Biłgoraj és una ciutat del voivodat de Lublin, al sud-est de Polònia. Està situada al sud de Lublin i també és la capital del comtat de Biłgoraj. Històricament, la ciutat pertany a la Petita Polònia. Biłgoraj està envoltada de bosc travessada per tres rius. L'aeroport més proper, l'aeroport de Rzeszów-Jasionka, es troba al sud.
El nom de la ciutat probablement prové d'un turó anomenat Biely Goraj, on es va fundar Biłgoraj al . Biłgoraj està envoltada pel bosc de Solska, a del parc nacional de Roztocze. La ciutat està travessada per quatre rius: Biała Łada, Czarna Łada, Osa i Próchnica. La seva superfície és , dels quals el 9% són boscos. La zona urbanitzada s'estén al llarg de la riba oriental del Biała Łada, durant (nord-sud) i (oest-est).
Història esquerra|miniatura| Escut d'armes de la família Gorajski, fundadors i benefactors de Biłgoraj, que figura a l'escut d'armes de la ciutat. La zona de l'actual Biłgoraj estava coberta per densos boscos i pantans, on l'establiment d'assentaments humans era difícil. A la primera meitat del , la família noble local dels Gorajski va fer construir els primers assentaments en aquest indret poc poblat de la Petita Polònia. En aquella època es van fundar els pobles de Gromada, Dąbrowica i Olendrów.
La ciutat de Biłgoraj va ser fundada oficialment el 1570 per Adam Gorajski i incorporada pel rei Esteve Bathory a Lviv el 10 de setembre de 1578. La ciutat, envoltada de rius, ocupava una posició estratègica i era fàcil de defensar. Biłgoraj va créixer ràpidament a causa de la proximitat a la via comercial força transitada entre Jarosław i Lublin. La ciutat de Biłgoraj estava envoltada per una muralla defensiva amb torres de guaita, tot i que el creixement posterior de la ciutat es va estendre als suburbis i es va construir un pont sobre el Biala Lada. Fins al 1693, Biłgoraj va romandre en mans de la família Gorajski. Al llarg del , va pertànyer a la família Szczuka o a la família Potocki. La majoria de les cases de Biłgoraj eren de fusta i no van resistir els successius incendis. A més, les guerres de mitjans del van destruir la ciutat dues vegades; primer el 1648, quan la ciutat va ser incendiada pels cosacs de Bohdan Khmelnitski, i després el 1655, pels suecs durant el Diluvi.
Biłgoraj va ser un centre important de la Confederació de Bar, i a l'àrea de la ciutat van tenir lloc diverses escaramusses entre polonesos i russos. La ciutat va ser annexionada per l'Imperi Habsburg durant la Tercera partició de Polònia el 1795. Després de la victòria polonesa el 1809, va passar a formar part del breu Gran Ducat de Varsòvia, i després de la dissolució del ducat el 1815, va passar a formar part del Tsarat de Polònia tutelat per Rússia A finals del la seva població era de 3.000 habitants; i va créixer fins a 6.000 el 1865. En aquell moment era la tercera ciutat més gran de la governació de Lublin, després de Lublin i Hrubieszów. esquerra|miniatura| Vista de Biłgoraj a principis del El 1806, Biłgoraj, que encara era de propietat privada i estava a punt de fer fallida, va ser comprada per l'empresari local Stanisław Nowakowski, que es va fer construir un palau al districte de Roznowka, seguint el model del famós Palau Łazienki de Varsòvia. La ciutat va romandre en mans de la família Nowakowski fins al 1850, quan va ser venuda al funcionari tsarista Nikolai Platonov, i el 1864 el govern la va adquirir com a seu d'un comtat. Durant l'Aixecament de Gener, van tenir-hi lloc diversos enfrontaments.
