La Cort de Fraga-Lleida de 1459 fou una reunió de la Cort General de Catalunya celebrada sota el regnat de Joan II d'Aragó a Fraga i Lleida l'any 1459. Fou la primera cort catalana del nou monarca després de la mort del seu germà Alfons el Magnànim el 27 de juny de 1458. El repertori BITECA la identifica com un procés propi sota la denominació «Constitucions, capítols i actes de corts (Fraga - Lleida)» i la data explícitament el 1459.

Durant la celebració de la Cort, el diputat eclesiàstic de la Diputació del General era Antoni Pere Ferrer, abat de Montserrat, elegit per al trienni 1458-1461.

Context Joan II havia succeït Alfons el Magnànim el 1458 i feu la seva entrada oficial a Barcelona el 22 de novembre d'aquell any. Poc després rebé l'homenatge dels braços militar i reial del Principat. L'inici del seu regnat, però, quedà condicionat per les tensions heretades de l'etapa anterior entre la monarquia i les institucions catalanes i, especialment, per l'enfrontament amb el seu fill Carles de Viana.

Un dels principals problemes era la condició de Carles com a hereu. Joan II es resistia a permetre que el seu fill fos reconegut a Catalunya amb les prerrogatives corresponents al primogènit i que fos jurat com a príncep de Girona. La qüestió adquirí una dimensió política cada vegada més important, ja que sectors de les institucions catalanes veieren en Carles una alternativa a les polítiques del monarca.

Durant el 1459 continuaren les negociacions entre pare i fill. Carles, que havia residit a la cort del seu oncle Alfons el Magnànim a Nàpols i posteriorment a Sicília, arribà aquell any als territoris de la Corona i inicià converses encaminades a reconciliar-se amb Joan II. Aquest procés desembocaria en la concòrdia acordada al començament de 1460, sense que quedés resolta la qüestió de la primogenitura.

Desenvolupament La reunió de 1459 passà per Fraga i Lleida, dues poblacions especialment vinculades a les convocatòries parlamentàries de la Corona per la seva situació pròxima a la frontera entre Catalunya i Aragó. La documentació conservada permet distingir aquesta Cort tant de les darreres reunions del regnat d'Alfons el Magnànim com de la Cort de Lleida de 1460, convocada posteriorment per Joan II.

La Cort s'emmarca en els primers intents del nou monarca d'establir les relacions amb els estaments catalans després de la seva successió. En aquells mesos persistien qüestions ja conflictives durant el regnat anterior, com la defensa de les constitucions i privilegis del Principat, les relacions entre la monarquia i la Diputació del General i la política reial envers els pagesos de remença.

No consta que la reunió aconseguís resoldre les principals tensions polítiques. Durant l'any següent Joan II tornà a convocar els catalans a Lleida en una nova Cort, en un context polític ja molt més tens. La detenció de Carles de Viana el 2 de desembre de 1460, durant aquella nova reunió, provocaria l'enfrontament obert entre el rei i les institucions del Principat i acabaria conduint a la Concòrdia de Vilafranca de 1461.

Referències

Fraga Categoria:Història de Fraga Categoria:Història de Lleida