va ser un militar espanyol.
Biografia Va néixer a Manila (Filipines) el 17 de gener de 1876, i va ingressar en l'Exèrcit com a alumne de la Acadèmia d'Infanteria de Toledo el 30 d'agost de 1894. Va ascendir a segon tinent, per promoció, en 1896; a primer tinent en 1897, per mèrit de guerra i a capità en 1901. Va concórrer a la campanya de Filipines.
El 10 d'octubre de 1930 va ser designat per al comandament de la zona de reclutament d'Oviedo.
El 5 de març de 1934 va ascendir al rang de general de brigada.Gaceta de Madrid núm. 66, de 7 de marzo 1934, página 1836 Amb data 27 de març va ser nomenat General de la 1a Brigada de Muntanya, amb base en Girona i Comandant Militar de la plaça.Gaceta de Madrid núm. 88, de 29 de marzo de 1934, pág. 2368 Posseïa les condecoracions següents: Sis Creus vermelles de 1a classe del Mèrit militar, tres d'elles pensionades; Menció honorífica i Medalla de Luzón. Segons alguns autors, hauria estat membre de la maçoneria.José Antonio Ferrer Benimeli (1996). La masonería en la España del siglo XX, Volumen II, Universidad de Castilla-La Mancha, pág. 904
Al juliol de 1936 formava part de la conspiració militar contra el govern de la República i era decididament partidari de la revolta.Carlos Rojas (1980). La guerra en Catalunya, Plaza y Janés, pág. 25José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento, Ed. Encuentro, pág. 305 El matí del 19 de juliol, tal com estava acordat i després que la guarnició de Barcelona s'hagués revoltat, Fernández Ampón va revoltar a la guarnició de Girona.Guillermo Cabanellas (1973). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española, Volume II, Ed. Grijalbo, pág. 1201 No obstant això, al llarg del dia les notícies del fracàs de la temptativa a Barcelona descoratgen als conspiradors, molts dels quals fugen a França o s'amaguen.Carlos Rojas (1980). La guerra en Catalunya, Plaza y Janés, pp. 56-57Julio Aróstegui (2006). Por qué el 18 de julio… Y después. Barcelona: Flor del Viento Ediciones, pág. 58 Fernández Ampón va donar ordre a les tropes de tornar a les seves casernes, moment en el qual nombrosos soldats van desertar i van fugir pels carrers.Carlos Rojas (1980). La guerra en Catalunya, Plaza y Janés, pág. 57 FVa ser capturat per les forces republicanes i traslladat a Barcelona.Guillermo Cabanellas (1973). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española, Volume II, Ed. Grijalbo, pág. 1202 Internat en el vaixell-presó Uruguay, el vaixell va ser assaltat per milicians en una resposta de revolta per un atac feixista i Fernández Ampón va ser afusellat al costat d'altres detinguts dretans als fossats del castell de Montjuïc.
Referències
Categoria:Generals espanyols Categoria:Militars insurrectes de la Guerra Civil espanyola Categoria:Assassinats polítics al bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola Categoria:Afusellats al Castell de Montjuïc