El terme Tres regnes de Corea (hangul 삼국 시대; hanja: 三國時代; RR Samguk; MR Samguk) fa referència als regnes de Goguryeo, (고구려, 高句麗), Baekje, (백제, 百濟), i Silla (신라, 新羅), Goguryeo fou posteriorment conegut com a Goryeo (고려, 高麗), del qual deriva el nom modern de Corea. El període dels Tres regnes es defineix com el comprès entre el 57 aC. i el 668 dC. (però van existir uns 79 estats tribals a la regió sud de la península coreana i estats relativament grans com Okjeo, Buyeo i Dongye) a la seva part nord i Manxúria de la Xina moderna).

Els tres regnes ocupaven tota la península de Corea i aproximadament la meitat de Manxúria, situada a l'actual Xina (la majoria) (i Rússia) Els regnes de Baekje i Silla dominaven la meitat sud de la península de Corea i Tamna (illa de Jeju), mentre que Goguryeo controlava la península de Liaodong, Manxúria i la meitat nord de la península de Corea. Baekje i Goguryeo compartien mites fundacionals que probablement es van originar a Buyeo. El budisme, que va arribar a Corea al de la nostra era des de l'Índia a través del Tibet i la Xina, es va convertir en la religió estatal dels tres components dels Tres Regnes, començant per Gaya el 372 de la nostra era.

Al , aliada amb la Xina sota la dinastia Tang, Silla va unificar la península coreana per primera vegada en la història de Corea, i permeté la primera identitat nacional coreana unida. Després de la caiguda de Baekje i Goguryeo, la dinastia Tang va establir un govern militar de curta durada per administrar parts de la península coreana. Tanmateix, com a resultat de la guerra Silla-Tang (≈670–676 dC), les forces de Silla van expulsar els exèrcits del protectorat de la península l'any 676 dC.

Posteriorment, Go de Balhae, un antic general de Goguryeo o cap de Sumo Mohe, va fundar Balhae a l'antic territori de Goguryeo després de derrotar la dinastia Tang a la batalla de Tianmenling, amb la qual cosa inicia el següent període històric de Corea, el Període dels estats del Nord i del Sud (668–935 dC), durant el qual Silla unificada i Balhae van coexistir al sud i al nord de la península, respectivament

El període predecent, abans del desenvolupament dels regnes complets, es denomina de vegades període dels Proto-Tres Regnes.

Les principals fonts primàries d'aquest període són el Samguk Sagi i el Samguk Yusa a Corea, i la secció "Bàrbars orientals" (東夷傳) del Llibre de Wei (魏書) dels Registres dels Tres Regnes a la Xina.

Nomenclatura A partir del , el nom "Samhan" es va convertir en sinònim dels tres regnes de Corea. El "Han" en els noms de l'Imperi coreà, Daehan Jeguk, i de la República de Corea (Corea del Sud), Daehan Minguk o Hanguk, fa referència als Tres regnes de Corea, no a les antigues confederacions del sud de la península coreana.

Segons el Samguk Sagi i el Samguk Yusa, Silla va aplicar una política nacional, la "Unificació de Samhan" (RR Samhan iltong, hangul 삼한일통; hanja 三韓一統), literalment "Unifició dels Tres Han", per integrar els refugiats de Baekje i Goguryeo. El 1982, es va descobrir a Cheongju una pedra commemorativa que data de l'any 686 amb una inscripció: "Els Tres Han es van unificar i el domini es va expandir". Durant el període de Silla posterior, els conceptes de Samhan com a les antigues confederacions i els Tres regnes de Corea es van fusionar. En una carta a un tutor imperial de la dinastia Tang, Choe Chiwon equiparava Byeonhan a Baekje, Jinhan a Silla i Mahan a Goguryeo. En el període de Goryeo, Samhan es va convertir en un nom comú per referir-se a tota Corea. En els seus Deu Mandats als seus descendents, Wang Geon declarava que havia unificat els Tres Han (Samhan), en referència als Tres regnes de Corea.Samhan continuà sent un nom comú per a Corea durant el període de Joseon i va ser àmpliament referit en els Annals de la Dinastia Joseon.

A la Xina, els Tres regnes de Corea es van anomenar conjuntament Samhan des de principis del segle VII. L'ús del nom Samhan per indicar els Tres regnes de Corea estava molt estès a la dinastia Tang. Goguryeo va ser anomenat alternativament Mahan per la dinastia Tang, com ho demostra un document Tang que anomenava els generals de Goguryeo "líders Mahan" (hangul 마한추장; hanja 馬韓酋長) l'any 645.L'any 651, l'emperador Gaozong de Tang va enviar un missatge al rei de Baekje on es referia als Tres regnes de Corea com a Samhan. Els epitafis de la dinastia Tang, inclosos els que pertanyien als refugiats i emigrants de Baekje, Goguryeo i Silla, anomenaven els Tres regnes de Corea "Samhan", especialment Goguryeo. Per exemple, l'epitafi de Go Hyeon (hangul 고현; hanja 高玄), un general de la dinastia Tang d'origen goguryeo que va morir l'any 690, l'anomena "home de Liaodong Samhan" (hangul 요동 삼한인; hanja 遼東 三韓0为).为). La Història de Liao equipara Byeonhan a Silla, Jinhan a Buyeo i Mahan a Goguryeo.

El nom "Tres regnes" es va utilitzar en els títols de les històries coreanes Samguk Sagi () i Samguk Yusa (segle XIII), i no s'ha de confondre amb els Tres Regnes de la Xina.La paraula "Samguk", que significa "Tres Estats" en coreà, és una imitació dels Tres Regnes xinesos.

Formació miniatura|esquerra|Pintura del segle VII de la dinastia Tang d'enviats dels Tres regnes de Corea: Baekje, Goguryeo i Silla. Wiman Joseon va atacar el 109 aC territori de la dinastia Han a la península de Liaodong, i aquesta acció fou resposta per l'Emperador Wu de Han amb la invasió de Wiman Joseon amb 60.000 homes, i amb la conquesta en 108 aC va establir les comandàncies de Lelang, Lintun, Xuantu i Zhenfan per administrar l'antic territori de Gojoseon, i a la resta de la península es van constituir les confederacions Samhan. Lintun i Zhenfan foren abolides el 82, i Xuantu es mogué al riu Hun. En 203 i 204 Gongsun Du conquerí Lelang i establí les comandàncies de Daifang i Lelang. i l'actual Liaoning. Totes tres van caure ràpidament al Samhan, i l'última va ser destruïda per Goguryeo l'any 313.

Els naixents precursors de Baekje i Silla es van expandir dins de la xarxa dels estats durant el període dels Proto-Tres Regnes, i Goguryeo va conquerir estats veïns com Buyeo a Manxúria i els cacicats d'Okjeo i Dongye que ocupaven el nord-est de la península de Corea. Els tres estats van fer la transició de ciutats emmurallades a societats estatals de ple dret entre els segles I i III dC.

Tots tres regnes compartien una cultura i una llengua similars. Sembla que les seves religions originals eren xamanistes, però van ser cada cop més influenciades per la cultura xinesa, especialment pel confucianisme i el taoisme. Al , el budisme es va introduir a la península i es va estendre ràpidament, i va esdevenir breument la religió oficial dels tres regnes.

Després de la derrota de Cao Cao a la batalla dels Penya-segats Rojos el 208, la Xina va restar dividida en tres esferes d'influència, amb Cao Cao, que dominava el nord, Sun Quan que dominava el sud, i Liu Bei que dominaba l'oest. Cao Cao va morir el març del 220 i al desembre el seu fill Cao Pi feu abdicar a l'emperador Xian a favor seu i fou conegut pòstumament com l'Emperador Wen de Wei. Això va posar fi a la dinastia Han, i va iniciar una època de conflicte entre els tres estats: Wei, Wu, i Shu, i l'inici del període conegut com els Tres Regnes, Les comandàncies de Daifang i Lelang van quedar sota el control de Cao Wei i després passaren a mans de la dinastia Jin, fins que foren conquerides per Goguryeo el 313.

Desenvolupament dels Tres regnes Goguryeo

miniatura|esquerra|Mural d'una tomba de Goguryeo.

Goguryeo va sorgir a les ribes nord i sud del riu Yalu (Amrok), arran de la caiguda de Gojoseon. La primera menció de Goguryeo als registres xinesos data de l'any 75 aC en referència a una comandància establerta per la dinastia Han xinesa, encara que fins i tot mencions anteriors de "Guri" (구리) poden ser del mateix estat. Les proves indiquen que Goguryeo era el més avançat, i probablement el primer a establir-se, dels tres regnes.

