a ser un advocat, periodista i escriptor espanyol.
Biografia Procedia d'una família obrera de la Barceloneta. Va estudiar Dret, establint després un bufet d'advocats a Barcelona.
En política va militar en el carlisme i va ser delegat de l'Agrupació Escolar Tradicionalista de Barcelona. Es va iniciar en el periodisme en 1934 com a redactor de la revista La Croada, que dirigia Diego Ramírez Pastor. Aquest mateix any va començar a dirigir un periòdic sindical tradicionalista titulat Unión Gremial Obrera.
Durant la Guerra Civil Espanyola va ser reclutat per l’Exèrcit de la República i va ser destinat al Cos Jurídic Militar, en el qual va tenir el grau de tinent. En entrar les tropes revoltades a Catalunya, va decidir no exiliar-se a França amb els soldats republicans. Va ser sotmès a un procés de depuració i fins a un consell de guerra que va superar gràcies a l'ajuda de Ramírez Pastor, qui ho va incorporar a la plantilla de redacció de El Correo Catalán com a crític literari i editorialista.
Encara que El Correo Catalán no va fer lluita editorial sobre el debat successori a la corona d'Espanya durant la postguerra, José Bernabé va formar part, juntament amb Ramírez Pastor i Pere Roma, d'una espècie de govern carlooctavista en l'ombra, i es van dedicar a proporcionar recursos al pretendent Carles Pius i a la seva família, que vivien modestament a Barcelona.
Nomenat secretari a Barcelona de l'Associació de la Premsa, va gestionar l'edició de la Hoja del Lunes. Va ser a més delegat provincial de premsa i cap del departament de premsa de la delegació d'Educació Popular de Barcelona, i ha estat definit com el màxim responsable de l'aparell polític de censura i control en la província de Barcelona durant la dècada de 1940.
Va ser col·laborador del suplement 1936-1939 de l'Enciclopèdia Espasa, publicat en 1944, en el qual també van col·laborar altres carlistes com Antonio Pérez de Olaguer, Josep Font i Fargas i Emilio Rodríguez Tarduchy.
Bernabé Oliva també va ser crític literari de La Vanguardia Española, director de la revista Liceo i fundador de la revista Tradición, a més de professor a l'Escola Oficial de Periodisme. Va ser guardonat amb el «Premi de Periodisme barceloní» de l'Associació de la Premsa.
Durant la postguerra entaularia una relació sentimental amb Enriqueta O'Neill «Regina Flavio», la qual cosa va permetre a Enriqueta treballar en la censura; i va llançar la carrera com a periodista de la seva filla, Lidia Falcón. També va publicitar, mitjançant la gestió de l’Hoja Oficial de Barcelona les obres de Carlota O'Neill, germana d’Enriqueta, que escrivia sota el pseudònim de «Laura de Noves».Hoja oficial de la provincia de Barcelona : Época Tercera Número 166 - 1942 Mayo 04 Per aquestes raons, la família Leret acusaria a Carlota O'Neill de col·laboradora del franquisme.
En la seva faceta literària, Bernabé Oliva va escriure un llibre de versos i un altre de contes. En 1959 va ser mantenidor dels Jocs Florals de Ripoll.
En el seu vessant polític, va presidir el Cercle Central Espanyol de Barcelona, entitat tradicionalista en representació de la qual en 1957 va ser rebut en audiència pel General Franco al palau de Pedralbes i va arribar a exercir el càrrec de secretari general de la Junta Regional de la Comunió Tradicionalista a Catalunya.
Va morir el 1960, va ser enterrat al Cementiri de Sant Andreu.
Obres Hispánica: Romancero de Mío Cid y otros poemas (1942) Sarta de abalorios: Cuentos y prosas menores (1943)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Fotografia de José Bernabé Oliva al costat del delegat nacional de premsa, Juan Aparicio, i el governador civil Antonio Correa Veglison (1943) per Carlos Pérez de Rozas a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catòlics