El gira-sol, mira-sol o sol coronat (Helianthus annuus) és una espècie de planta amb flors del gènere Helianthus dins la família de les asteràcies (Asteraceae). És una planta herbàcia que es caracteritza per una gran inflorescència en forma de capítol.
Addicionalment pot rebre els noms de corona de rei, corona de reina, gira-sol (fruit), helíac i tornassol. També s'ha recollit la variant lingüística solcoronat.
És una planta originària de l'Amèrica boreal, especialment de Mèxic, el Perú i el sud dels Estats Units, que va ser introduïda a Europa durant el . Des d'aleshores, el seu cultiu es va propagar ràpidament. Segons la genètica, la domesticació té el seu origen a l'est dels Estats Units, concretament la zona d'Arkansas i després es va estendre cap al sud. Es conrea per la llavor, la pipa de gira-sol, de la qual s'obté un oli comestible o es pot consumir directament.
El nom dHeliantus, que és com es coneix científicament el gira-sol, deriva del grec antic helios, que significa «sol», i anthos «flor», doncs «flor de sol», que és prou descriptiu per la seva aparença. La creença que és una planta que segueix el sol durant el seu recorregut diürn és un error, ja que només les gemmes tancades ho fan. En créixer les tiges es fan rígides i les flors adultes són fixes. Generalment s'orienten cap al llevant.
Ecologia És una planta poc exigent respecte al sòl, encara que prefereix els terrenys sorrencs i rics en matèria orgànica. El gira-sol es cultiva de manera intensiva en grans plantacions com a planta alimentària, i, sobretot, s'ha cultivat a Europa, especialment a Rússia, per aprofitar-ne les llavors, que són olioses. El gira-sol floreix a l'estiu, i és a la tardor quan es du a terme la recol·lecció dels fruits per aprofitar-ne les llavors. A més, les fulles i les flors també s'utilitzen en medicina.
Descripció miniatura|Pipes o llavors de gira-sol miniatura|Gira-sol El gira-sol és una planta molt robusta, poc ramificada. Malgrat ser una planta de cicle anual, pot arribar a més de tres metres d'alçada (és més petita als llocs secs). La seva arrel és axonomorfa, és a dir, que està formada per un eix principal i més desenvolupat i nombroses arrels secundàries. És una arrel pivotant, molt potent, que li permet resistir èpoques de sequera i absorbir substàncies minerals a força profunditat.
Té una tija important, de consistència semillenyosa, pilosa, cilíndrica i rugosa d'alçada variable, des d'uns 40 cm fins a 2 m. El gira-sol més alt registrat va assolir . Les fulles són grans (de 5-30 cm de longitud), triangulars o cordiformes, discretament dentades, peciolades, amb tres nervis principals i aspres al tacte; les de la part superior són alternades, mentre que les de la inferior són oposades.
Inflorescència Presenta una inflorescència en capítol, de 10 a 40 cm de diàmetre, amb dos tipus de flors: les ligulades, que es troben a la perifèria, són estèrils i tenen un color groc viu, i les tubiflores, que són les de l'interior del capítol, tenen un color groc més pàl·lid, són hermafrodites i són les que desenvolupen els fruits. Aquesta inflorescència està protegida per unes bràctees exteriors verdes i unes d'interiors membranoses disposades en diversos rangs. La seva pol·linització és entomòfila, és a dir, que es fa a través d'agents biòtics; concretament, d'insectes.
El gira-sol de praderia (H. petiolaris) és semblant en aspecte al gira-sol comú silvestre; les escates del seu disc central tenen la punta coberta de pèls blancs.
Heliotropisme miniatura|upright=1.6|Capítols florals orientats cap a l'est, lluny del sol de la tarda
És una idea errònia habitual que els capítols florals dels gira-sols en flor segueixin el Sol pel cel. Tot i que els brots florals immadurs presenten aquest comportament, els capítols florals madurs apunten en una direcció fixa —normalment cap a l'est— durant tot el dia. Aquesta antiga idea errònia ja va ser qüestionada el 1597 pel botànic anglès John Gerard, que va cultivar gira-sols al seu famós jardí botànic: «[alguns] han afirmat que giren amb el Sol, cosa que mai no he pogut observar, tot i que m'he esforçat per descobrir-ne la veritat».) Popular botany book in 17th century England L'alineació uniforme dels capítols de gira-sol en un camp pot donar a algunes persones la impressió errònia que les flors segueixen el Sol.
Aquesta alineació és resultat de l'heliotropisme en una fase anterior del desenvolupament, la fase de flor jove, abans de la maduresa completa dels capítols (antesi).) Els gira-sols joves s'orienten en direcció al Sol. A l'alba, el capítol floral mira cap a l'est i es mou cap a l'oest al llarg del dia. Quan els gira-sols arriben a la maduresa completa, deixen de seguir el Sol i miren contínuament cap a l'est. Les flors joves es reorienten durant la nit cap a l'est, anticipant-se al matí. El seu moviment heliotròpic és un ritme circadiari, sincronitzat pel Sol, que continua si el Sol desapareix en dies ennuvolats o si les plantes es traslladen a una llum constant. Són capaces de regular el ritme circadiari en resposta a la llum blava emesa per una font lumínica. Si una planta de gira-sol en la fase de brot es gira 180°, el brot quedarà orientat en sentit contrari al Sol durant uns dies, ja que la resincronització amb el Sol requereix temps.