Goguryeo, que va arribar a ser el més gran dels tres regnes, va tenir diverses capitals en alternança: dues capitals a la zona de l'alt Yalu i, més tard, Nangrang (Lelang en xinès), que ara forma part de Pyongyang. Al principi, l'estat estava situat a la frontera amb la Xina; gradualment es va expandir cap a Manxúria i va destruir la comandància xinesa de Lelang l'any 313. La influència cultural dels xinesos va continuar en adoptar el budisme com a religió oficial el 372.

Goguryeo era un estat altament militarista; era un poderós imperi i una de les grans potències d'Àsia oriental. L'estat va arribar al seu apogeu al , durant el govern del rei Gwanggaeto el Gran i el seu fill el rei Jangsu, i particularment durant la seva campanya a Manxúria. Durant el segle següent, aproximadament, Goguryeo va ser la nació dominant a Manxúria i al nord de la península de Corea. Korea's Three Kingdoms . Ancientworlds.net (2005-06-19). Consultat el 15-11-2015 Goguryeo va arribar a ocupar les planes de Liaodong a Manxúria i l'actual zona de Seül. Gwanggaeto va aconseguir una unificació laxa dels Tres Regnes de Corea.

Goguryeo no només controlava els coreans, sinó també les tribus xineses i tungúsiques de Manxúria. Després de l'establiment de la dinastia Sui i, posteriorment, de la dinastia Tang a la Xina, el regne va continuar realitzant accions agressives contra la Xina, Silla i els atacs de Baekje fins que va ser conquerit per les forces aliades de Silla-Tang l'any 668. La major part del seu territori va ser absorbit per la dinastia Tang de la Xina i el territori de Baekje va ser absorbit per Silla.

Baekje

miniatura|Cremador d'encens de bronze daurat de Baekje Baekje va ser fundat com a membre de la confederació Mahan. Es té constància que dos fills del fundador de Goguryeo van fugir d'un conflicte de successió per fundar Baekje al voltant de l'actual zona de Seül.

Baekje va absorbir o va conquerir altres cacicats Mahan i, en el seu apogeu al , va controlar la major part de la península de Corea occidental. El budisme va ser introduït a Baekje l'any 384 des de Goguryeo, i Baekje el va acceptar.

Baekje era una gran potència marítima;la seva destresa nàutica, que la va convertir en la Fenícia de l'Àsia Oriental, va ser decisiva en la difusió del budisme per Àsia Oriental i de la cultura continental al Japó. Baekje va tenir un paper fonamental en la transmissió de desenvolupaments culturals i materials a l'antic Japó, com els caràcters escrits xinesos, la literatura xinesa i coreana, les tecnologies com la siderúrgia i la ceràmica, els estils arquitectònics, la sericultura i el budisme.Introduction Buddhism of Baekje into Japan. baekje.chungnam.net

Baekje exercia la seva influència política sobre Tamna, un regne que governava Jejudo. Baekje mantenia una relació estreta amb Tamna i li exigia tributs. La cultura religiosa i artística de Baekje va influir a Goguryeo i Silla.

Baekje va ser una vegada una gran potència militar a la península de Corea, especialment durant l'època de Geunchogo, però fou severament derrotat per Gwanggaeto i va decaure.

A finals del , sota l'atac de Goguryeo, la capital de Baekje es va traslladar al sud, a Ungjin (actual Gongju) i més tard a Sabi (actual Buyeo). Baekje va ser conquerida per l'aliança Silla-Tang l'any 660, i sotmeté la Silla unificada.

Silla

miniatura|160px|esquerra|Bangasayusang, segle VII

Segons els registres coreans, l'any 57 aC, Seorabeol (o Saro, més tard Silla), al sud-est de la península, va unificar i va ampliar la confederació de ciutats-estat coneguda com a Jinhan. Tot i que el Samguk Sagi afirma que Silla va ser el primer dels tres regnes a fundar-se, altres registres escrits i arqueològics indiquen que probablement va ser el darrer dels tres a establir un govern centralitzat.

Silla era el més petit i feble dels Tres Regnes de Corea, però es va valdre d'astuts mitjans diplomàtics per establir pactes i aliances oportunistes amb els regnes coreans més poderosos i, finalment, amb la Xina dels Tang, per a gran benefici seu.