3 °C i el nombre de dies assolellats és de 240 (o unes 2.500 hores de sol a l'any).
Prop de Perast hi ha dos illots : un s'anomena Sveti Đorđe (Sant Jordi) o Sveti Juraj i l'altre Gospa od Škrpjela ( Nostra Senyora de les Roques ), i cadascun té una pintoresca capella. L'illa de Škrpjela és particularment interessant, ja que és l'única illa artificial de l'Adriàtic, amb una superfície de 3.030 m², va ser construït sobre una roca ( Škrpjel ) després que dos mariners venecians de Perast hi trobessin una imatge de la Mare de Déu el 1452.
Història Segons les presumpcions dels arqueòlegs, els primers assentaments van aparèixer a la zona de Perast al neolític ; també hi ha monuments dels períodes il·liri, romà i paleocristian. La ciutat va ser fundada pels il·liris, que porta el nom d'una de les tribus locals, els pirusti.
Els primers registres de Perast daten de 1336; en aquella època hi havia un petit poble de pescadors, que tenia una drassana, amb una presència constant de vaixells comercials i de pesca al port. Però el desenvolupament de Perast va ser lent, degut a la importància estratègica de l'illa de Sant Jordi, pertanyent a Kotor, que es troba a les rodalies immediates,
La prosperitat de la ciutat va arribar en el període venecià, i va tenir una importància particular a la zona fronterera al voltant de 1482, després de prendre la part turca de la costa des de Herceg Novi fins a Risan. Quan un petit poble finalment es va convertir en una ciutat, els seus habitants van pensar en reforçar-la. Es van construir la fortalesa de la Santa Creu i una dotzena de torres de defensa. Després de guanyar algunes batalles , Perast va començar a utilitzar alguns dels privilegis polítics i econòmics, en particular, va tenir el dret de guardar la bandera veneciana de Sant Marc a partir de 1654 després del setge dels turcs sota el lideratge de Mehmed-beg Rizvanagić.
Piotr Andréievitx Tolstoi va viatjar de Herceg Novi a Perast el 1698 i va destacar als seus escrits, que a la ciutat de Perast hi havia una comunitat croata. També va afirmar que al poble hi vivien serbis de fe grega que eren militars similars als cosacs del Don i que hi havia esglésies ortodoxes a la ciutat, mentre que n'hi havia una a un poble veí.
Perast també tenia lliure comerç amb la República de Venècia i va obtenir el perdó de les autoritats venecianes en la lluita despietada contra els pirates de l'Adriàtic. A causa d'això, el segle XVIII la ciutat començar a créixer i es va enriquir, Als segles següents, es van construir 20 palaus en estil barroc, 17 esglésies catòliques i dues ortodoxes. Com que aquí hi havia una de les millors escoles nàutiques,
Pere I hi va anar per a ser entrenat per l'extraordinari capità Marko Martinovic, la fama del qual havia arribat fins a Rússia. Quan Napoleó va derrotar la República de Venècia el 1797, Perast va romandre fidel a Venècia durant alguns mesos, però al final la ciutat va haver d'arriar la bandera de Sant Marc. A partir d'aquell moment va començar la decadència de Perast: juntament amb tota la zona de la badia de Kotor, passant progressivamenu a mans dels austríacs, dels italians, i dels francesos, i més tard de nou sota domini de l'Imperi Austrohongarès fins que l'imperi va ser derrotat a la Primera Guerra Mundial. El 1918, la ciutat va passar a formar part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, i el 1941 va passar a formar part de la província italiana de Cattaro (Kotor). No va ser fins al 1944 que la ciutat va obtenir la independència de Iugoslàvia i es va convertir en una de les zones administratives de la República de Montenegro. Des del 2006, la ciutat ha passat a formar part d'un Montenegro independent.
Demografia
Piràmide d'edats (2003) Piràmide d'edats de la ciutat de Perast
Distribució de la població per nacionalitats a la ciutat + Distribució de la població per nacionalitat (2003) Књига 1, Становништво, национална или етничка припадност, подаци по насељима, Републички завод за статистику, Подгорица, септембар 2004, Nacionalitats Número % Montenegrins 146 41,83 serbis 101 28,93 Croats 29 8.30 Iugoslàvis 10 2,86 Bosnians 3 0,85 eslovens 1 0,28 Macedonis 1 0,28 Desconeguts/Altres 58 16.32
Galeria
Referències
Enllaços externs
A tiny town with an enormous history Informació sobre Perast
Categoria:Ciutats d'Il·líria Categoria:Entitats de població de Montenegro