Quan s'atura el creixement de la tija floral i la flor és madura, l'heliotropisme també s'atura i, des d'aquell moment, la flor mira cap a l'est. Aquesta orientació cap a l'est permet un escalfament ràpid al matí i, com a resultat, un augment de les visites dels pol·linitzadors. Els gira-sols no tenen un pulvínul sota la seva inflorescència. Un pulvínul és un segment flexible dels pecíols de les fulles d'algunes espècies vegetals i funciona com una «articulació». Provoca el moviment de les fulles a causa de canvis reversibles en la pressió de turgència que es produeixen sense creixement. Les fulles que es tanquen i els pecíols articulats de la Mimosa pudica són un bon exemple de moviment reversible mitjançant pulvínuls.
miniatura|upright=.9|Model de Vogel per a n=1 ... 500
Disposició dels flòsculs En general, cada flòscul s'orienta respecte del següent amb un angle aproximat a l'angle daurat, de 137,5°, i produeix un patró d'espirals interconnectades en què el nombre d'espirals cap a l'esquerra i el nombre d'espirals cap a la dreta són nombres de Fibonacci consecutius. Normalment hi ha 34 espirals en una direcció i 55 en l'altra; tanmateix, en un capítol de gira-sol molt gran n'hi podria haver 89 en una direcció i 144 en l'altra. Aquest patró produeix l'empaquetament de llavors matemàticament més eficient possible dins del capítol floral.
H. Vogel va proposar el 1979 un model per al patró de flòsculs del capítol d'un gira-sol. S'expressa en coordenades polars:
on θ és l'angle, r és el radi o la distància des del centre, n és el número d'índex del flòscul i c és un factor d'escala constant. És una forma de l'espiral de Fermat. L'angle de 137,5° està relacionat amb la proporció àuria (55/144 d'un angle circular, on 55 i 144 són nombres de Fibonacci) i permet un empaquetament dens dels flòsculs. Aquest model s'ha utilitzat per produir representacions de gira-sols generades per ordinador.
Genoma El genoma del gira-sol és diploide, amb un nombre bàsic de cromosomes de 17 i una mida del genoma estimada de 2,871–3,189 mil milions de parells de bases. Algunes fonts afirmen que la seva mida real és d'uns 3,5 mil milions de parells de bases (lleugerament més gran que el genoma humà).
Fruit El fruit és un aqueni angulós, de 8-15 mm de longitud, ovoide, aplanat, amb un pericarpi brillant de color negre, blanc o estriat, segons les varietats, anomenat popularment "pipa". La seva superfície externa presenta una pelussa. A l'interior apareix una llavor voluminosa i comestible, formada per dos cotilèdons plano-convexos, de color blanc i de gust dolç i oleaginós. miniatura|Flor de gira-sol en detall
Usos L'oli extret de les llavors de gira-sol s'utilitza en l'alimentació per elaborar margarines baixes en colesterol i pastissos. També es fan servir per a la fabricació de sabons, pintures, lubrificants i locions i l'oli de gira-sol es pot fer servir per produir biodièsel. Les llavors com a substitut del cafè. La mel de gira-sol és una de les més corrents en el mercat, i, tot i no ser de les més apreciades, pot arribar a tenir una certa consideració si la proporció de pol·len és suficient mel monofloral.
La Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany no ha aprovat cap principi actiu d'ús farmacèutic, s'utilitza només com excipient en càpsules, pomades i cremes.
S'han fet assaigs clínics en tractaments tòpics per a pell seca, dermatitis o èczemes en l'oli de gira-sol
Quant a l'ús tradicional se suposa que alleugereix el restrenyiment, i podria calmar lesions o cremades i les manifestacions doloroses d'artritis i d'artràlgia. A causa de la presència d'àcid linoleic, ja que podria afavorir la síntesi de prostaglandines antiinflamatòries. Tot i això, no hi ha cap estudi que avali la seva eficàcia contra aquestes malalties. L'aigua resultant de bullir les llavors s'ha utilitzat tradicionalment per combatre l'ansietat i el mal de cap. A més, les infusions de pètals de gira-sol es fan servir per tractar refredats i diverses afeccions respiratòries.
Valors nutritius de l'oli miniatura|Grans de pol·len MER Com aliment l'oli de gira-sol és un aliment ric en diversos nutrients, com ara lípids i proteïnes. A més és una excel·lent font de calories. Els àcids grassos insaturats de l'oli produeixen una disminució del nivells de C-LDL i un augment de C-HDL a la sang. L'oli té un efecte laxant lubricant, de manera que afavoreix l'evacuació intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.
No s'ha descrit cap toxicitat en una dieta variada i equilibrada.
ComponentQuantitat per 15 ml (una cullerada)Energia120 KcalGlúcids0 gProteïna0 gGreixos13,6 gSaturats1,4 gMonoinsaturats2,7 gPolinsaturats8,9 gVitamina E6 mgVitamina K1 ug
Referències
Bibliografia
Categoria:Heliantheae