Santiago Alcolea i Blanch (Barcelona, 5 de febrer de 1951 – Barcelona, 10 d'agost de 2024) va ser un historiador de l'art català, director de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic durant quaranta anys. Era fill dels també historiadors de l'art Santiago Alcolea i Gil i Montserrat Blanch Almuzara.
Formació i trajectòria Va cursar part de l'ensenyament secundari al País de Gal·les, fet que li va donar una gran fluïdesa en idiomes que afavoriria posteriorment les seves relacions internacionals. Es va llicenciar en Història de l'Art a la Universitat de Barcelona el 1975, amb la tesi "Subirachs a Catalunya: escultures públiques". El seu mestre va ser Josep Gudiol i Ricart, fundador i primer director de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, al costat del qual va treballar des de jove; s'hi va vincular des del 1974 i, el 1977, en va esdevenir secretari. Quan Gudiol es va jubilar, li va succeir com a director de l'Institut Amatller, càrrec en el qual s'hi va mantenir durant quaranta anys, des de 1984.
Activitat a l'Institut Amatller Sota la seva direcció, els fons fotogràfics de l'Institut Amatller es van incrementar tant per via de noves campanyes i encàrrecs com per la incorporació d'arxius preexistents, entre els quals el dels fotògrafs Gasull. El 1987 va iniciar la informatització dels arxius fotogràfics de la institució. Va impulsar també la internacionalització de la institució a través de la seva participació en la International Association of Research Institutes in the History of Art (RIHA). Entre el 2009 i el 2014 es va centrar en la restauració de la Casa Amatller, en especial del pis principal, que va obrir al públic el 2015 amb un discurs museològic preparat personalment per ell. Va ser també, en els seus darrers anys, president de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, entre 1988 i 2009, ja havia col.laborat amb la Generalitat de Catalunya coordinant l’Inventari de Béns Mobles de l’Església Catòlica a Catalunya.
Ja abans de la restauració, va organitzar mostres relacionades amb el fons de la Casa Amatller. El viatge d’Antoni Amatller al Marroc l’any 1903 (Barcelona, Fundació Amatller, 2005), Le Grand tour II. Constantinoble 1905. Fotografies d’Antoni Amatller a Turquia (Barcelona, Fundació Amatller, 2006), La missió arqueològica del 1907 als Pirineus (Barcelona, Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i Fundació La Caixa, 2008) i Ànimes de vidre. Les col·leccions Amatller (Barcelona, Museu d’Arqueologia de Catalunya, 2010), són les més destacades.
Obra La seva obra principal, elaborada conjuntament amb Josep Gudiol Ricart, és Pintura gòtica catalana (Barcelona, Polígrafa, 1986), considerada una obra de referència sobre la pintura gòtica catalana. Va publicar també una monografia històrica sobre el Museu del Prado (Barcelona, Polígrafa, 1991), que va tenir diverses reedicions i traduccions al francès, l'anglès i l'italià, i una monografia sobre la Casa Amatller, seu de l'Institut, l'arxiu constructiu de la qual havia examinat exhaustivament document per document. Tenia també coneixements profunds sobre Marià Fortuny i Francisco de Goya, que va plasmar en nombrosos treballs monogràfics, entre els quals l'assaig Aníbal, máscaras y anamorfosis en el "Cuaderno italiano" de Goya (Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispànic, 1998).
També va organitzar exposicions com «La pintura gótica en la corona de Aragón» (Saragossa, Museu i Institut Camón Aznar, 1980), Catalunya Medieval (Barcelona, Lunwerg i Generalitat de Catalunya, 1992), Jaume Huguet. 500 anys (Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993), La pintura gòtica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo i la seva època (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2003), Fortuny (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2003), Catalunya 1400. El gòtic internacional (Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, 2012), entre d'altres.
Llibres publicats Pintura gòtica catalana, amb Josep Gudiol Ricart. Barcelona: Polígrafa, 1986. Museo del Prado. Barcelona: Polígrafa, 1991 (reedicions 1992 i 1994; edicions en francès, anglès i italià). Aníbal, máscaras y anamorfosis en el "Cuaderno italiano" de Goya. Barcelona: Institut Amatller d'Art Hispànic, 1998. La Casa Amatller. Barcelona: Institut Amatller d'Art Hispànic.
Referències
Categoria:Historiadors de l'art barcelonins contemporanis Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona