Cleòpatra (o Cleopatra) VII Filopàtor () va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran. Va néixer cap a l'any 69 aC, i va morir l'any 30 aC. Era filla de Cleòpatra V Trifena i de Ptolemeu XII Auletes, de qui va heretar el tron l'any 51 aC a l'edat de 18 anys juntament amb el seu germà Ptolemeu XIII Filopàtor (que tenia tan sols 12 anys), que seria el seu home, segons el requeriment de les lleis de regnat i successió del moment.
Començament del regnat
Cleòpatra tenia uns quants germans: Berenice IV i Cleòpatra VI com a germanes més grans (ambdues van regnar en vida de son pare que havien expulsat del regne), una germana menor anomenada Arsínoe IV i dos germans menors amb el nom de Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV Filopàtor. Tots van rebre una educació purament grega, segons costum ptolemaic. Cleòpatra va ser el primer membre d'aquesta dinastia que va aprendre a parlar l'idioma egipci; però no només coneixia aquest idioma sinó també el grec, l'hebreu, el sirià i l'arameu i potser també el llatí. Va aprendre, així mateix, literatura, música, ciències polítiques, matemàtiques, astronomia i medicina. A més, tenia fama de ser una dona molt bella i de maneres dolces i educades.
Després de tres anys regnant, el seu germà Ptolemeu, aconsellat pels assessors Potí i Aquil·les, va expulsar la seva germana del tron i la va obligar a exiliar-se a Síria. Des d'aquesta regió, Cleòpatra va pretendre recuperar el tron, reunint un bon exèrcit per a aquest fi, però realment no va aconseguir res fins a l'arribada a Alexandria de Juli Cèsar l'any 48 aC. Un any més tard, el 47 aC, Ptolemeu XIII va morir ofegat quan fugia d'una batalla perduda contra Juli Cèsar, i aquest va proclamar Cleòpatra reina absoluta d'Egipte, i a més la va obligar a casar-se novament amb el seu altre germà menor, que tenia dotze anys i que seria Ptolemeu XIV.
Com a conseqüència de la lluita a Alexandria, es va declarar un gran incendi i el resultat final va ser la pèrdua de molts i importants edificis, entre altres el famós Musèon d'Alexandria i la biblioteca.
Juli Cèsar i Marc Antoni Ja s'ha vist com la família reial de Cleòpatra havia desencadenat una guerra civil entre els seus membres. Juli Cèsar va arribar a Egipte com a general romà per concloure aquesta qüestió i va ser llavors quan va tenir lloc la batalla al mar i l'incendi d'Alexandria. Després d'assegurar Cleòpatra en el tron egipci i casar-la amb qui va ser Ptolemeu XIV (el seu germà menor), Juli Cèsar va tornar a Roma, però Cleòpatra va decidir seguir-lo, i es va preocupar de deixar al regne un govern segur. A Roma va viure com a concubina de Cèsar i allà va nàixer el seu fill (que se suposa ho era també de Juli Cèsar) el qual van anomenar Ptolemeu Cesarió (futur Ptolemeu XV Cesarió). L'any 44 aC va tenir lloc l'assassinat de Cèsar, projectat i executat per un grup de famílies senatorials republicanes que hi veien l'ambició d'un futur rei, cosa que odiaven. Després de la seva mort, Cleòpatra va tornar amb el seu fill a Egipte; es diu que va manar enverinar el seu germà, el rei Ptolemeu XIV, i que va convertir Cesarió en corregent.
