La Cort de Lleida de 1301 fou una reunió de la Cort General de Catalunya celebrada a Lleida sota el regnat de Jaume II el Just. Fou convocada almenys en dues ocasions, el 19 i el 27 de maig de 1301, i se celebrà durant els mesos següents. El conjunt principal de disposicions aprovades està datat a Lleida el 17 de juliol de 1301.

Entre les decisions més destacades de la Cort hi hagué l'establiment d'una periodicitat triennal per a la convocatòria de les corts catalanes, en substitució de la periodicitat anual fixada el 1283, així com diverses disposicions sobre els oficials reials, els canvistes, el bovatge i altres qüestions jurídiques i administratives.

La Cort de Lleida de 1301 contribuí a consolidar el funcionament institucional de la Cort General durant el regnat de Jaume II. Especialment significativa fou la substitució de la periodicitat anual per una de triennal, una norma que es mantingué com a referència jurídica en les compilacions posteriors del dret públic català. Les seves disposicions mostren també l'ampli ventall de matèries tractades per les corts medievals catalanes, des de l'organització institucional i el control dels oficials reials fins a la fiscalitat, el crèdit i l'activitat dels canvistes.

Antecedents A finals del , les corts catalanes havien avançat en la institucionalització del pactisme entre el rei i els estaments. A la Cort de Barcelona de 1283, Pere el Gran s'havia compromès a convocar anualment la Cort General, principi que, tanmateix, no fou observat de manera regular atès que només s'havia de complir si el príncep no es trobava justament impedit.

Jaume II celebrà diverses corts durant els primers anys del seu regnat. La documentació de la seva Cancelleria conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó permet distingir dues reunions consecutives celebrades a Lleida, una el 1300 i una altra el 1301. El registre 332 inclou documentació de Curie/Curiarum entre juliol de 1300 i novembre de 1301, distribuïda en diversos grups de folis.

Celebració La Real Academia de la Historia, en l'edició de les actes de les corts medievals de la Corona d'Aragó, documenta convocatòries de la Cort de Lleida els dies 19 i 27 de maig de 1301. Els documents utilitzats pels editors procedeixen del registre 332 de la Cancelleria de Jaume II, a partir del foli 181.

La documentació conservada a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona confirma inequívocament la celebració de la Cort aquell any. Un pergamí datat a Lleida el 17 de juliol de 1301 conté els divuit capítols aprovats i porta al dors la identificació contemporània Curia generalis celebrata in civitate Ilerde per dominum regem Jacobum.

Aquest conjunt normatiu modificava i completava diverses disposicions adoptades en corts anteriors. El catàleg de l'Arxiu Històric de Barcelona assenyala expressament que els divuit capítols corregien, modificaven o afegien precisions als capítols aprovats a la Cort de Barcelona de 1299.

Legislació Una de les disposicions institucionalment més rellevants establí que la Cort General de Catalunya deixaria de tenir la periodicitat anual prevista des de 1283 i s'hauria de celebrar cada tres anys. La constitució preveia, però, que el rei pogués convocar-la abans en cas de necessitat de la terra o a petició del General de Catalunya. La norma deia que, després d'una primera convocatòria prevista al cap de tres anys, la Cort General havia de celebrar-se «de tres anys en tres anys». Tot i aquesta regulació, la periodicitat triennal tampoc no fou aplicada sistemàticament pels reis posteriors.

La Cort modificà igualment el règim de control dels oficials reials. La inquisició o revisió a què havien de sotmetre's periòdicament, establerta anteriorment amb caràcter anual, passà a realitzar-se cada dos anys.

La Cort també aprofundí en la regulació dels canvistes i de les taules de canvi. S'establí que cap canviador no pogués mantenir una taula de canvi a Catalunya sense haver ofert prèviament les garanties exigides, dins d'un procés de regulació de l'activitat financera desenvolupat a Catalunya des de finals del segle XIII. Les disposicions sobre insolvència desenvolupaven les mesures adoptades anteriorment contra els canvistes fallits i reforçaven les garanties dels dipositants i creditors. La legislació catalana medieval establí progressivament responsabilitats personals i patrimonials per als canviadors que no poguessin satisfer els dipòsits confiats a les seves taules.

La Cort ratificà també els acords anteriors relatius a la venda i remissió del bovatge, un tribut tradicional vinculat inicialment a l'accés al tron del rei. Alhora, Jaume II recuperà la possibilitat d'atorgar determinades franquícies respecte d'aquesta imposició.

Entre les divuit constitucions aprovades hi hagué també disposicions d'ordre social. Una d'elles obligava els musulmans lliures a portar els cabells tallats d'una manera diferenciada per tal que poguessin ser identificats externament.

Documentació La principal documentació de Cancelleria relativa a la Cort es conserva dins del registre 332 de Jaume II de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El registre inclou diversos grups documentals de Curie/Curiarum entre juliol de 1300 i novembre de 1301; la documentació emprada per la Real Academia de la Historia per editar la Cort de 1301 correspon als folis 181 i següents.

La Real Academia de la Historia publicà les constitucions al primer volum de les Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña. Un apèndix publicat posteriorment al volum XV identifica expressament la documentació addicional com a corresponent a les «Cortes de Lérida de 1301».

Referències

Lleida (1301) Categoria:Història de Lleida