miniatura|Símbols utilitzats per indicar una resistència elèctrica. A l'esquerra, símbol més utilitzat a Europa (ICE). A la dreta, símbol més utilitzat als Estats Units. La resistència elèctrica o resistor és un component electrònic de dos terminals que ofereix resistència coneguda, predeterminada i estable al pas del corrent elèctric, d'acord amb la Llei d'Ohm.

Una resistència ideal és un component amb una resistència elèctrica que roman constant malgrat el voltatge aplicat o el flux de corrent que recorre aquest dispositiu. Encara que en el món real les resistències no poden atansar aquest objectiu perfecte, són dissenyades per oferir poca variació de la resistència elèctrica quan són sotmeses a canvis de temperatura o altres factors ambientals. Les resistències són un component molt habitual a qualsevol circuit elèctric i, per tant, en trobem a gairebé tots els aparells electrònics. Els resistors poden estar fets de diferents substàncies, però també de fil metàl·lic especial, com l'aliatge de níquel-crom, amb un gran resistència elèctrica. miniatura|Diferents resistències Mesura La magnitud definitòria és la resistència al pas de corrent elèctric, que és una proporció entre voltatge i corrent i es mesura en ohms (símbol Ω), una unitat del Sistema Internacional d'Unitats. Un component que té una resistència d'1 ohm al qual s'aplica un voltatge d'1 volt, és recorregut per un corrent d'1 ampere. Açò és equivalent al flux d'un coulomb de càrrega elèctrica (aproximadament 6.241506 × 1018) per segon en direcció contrària. Per tal de mesurar la resistència al corrent s'utilitza un òhmmetre, potser com a part d'un polímetre.

Resistència ideal miniatura|Comportament d'una resistència ideal. A la teoria de circuits la resistència és un component ideal que respon linealment a la llei d'Ohm, les resistències no lineals són essencials per fer, per exemple, els oscil·ladors electrònics. En el món real, les resistències són dispositius amb diferents formes, amb característiques i límits operacionals molt específics. La resistència ideal és un bipol passiu que manté un resistència elèctrica constant independentment dels valors presos per la tensió i el corrent. La seva equació característica segueix la llei d'Ohm i és:

o:

on G és la conductància elèctrica.

Aquestes dues fórmules són elegides en funció de si es considera com un paràmetre la resistència o la conductància. El seu comportament seria el d'una línia recta que passa a través de l'origen dels eixos, amb un pendent que depèn del valor de la resistència. Aquest tipus de bipol s'aproxima el comportament d'una resistència real, si es pot prescindir de les variacions produïdes en la resistència a causa de la temperatura o altres causes.

La potència absorbida per la resistència vindrà donada per:

Teoria de funcionament La llei d'Ohm El comportament d'una resistència ideal vindrà donat per la relació que establix la llei d'Ohm:

Aquesta llei estableix que el voltatge (V) entre els extrems d'un resistor és proporcional al corrent elèctric (I) que passa al seu través i on la constant de proporcionalitat és la resistència (R) que el resistor oposa al pas del corrent.

Resistències en sèrie i en paral·lel Les resistències en un circuit en paral·lel tenen totes la mateixa diferència de potencial (voltatge). Donat un circuit Esquema d'un circuit amb diverses resistències connectades en paral·lel, amb els seus extrems connectats al mateix cable. podem calcular la resistència total del circuit (Req):

El corrent que passa a través de les resistències connectades en sèrie és el mateix a totes, però el voltatge és diferent a cada element. La suma de les diferències de potencial als extrems de cada resistor és igual al voltatge total que hi ha entre els extrems del circuit. Donat un circuit en sèrie Esquema d'un circuit de vàries resistències connectades en sèrie, amb la mateixa quantitat de corrent passant per cadascuna. podem calcular la resistència:

Si tenim un circuit on es combinen resistències en sèrie i en paral·lel és possible subdividir-lo en parts més petites que siguin o d'un tipus o de l'altre. Donat el circuit Esquema d'un circuit amb tres resistències, dues en paral·lel i una en sèrie. podem calcular la resistència total:

Tot i que hi ha circuits que no poden ser subdividits d'aquesta manera, a la pràctica es pot considerar que qualsevol valor no estàndard de resistència pot ser obtingut per mitjà de la combinació del valors estàndard en sèrie o en paral·lel.

Potència dissipada miniatura|Una resistència cremada. La potència dissipada per una resistència (o la resistència equivalent d'un circuit amb resistències) es calcula de la manera següent:

Les tres equacions són equivalents. La primera deriva de l'efecte Joule, les altres dues de la llei d'Ohm.

La quantitat total d'energia alliberada en forma de calor és la integral de l'energia respecte del temps:

Si la potència dissipada és més gran de la que pot suportar la resistència pot arribar a malmetre-la per sobreescalfament. L'excés de dissipació pot fer pujar la temperatura fins a un punt que pugui arribara cremar la resistència i fins i tot causar un foc que afecti els materials i components adjacents. Hi ha resistències que obren el circuit quan arriben a un cert nivell de temperatura per prevenir possibles incendis.

Cal fer notar que la potència nominal d'una resistència no és el mateix que la potència que pot dissipar de manera segura en la pràctica. La circulació de l'aire i la proximitat a la placa del circuit, la temperatura ambient, i altres factors poden reduir la dissipació de manera significativa. La potència nominal de dissipació pot ser donada per una temperatura ambient de 25 °C a l'aire lliure. Dins de la caixa d'un equip a 60 °C, la dissipació serà significativament menor, si es dissipa una mica menys de la xifra màxima indicada pel fabricant, podem encara estar fora de la zona d'operació segura, i abocats a la falla prematura del component.