Marc Antoni era un general i polític romà, amic de Juli Cèsar, que havia estat comandant en cap en el seu exèrcit. Arran de l'assassinat d'aquest, va perseguir els culpables, Brutus i Cassi i, a més a més, va saber enfrontar el poble romà contra ells i guanyar-se el suport i la inclinació de la gent cap a ell. En sorgir uns altres dos rivals, van formar un triumvirat. Es va desencadenar d'aquesta manera una guerra civil entre els partidaris del triumvirat i els seguidors republicans. Marc Antoni va cridar en la seva ajuda la reina Cleòpatra, perquè acudís amb les seves naus a Tars, però la reina es va negar que Egipte entrés en una guerra civil dels romans. Marc Antoni va decidir, llavors, viatjar a Egipte per parlar directament amb la sobirana i demanar-li explicacions. El resultat d'aquest viatge va ser que ambdós personatges es van enamorar i que Marc Antoni va decidir quedar-se a Egipte al costat de Cleòpatra. Però els assumptes de Roma el cridaven i l'any 40 aC va haver de tornar a la capital de l'imperi. Allà va complir amb la promesa de casar-se amb Octàvia, germana de Gai Cèsar Octavi August, el futur primer emperador de Roma i renebot de Juli Cèsar. Octavi (que així se l'anomenava llavors) era gran amic de Marc Antoni, encara que, amb el temps i els esdeveniments, aquesta amistat es va veure truncada.
Després de la marxa de Marc Antoni a Roma, Cleòpatra va donar llum dos xiquets bessons (Alexandre Heli i Cleòpatra Selene) i un temps després, un altre (Ptolemeu Filadelf). L'any 36 aC, Marc Antoni va viatjar amb una expedició a Orient per lluitar contra els parts. Cleòpatra va reunir-s'hi amb ell i van tenir-hi el seu tercer fill. La campanya va tindre un gran èxit, que van decidir celebrar a Alexandria on es van quedar a viure, fins que l'any 32 aC, Octavi va declarar la guerra a ambdós, va sollevar el poble romà contra la mala conducta de Marc Antoni i aquest es va divorciar oficialment d'Octàvia. Es va donar llavors la batalla d'Àccium, al 31 aC, que va ser un desastre per a Marc Antoni i la flota de Cleòpatra. Després d'aquesta derrota i enganyat per un fals informe sobre la mort de Cleòpatra, Marc Antoni es va suïcidar deixant-se caure sobre la seva pròpia espasa.
Mort de Cleòpatra miniatura|La mort de Cleòpatra (fosa del 1934, sobre un guix de c. 1804), de Damià Campeny. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Al mateix museu es conserva una altra versió de l'obra, en terra cuita i de mides molt més reduïdes. Octavi (el futur emperador August) havia acusat l'any 32 aC públicament Cleòpatra de diversos càrrecs molt greus: màgia, incest, luxúria, adoració d'ídols animals… posant d'aquesta manera en contra seu el senat romà i tota la població. Es deia que la mala conducta de Marc Antoni es devia als embruixaments d'aquesta reina.
Els plans d'Octavi implicaven agafar la reina com a presonera i portar-la a Roma per, així, demostrar la seva superioritat i la seva victòria, però no va ser possible perquè, veient el seu futur com a esclava tal vegada en el seu propi país on havia sigut sobirana, Cleòpatra va triar morir i va prendre la decisió de suïcidar-se. Va demanar a les seves criades Ires i Charmion que li portessin una cistella amb fruites i que fiquessin dins una cobra egípcia, el famós àspid responsable de la seva mort. Abans de morir va escriure una missiva a Octavi on li comunicava el seu desig de ser soterrada juntament amb Marc Antoni. Això succeïa el 12 d'agost de l'any 30 aC.
Llegat Fills i successors
Després de la batalla d'Àccium i tement el pitjor, Cleòpatra va voler enviar el seu fill Cesarió lluny d'Egipte cap al sud, però va ser traït pel seu professor particular, Rhodon i va ser assassinat per ordre d'Octavi.
