Maria Montserrat Ossó i Massip (Reus, 1905 – Sitges, 1979) fou una mestra catalana, vinculada especialment a Sitges, on exercí entre 1934 i 1972. Formada en els corrents de renovació pedagògica del primer terç del segle XX, durant la Segona República participà en iniciatives relacionades amb l'ensenyament en català i, després de la Guerra Civil, fou sotmesa al procés franquista de depuració del magisteri.
Biografia Nascuda a Reus el 1905, Ossó es formà com a mestra en un període de renovació dels mètodes educatius a Catalunya. La seva concepció de l'ensenyament estigué influïda pels moviments de renovació pedagògica que defensaven una educació activa i una formació que anés més enllà de l'aprenentatge estrictament acadèmic.
El 1934 obtingué una plaça de mestra a Sitges. Inicialment, havia estat destinada a Sant Sadurní d'Anoia, però una ordre publicada a la Gaceta de Madrid el setembre d'aquell any anul·là aquella destinació i li adjudicà una plaça a Sitges.
Durant els anys de la República participà en iniciatives de renovació educativa i d'impuls de l'ensenyament en català. Estigué vinculada a activitats de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i participà en l'Escola d'Estiu organitzada per la Generalitat de Catalunya el 1936. Durant la Guerra Civil també participà en l'atenció educativa d'infants refugiats arribats a Sitges.
Acabada la guerra, fou sotmesa, com altres mestres que havien exercit durant el període republicà, al procés de depuració implantat per les autoritats franquistes. A conseqüència de l'expedient estigué apartada temporalment de l'ensenyament, però posteriorment pogué reincorporar-se a l'escola pública de Sitges.
Durant el franquisme continuà desenvolupant la seva activitat docent a la població i arribà a dirigir la secció femenina del grup escolar de la vila. Paral·lelament, mantingué l'interès per una educació que inclogués activitats fora de l'aula i estigué vinculada a iniciatives d'escoltisme i educació en el lleure. En aquest àmbit rebé la influència del sacerdot i pedagog Antoni Batlle i Mestre.
Ossó va ser mestra a Sitges fins al 1973 i durant cinc anys fou directora del CEIP Esteve Barrachina. Morí a Sitges el 1979.
Reconeixement La seva trajectòria docent fou reconeguda públicament a Sitges. El 1972 rebé la Medalla d'Argent al Mèrit Cultural en un homenatge celebrat a la població. La seva figura ha estat posteriorment objecte de diversos treballs de recuperació de la memòria històrica de l'ensenyament sitgetà.
Una escola pública de Sitges porta el seu nom, l'Escola Maria Ossó. El nou edifici del centre fou inaugurat el 2005.
L'Arxiu Històric de Sitges conserva el seu fons personal, el Fons Maria Ossó i Massip, amb documentació datada entre 1920 i 1989.
Referències
Categoria:Nascuts el 1905 Categoria:Pedagogs reusencs