D'acord amb la mitologia grega, Epeu (en ) va ser un rei de l'Èlida, un dels fills d'Endimió. Tenia dos germans, Pèon i d'Etol, i una germana, Eurícide. Les tradicions antigues diferien pel que fa a la seva mare: alguns anomenaven Asteròdia, altres Cròmia, la filla d'Itonos, i encara altres la identificaven amb Hiperipa, la filla d'Arcas.Pausànias. Descripció de Grècia, V, 1, 4; V, 1, 11
Endimió, per tal de decidir quin dels seus fills el succeiria, va decidir que fessin una cursa a peu a Olímpia i que el vencedor fos el futur rei. Epeu va guanyar, i Peó va fugir a Macedònia avergonyit d'haver perdut. Allà va fundar el país de Peònia, i va donar nom als seus habitants, els pèons. Etol es va quedar al Peloponès. Quan Endimió va morir, Epeu va succeir el seu pare en el tron. Durant un temps, una part del poble eleu va portar el nom d'epeu.Esteve de Bizanci. Ethnica, E272, 11
Epeu es va casar amb Anaxíroe, filla de Coronos. Van tenir una filla anomenada Hirmina, però no van tenir fills barons.
Durant el regnat d'Epeu, Enòmau, que governava el territori de Pisa, va ser derrotat per Pèlops el lidi, que havia arribat des d'Àsia. Després de la mort d'Enomau, Pèlops va prendre possessió de Pisa i del territori veí d'Olímpia, separant-lo de la terra d'Epeu. Els eleus deien que Pèlops va ser el primer a fundar un temple d'Hermes al Peloponès i a sacrificar al déu per evitar la ira d'Hermes per la mort de Mirtil, l'auriga d'Enomau i fill d'Hermes.
Després de la mort d'Epeu, el tron va passar al seu germà Etol perquè Epeu no va deixar cap hereu masculí.
Esteve de Bizanci diu que Naxos també era fill d'Endimió i, per tant, germà d'Epeu.
Referències
Bibliografia Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, pàg. 78. (El Cangur/Diccionaris; 209).
Categoria:Reis de l'Èlide