Després del seu suïcidi, els tres fills supervivents de Cleòpatra, Cleòpatra Selene II, Alexandre Heli i Ptolemeu Filadelf, van ser enviats a Roma amb la germana d'Octavi, Octàvia Menor, una antiga dona del seu pare, com a tutora. Cleòpatra Selene II i Alexandre Helios van estar presents en el triomf romà d'Octavi l'any 29 aC. Els destins d'Alexandre Heli i Ptolemeu Filadelf són desconeguts després d'aquest punt, encara que es creu que se'n van anar a viure a Mauritània amb la seva germana o van morir de malaltia. Octavia va organitzar el compromís de Cleòpatra Selene II amb Juba II, fill de Juba I, del regne nord-africà de Numídia que havia estat convertit en província romana l'any 46 aC per Juli Cèsar a causa del suport de Juba I a Pompeu. Van tenir un fill, a qui van anomenar Ptolemeu i que va heretar el regne de son pare l'any 23 aC, fins que l'emperador Calígula va fer-lo matar quaranta anys més tard.
L'emperador August va instal·lar Juba II i Cleòpatra Selene II, després del seu casament l'any 25 aC, com a nous governants de Mauretània on van transformar l'antiga ciutat cartaginesa de Sersell en la seva nova capital, rebatejada Cesarea de Mauritània (actual Sersell, Algèria). Cleòpatra Selene II va portar molts erudits, artistes i assessors importants de la cort reial de la seva mare a Alexandria per servir-la a Cesarea, ara impregnada en la cultura grega hel·lenística. També va batejar el seu fill Ptolemeu, en honor a la seva herència dinàstica ptolemaica.
Cleòpatra Selene II va morir c. 5 aC, i quan Juba II va morir el 23/24 dC el va succeir el seu fill Ptolemeu. No obstant això, Ptolemeu va ser finalment executat per l'emperador romà Calígula l'any 40 dC, potser amb el pretext que Ptolemeu havia encunyat il·legalment la seva pròpia moneda reial i va utilitzar regals reservats per a l'emperador romà. Ptolemeu de Mauretània va ser l'últim monarca conegut de la dinastia ptolemaica, encara que la reina Zenòbia, de l'efímer Imperi de Palmira durant la crisi del segle III, va afirmar la descendència de Cleòpatra. Un culte dedicat a Cleòpatra encara existia fins a l'any 373 dC quan Petesenufe, un escriba egipci del llibre d'Isis, va explicar que va xapar la figura de Cleòpatra amb or.
Literatura i historiografia romanes miniatura|Cleopatra provant verins sobre presoners condemnats (1887), d'Alexandre Cabanel
Tot i que gairebé 50 obres antigues de la historiografia romana esmenten Cleòpatra, sovint només inclouen relats concisos de la batalla d'Àccium, el seu suïcidi i la propaganda d'August sobre les seves deficiències personals. Tot i no ser una biografia de Cleòpatra, Vides paral·leles escrita per Plutarc al segle I dC ofereix el relat més complet que es conserva de la vida de Cleòpatra. Plutarc va viure un segle després de Cleòpatra, però es va basar en fonts primàries, com Filotes d'Amfissa, que tenia accés al palau reial ptolemaic, el metge personal de Cleòpatra anomenat Olimp, i Quint Del·li, un íntim confident de Marc Antoni i Cleòpatra. L'obra de Plutarc incloïa tant la visió augustiana de Cleòpatra —que esdevingué canònica per al seu període— com fonts fora d'aquesta tradició, com ara informes de testimonis oculars.
L'historiador romà jueu Flavi Josep, escrivint al segle I dC, proporciona informació valuosa sobre la vida de Cleòpatra a través de la seva relació diplomàtica amb Herodes el Gran. Tanmateix, aquest treball es basa en gran manera en les memòries d'Herodes i en el relat esbiaixat de Nicolau Damascè, el tutor dels fills de Cleòpatra a Alexandria abans de traslladar-se a Judea per servir com a conseller i cronista a la cort d'Herodes. La Història romana publicada per l'oficial i historiador Cassius Dio a principis del , tot i que no entén completament les complexitats del món hel·lenístic tardà, no obstant això, ofereix una història contínua de l'època del regnat de Cleòpatra.
miniatura|Una estàtua romana de marbre reestructurada de Cleòpatra amb una diadema i un pentinat de meló semblant als retrats de moneda, trobada al llarg de la Via Càssia, prop de la Tomba de Neró, Roma, i ara es troba al Museu Pio-Clementino