Els resistors reals miniatura|Una resistència axial a un circuit.

Les resistors reals es caracteritzen pel valor de la resistència elèctrica, expressada en Ohm (Ω), i per la potència màxima (energia per unitat de temps) que poden dissipar sense destruir-se, expressada en watts (W). De vegades, però molt poques, en lloc del valor de la resistència, s'indica el de la conductància (la inversa de la resistència). Per a moltes aplicacions civils i industrials, en comptes del valor de la resistència, el que s'indica és la tensió típica de funcionament, expressada en volts (V).

Tant en el camp civil com en l'industrial, la principal aplicació dels resistors és la producció de calor a partir de l'electricitat per efecte Joule. Hi ha molts usos que podem identificar en el camp dels electrodomèstics, com les cuines d'inducció, la planxa, els bullidors d'aigua, l'assecador de cabells (per escalfar l'aire), la rentadora o el rentaplats (per escalfar l'aigua), etc. Una planxa normalment té una resistència d'una potència d'1 kW. Resistors de potència molt més gran són utilitzats en els forns industrials o en els circuits de control de vehicles elèctrics com les locomotores dels trens elèctrics per dissipar l'excés d'energia, tot i que per a aquest tipus d'ús comencen a ser substituïts en gran part per circuits electrònics de regulació que són més eficients.

Aquests resistors, anomenats de potència són típicament fets amb un enrotllament de fil d'aliatges metàl·lics a base de ferro, crom, tungstè o altres materials, un aliatge molt utilitzat és el constantà (55% de coure i 45% de níquel). Per evitar, en part, que aquest tipus de resistències de fil conductor es comportin com un inductor (tot i ser un enrotllament de fil conductor es vol aconseguir un comportament purament resistiu i evitar la generació d'interferències electromagnètiques) l'enrotllament es fa seguint dues espirals oposades amb la idea que les respectives inductàncies s'anul·lin, aquesta construcció rep el nom d'Ayrton-Perry.

Un altre gran camp d'utilització del resistors són els circuits electrònics, per als que es produeixen en una gran varietat de formes i valors de resistència (des de fraccions d'ohm fins a diversos centenars de megaohms) i de potència (des d'uns pocs mil·liwatts fins a centenars de watts). Les resistències s'usen com a part dels circuits elèctriques i electrònics, fonamentalment s'utilitzen amb tres finalitats: Per generar voltatges de referència o reduir el rang de variació d'un voltatge, com en el cas dels divisors de tensió Per limitar el corrent que circula per una malla, com en el cas dels circuits amb díodes LED on hem de limitar el corrent al valor indicat pel fabricant. Com a element protector altres components més cars.

A la taula següent hi ha un seguit de paràmetres que determinen les característiques funcionals de les resistències que són al mercat:

+ Paràmetres de les resistènciesParàmetreDescripció Tolerància Màxima desviació respecte dels valors nominals especificats pel fabricant. S'expressa en %.Coeficient tèrmic Màxima variació de la resistència nominal en funció de la temperatura. S'acostuma a expressar en parts per milió per grau, el grau pot ser kelvin o celsius atès que la magnitud és equivalent, així podem trobar ppm/K o ppm/°C. També es pot trobar expressat en percentatge per grau (%/K, %/°C). Dissipació de potència Màxima potència que pot dissipar a temperatura ambient una resistència sense que se'n malmeti ni se'n alteri la resistència.Coeficient de tensió Expressa la variació de la resistència nominal a conseqüència de l'aplicació d'altes diferències de potencial. Depèn del material utilitzat a la construcció de la resistència i és difícil de mesurar, s'acostuma a expressar en parts per milió per volt (ppm/V) i també en percentatge per volt (%/V). Tensió de treball màxima Màxima tensió que pot ser aplicada a una resistència, depèn del material utilitzat per fabricar-la. Soroll Es denomina soroll a qualsevol tensió no desitjada que es genera a l'interior de la resistència. Es coneix amb el nom de soroll tèrmic o soroll de Johnson-Nyquist i és produït per l'agitació dels portadors de càrrega, els electrons dintre del conductor. També pot haver-hi un altre tipus de soroll que depèn de la freqüència del corrent.Temperatura màxima de treball Màxima temperatura possible a la que es manté el valor de la resistència nominal, tenint en compte la temperatura ambient i la calor produïda pel funcionament del dispositiu. Si no hagués dissipació la màxima temperatura ambient possible seria la temperatura màxima de treball.Freqüència de treball Freqüència màxima que pot suportar una resistència.

Tipus de resistors miniatura|Tira de resistències miniatura|Resistència per a muntatge superficial, la quadrícula blava és d'1 mm.

Les resistències poden ser fixes o variables. Les resistències variables també tenen denominacions específiques com per exemple potenciòmetres o reòstats i permeten alterar la resistència del dispositiu mitjançant el gir d'una roda o lliscant un control. També hi ha altres resistències variables especials com per exemple el fotoresistor o LDR que varia la resistència elèctrica en funció de la llum que rep, o també el termistor que varia en funció de la temperatura.

Algunes resistències són llargues i primes, amb el vertader material resistiu en el centre, i una pota de metall conductor a cada extrem. Aquest encapsulat s'anomena axial. La foto de la dreta mostra una filera de resistències (axials) d'ús general en una tira. Les resistències que es fan servir als ordinadors i a altres dispositius són generalment més menudes, sovint amb encapsulat per a muntatge superficial (tecnologia de muntatge superficial) sense patilles. Les resistències de major potència venen en encapsulats de major solidesa dissenyats per dissipar la calor eficientment, però totes tenen bàsicament la mateixa estructura.

Resistors de resistència fixa