La Cort de Tortosa de 1429-1430 fou una Cort General de Catalunya convocada pel rei Alfons el Magnànim a Tortosa arran de la guerra amb Castella. La Cort fou inaugurada el 19 de novembre de 1429 i les sessions s'allargaren fins al 1430.

En aquell moment el diputat eclesiàstic de la Diputació del General de Catalunya era Domènec Ram, bisbe de Lleida, elegit per al trienni 1428-1431.

Guerra amb Castella El 1429, Alfons el Magnànim entrà en guerra amb Joan II de Castella en defensa dels interessos dels seus germans, els anomenats Infants d'Aragó, especialment Joan, rei de Navarra, i Enric d'Aragó. El conflicte formava part de la lluita pel control polític de Castella entre els infants i el partit encapçalat pel conestable Álvaro de Luna.

Alfons convocà corts als diferents territoris de la Corona per obtenir recursos per continuar la guerra. Mentre les corts aragoneses i valencianes acceptaren sufragar contingents militars, els representants catalans es mostraren reticents a considerar el conflicte com una guerra pròpia del Principat i limitaren l'ajuda a un crèdit de 30.000 florins.

La Cort defensà una solució negociada i proposà atendre les iniciatives de pau procedents de Joan II de Castella. Els representants catalans intervingueren activament en favor de la negociació i reclamaren al rei que, abans de continuar la guerra, atengués també els greuges i els problemes de govern del Principat.

La manca de suport suficient de les Corts, la situació militar desfavorable i l'interès d'Alfons per reprendre la seva política italiana contribuïren a l'obertura de negociacions amb Castella. La mateixa Cort envià Domènec Ram i altres ambaixadors per negociar amb Álvaro de Luna les Treves de Majano, signades el 16 de juliol de 1430 per cinc anys.

Capítols de justícia Paral·lelament a la qüestió militar, els tres braços elaboraren un ampli projecte de reforma institucional conegut com els Capítols de justícia. Constava de quaranta-tres articles i havia estat redactat per una comissió de divuit membres dels tres braços. Bona part de les reivindicacions recuperaven qüestions que ja s'havien plantejat a la Cort de 1419-1420.

El projecte pretenia reformar l'administració de justícia i limitar la intervenció discrecional del monarca. Regulava detalladament la Reial Audiència, exigia una major independència dels jutges, restringia les competències del batlle general i del portantveus de governador i establia que aquests càrrecs fossin exercits per naturals de Catalunya. També contenia disposicions sobre dret civil, ordre públic, censals i violaris i jurisdiccions senyorials.

La Cort, però, acabà sense acord amb el monarca i els Capítols de justícia no arribaren a convertir-se en constitucions ni actes de Cort. Una part important del projecte fou recuperada a la Cort de Barcelona de 1431-1434.

Qüestió remença Els Capítols de justícia incloïen també un conjunt de propostes destinades a reforçar els drets dels propietaris i senyors en un context de creixent conflictivitat agrària. Entre aquestes figurava un capítol que proposava que els pagesos de remença continuessin sotmesos a les condicions i servituds tradicionals i que no poguessin reunir-se per reclamar la seva llibertat.

Els braços també proposaven limitar les reunions i sindicats de comunitats pageses destinats a recaptar diners per redimir jurisdiccions senyorials, així com reforçar les obligacions dels pagesos envers les explotacions i els senyors directes. Aquest programa responia, més àmpliament, a la voluntat dels grups propietaris de preservar els drets jurisdiccionals i de propietat davant la mobilització de les comunitats rurals.

Aquestes demandes, però, no foren aprovades com a legislació a Tortosa: el fracàs de la Cort de 1429-1430 deixà sense efecte els Capítols de justícia. Les reivindicacions senyorials tornarien a ser presentades a les Corts de Barcelona iniciades el 1431.

Referències

Bibliografia Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003.

Tortosa (1429-1430) Categoria:Història de Tortosa