Tall Hujayrat al-Ghuzlan o el tel de Hujayrat al-Ghuzlan () és un jaciment arqueològic situat a Wadi Araba, a la vall del Rift del Jordà, prop d'Àqaba, a Jordània.
Durant el calcolític, al IV mil·lenni abans del present, s'hi processava coure procedent del jaciment de Timna, situat a 30 km de distància. Sembla que el poble era una centre industrial de l'edat del coure.
Història El tel de Hujayrat al-Ghuzlan es troba a poc més de 5 km de la mar Roja, al con al·luvial de Wadi al-Yitim, que baixa cap a l'oest des de les terres altes jordanes fins a la plana d'Aravah. Els afores del nord-oest d'Àqaba s'estenen fins al jaciment. El desenvolupament d'aquestes zones urbanitzades feu necessària l'exploració del jaciment. El projecte Prospecció i excavacions arqueològiques a la regió de Yitim i Magass començà al jaciment proper de Tall al-Magass i ha continuat des del 1998 com a projecte conjunt de la Facultat d'Arqueologia de la Universitat de Jordània i l'Institut Arqueològic Alemany. El Departament d'Antiguitats de Jordània i el Museu Arqueològic d'Àqaba, on s'exposen algunes troballes, també participen en el projecte.
A la rodalia del jaciment hi ha estructures per a gestionar l'aigua, com ara preses i canals, per a protegir-se contra les inundacions durant les pluges d'hivern, o per a regar camps. Per a aclarir-ne la funció i el subministrament d'aigua del jaciment, Matthias Grottker, de la Universitat de Ciències Aplicades de Lübeck, va dur a terme un projecte de dos anys. Matthias Grottker, Wasserwirtschaftliche Anlagen am Tell Hujayrat al-Ghuzlan, Aqaba, Jordanien, in ImpulsE 9, Heft 1 (2004).
La datació precisa s'aclareix encara més amb la datació per luminescència estimulada òpticament de superfícies rocoses d'instal·lacions per a l'aigua, duta a terme per l'Institut Geogràfic de la Universitat de Heidelberg.
El treball fet a Tall Hujayrat al-Ghuzlan va rebre el suport de la Fundació Alemanya per a la Recerca del 2002 al 2011. Com a part d'aquest estudi, s'han documentat molts jaciments d'èpoques diferents.Dirk Hecht, Rock Art in the Aqaba-Area, in Orient-Archäologie Band 23 (2009).
Descripció Les excavacions del tel van traure a la llum una petita estructura construïda amb moltes habitacions. Els murs arribaven fins a 4 m d'alçada, i en alguns llocs es podien veure restes de pisos. Les restes de bigues de fusta del sostre, algunes de les quals tenen més de 400 anells, són una base valuosa per a establir una dendrocronologia del Llevant mediterrani meridional. S'hi han trobat fortificacions, amb diversos nivells de muralles, a l'oest, sud i est.Lutfi Khalil, Klaus Schmidt, Excavations at the 4th millennium site of Tall Hujayrat al-Ghuzlan/Aqaba –New Results 2004, en Occident & Orient, volum 9, Núm. 1 & 2, Amman 2004.
A la part occidental del jaciment, es van descobrir decoracions gràfiques a les parets, impreses amb les puntes dels dits en l'argila. Aquestes figures representen ésser humans i animals estilitzats, sobretot cabres salvatges. També es van trobar banyes de cabres salvatges i gaseles al rebost de les cambres, tenien alguna funció més que com a trofeus de caça. Entre els descobriments més remarcables hi havia motles de foneria complets i molts motles trencats, en què es detectà residus de coure. Objectes de coure i grans quantitats d'escòria hi testimonien el processament del coure i del mineral de coure. Se'n poden destriar dos tipus de motles: d'ovalats amb fons buit, que produïen lingots amb cúpula, i motles plans i rectangulars d'uns 8 cm × 11 cm. Ambdós tipus permetien obtenir lingots d'uns 800 gr de coure. Dieter Vieweger, Archäologie der Biblischen Welt. Gütersloh 2012.
És possible que el coure de Timna o Feinan es fongués en lingots a Hujayrat al-Ghuzlan per a exportar-los. En qualsevol cas, se n'han desenterrat lingots corresponents als motles descoberts al Baix Egipte. Egipte, un país pobre en recursos, comerciava amb productes de luxe, com ho demostra el fragment d'un pitxer de pedra trobat a Hujayrat.
A començament de l'edat del bronze, cap al 3000 abans del present, la producció i les instal·lacions s'abandonarien a causa d'un terratrèmol.
Instal·lacions de gestió de l'aigua No es van descobrir dipòsits d'aigua ni cisternes a prop de l'edifici. A la zona dels voltants són visibles preses i canals per a l'aigua. La presència repetida de traces de tova calcària a les preses indica que estaven impregnades d'aigües subterrànies calcàries. La Universitat de Ciències Aplicades de Lübeck hi va fer estudis geoelèctrics i va descobrir aqüífers davall de Wadi al-Yitim, que van aflorar com deus quan el lloc era poblat o es van fer accessibles a la superfície amb pous. El cabal subministrava aigua potable a la població i regava els camps. L'aigua probablement s'extreia de pous i fluïa entre les preses cap als camps situats terrasses al sud de l'edifici.
Exposició Al Museu Arqueològic d'Àqaba, hi ha una sala dedicada a les excavacions i els objectes descoberts a Tall Hujayrat al-Ghuzlan. A més a més de la ceràmica utilitària senzilla, hi ha articles de joieria elaborats, com ara polseres i perles de petxines, os o closques d'ou d'estruç. Els gresols i els motles per a produir lingots, així com el mineral i l'escòria de coure, en testimonien l'extracció i el processament. Una rèplica presenta una secció d'un mur d'argila decorat amb motius figuratius de cabres salvatges. Matthias Grottker, Wasserwirtschaftliche Anlagen am Tell Hujayrat al-Ghuzlan, Aqaba, Jordanien, in ImpulsE 9, Heft 1 (2004) .
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de Jordània