Després de la Primera Guerra Mundial, el 1918, Biłgoraj va tornar a la recentment creada Segona República Polonesa. La seva població el 1921 va arribar als 5.600 habitants. El 1928, l'electrificació va arribar a la ciutat, però Biłgoraj va romandre pobra i subdesenvolupada. Històricament, la ciutat va ser el centre d'una gran comunitat jueva, la població de la qual el 1931 va arribar als 4.596 habitants.
Segona Guerra Mundial esquerra|miniatura| Oficina del comtat sota l'ocupació nazi L'11 de setembre de 1939, una unitat d'agents de la Cinquena columna de minoria alemanya va calar foc a la ciutat i en va destruir la major part. Pocs dies després, les tropes nazis alemanyes van entrar a la ciutat i immediatament van organitzar pogroms antijueus. A més, la Luftwaffe va bombardejar Biłgoraj dues vegades (8 i 14 de setembre). Els dies 15 i 16 de setembre de 1939, unitats de l'exèrcit de Cracòvia i l'exèrcit de Lublin que es retiraven cap a Tomaszow Lubelski van lluitar contra la Wehrmacht a la batalla de Biłgoraj. Els alemanys van intentar capturar les ciutats diverses vegades, però no ho van aconseguir fins al 17 de setembre. El 28 de setembre, unitats de l'Exèrcit Roig van entrar a Biłgoraj, però es van retirar al cap d'unes setmanes i la ciutat va passar a formar part del Govern General dels nazis. El 25 de juny de 1940 s'hi va establir un gueto.
Durant l'ocupació alemanya, Biłgoraj va ser un centre important de la resistència. Unitats locals de l'Exèrcit Nacional i altres organitzacions clandestines van participar en la Revolta de Zamość. Els nazis sabien bé que el bosc de Solska estava ple de partisans polonesos, i els polonesos atacaven freqüentment les unitats alemanyes a Biłgoraj. L'incident més famós d'aquest tipus va tenir lloc el 24 de setembre de 1943, quan una unitat de l'Exèrcit Nacional sota el comandament de Tadeusz Sztumberk-Rychter va atacar la presó de Biłgoraj, alliberant 72 reclusos, inclòs Ludwik Ehrlich.
També hi va haver resistència partisana jueva a la zona de Bilgoraj. Els dies 17 i 26 d'agost de 1943 es registraren dos enfrontaments: un al poble de Podgranicznik, al nord-oest de Krasnystaw, en què van ser assassinats dos jueus; i un altre al poble de Poreba, a l'est de Biłgoraj, entre una unitat partisana i la Truppenzpolizei nazi. miniatura| Expulsió de polonesos per l'Alemanya nazi el 1943 Sis transports a les cambres de gas del camp de concentració de Belzec van tenir lloc des de Biłgoraj: 500 jueus a l'abril de 1942; 1.000 jueus al maig de 1942; 1.200 jueus a l'agost de 1942; 5.000 jueus al setembre de 1942; 500 jueus a l'octubre de 1942; i 2.000 jueus al novembre de 1942. El 15 de gener de 1943 van ser afusellats els 27 últims supervivents que havien romàs amagats. Molt pocs dels partisans jueus de Biłgoraj van sobreviure a la guerra a causa dels esforços dels nazis per abatre'ls als boscos. La majoria dels jueus de Biłgoraj van ser assassinats durant l'Holocaust. Només uns 50 jueus van sobreviure a la guerra. Els alemanys van abandonar Biłgoraj el 24 de juliol de 1944. Durant la guerra, el 80% de la ciutat va ser destruïda i va perdre el 50% de la seva població.
Després de la guerra, Biłgoraj va ser reconstruïda, convertint-se el 1975 en un centre industrial regional. La ciutat va formar part del voivodat de Lublin de 1945 a 1975, del voivodat de Zamość de 1975 a 1998, i una altra vegada al voivodat de Lublin des de 1999.
Referències
Categoria:Ciutats del voivodat de Lublin Categoria:Ciutats de la Petita Polònia