Lhongarès o hongarésHongarés en pronúncia occidental i hongarès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil. (magyar nyelv; () és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Classificació Classificació genètica L'hongarès forma part de la subfamília úgrica, que també inclou llengües com l'ostiac i el vogul, parlades a la Federació Russa. Aquest grup forma part de la família uraliana, que també inclou el finès i l'estonià, entre d'altres. Al voltant de l'any 1000 s'escriu amb alfabet llatí, tot i que, fins al , no era estrany l'ús de rovás o runes. Els escrits en hongarès són rars fins a la reforma protestant, ja que els documents del catòlic Regne d'Hongria solien fer-se en llatí.
Tipologia L'hongarès és una llengua aglutinant, és a dir, que mentre que la paraula arrel roman immutable (generalment), s'hi afegeixen sufixos i prefixos que especifiquen temps, persona, determinació, i règim (quins objectes pren el verb) dels verbs, (ex.: Beszélni, 'parlar', beszélek, 'parlo') o bé nombre i cas gramatical de substantius (ex.: Katalónia, 'Catalunya'; Katalóniában, 'a Catalunya'; Katalóniából, 'des de Catalunya').
Història La llengua hongaresa prové de la zona dels Urals, des d'on les tribus magiars varen emigrar i dur la seva parla a l'àrea d'Europa central que avui en dia es coneix com a Hongria. Des de llavors, aquest idioma ha anat evolucionant en diverses etapes: Protohongarès - fins a 1000 aC Hongarès arcaic - 1000 aC fins a 896 dC Hongarès antic o medieval - 896 fins al . Hongarès mitjà - s. XVI fins a acaballes del Hongarès modern - des de finals del fins a l'actualitat.
El document més antic escrit en hongarès de què es té constància és el Sermó de funeral i oració, que data del . Avui en dia, des del 2004, a més de ser llengua oficial al seu país d'origen, també es reconeix com a llengua oficial de la Unió Europea.
Distribució geogràfica actual Tant per raons històriques (ja que l'Hongria "històrica" no es correspon del tot amb el territori que ocupa l'estat actual) com per motius d'immigració durant el darrer segle, no es limita la seva parla a Hongria: PaísParlantsHongria9.500.000-10.000.000 (cens 2001)Romania 1.443.970 (cens 2002)(cens 2002 )Eslovàquia520,528 (cens 2001)(cens 2001 )Sèrbia293.299 (cens 2002)(cens 2002 )Ucraïna 149.400 (cens 2001)(cens 2001 )Estats Units117.973Canadà75.555 (cens 2001)(cens 2001 )Israel70.000Àustria 22.000Croàcia16.500Eslovènia9.240 Suma total 12.000.000-13.000.000 Fonts: Censos nacionals, Ethnologue
Fonètica i escriptura Alfabet Originàriament, aquesta llengua feia servir un sistema d'escriptura rúnica (rovásírás, székely rovásírás o senzillament rovás), però sant Esteve, el primer monarca del Regne d'Hongria, va iniciar una reforma per adoptar l'alfabet llatí paral·lela a la conversió al cristianisme que va dur a terme el país. Avui en dia es fa servir una variant d'aquest alfabet amb algunes lletres afegides, com ara ő i ű, que són exclusives d'aquesta llengua.
Aquestes són les 44 lletres de l'alfabet complet: A Á B C Cs D Dz Dzs E É F G Gy H I Í J K L Ly M N Ny O Ó Ö Ő P (Q) R S Sz T Ty U Ú Ü Ű V (W) (X) (Y) Z Zs
Vocals miniatura|Taula de sons vocàlics
L'hongarès actual atorga valor fonètic a la quantitat de les vocals, és a dir, que diferencia entre vocals curtes i llargues. La llengua moderna estàndard té 7 vocals curtes (aeiöüou) i 7 vocals llargues (áéíőűóú), cadascuna de les quals té una lletra adscrita en l'alfabet. En qualsevol cas, les vocals llargues estan marcades amb un accent agut (´), o en el cas de les vocals ö i ü, un accent agut doble. La vocal a representa el so [ɒ] (com la o a hot en anglès britànic) La vocal á representa el so [a:] (una variant llarga de la a de pa en català) La vocal e representa el so [ɛ] (com la e oberta en català) La vocal é representa el so [e:] (una versió llarga de la e tancada en català) La vocal i representa el so [i], i í tan sols n'és una variant més llarga [i:]. La vocal o representa el so [o] (o tancada) i ó tan sols n'és una variant més llarga [o:]. La vocal ö representa el so [ø] (com la ö alemanya). La vocal u representa el so [u], i ú tan sols n'és una variant més llarga [u:]. La vocal ü representa el so [y] (com la ü alemanya). Les característiques lletres hongareses ő i ű (o i u amb doble accent agut) representen les vocals llargues corresponents a ö [ø:] i ü [y:], respectivament.
Consonants Els sons consonàntics de l'hongarès, com les vocals, també poden ser curts o llargs (geminació). Les consonants llargues en l'escriptura es representen doblant la consonant, o bé la primera consonant dels dígrafs que representen un so simple (per exemple, ssz és la variant llarga de sz, o nny la de ny).
Sonen aproximadament com en català: b, d, f, k, m, n, p, l, t, v (labiodental, pronunciada /v/). c [ts̻] sona com ts en català. cs [tʃ] sona com tx en català. dz [dz̻] sona com tz en català. dzs [dʒ] sona com tj en català. g [g] sempre oclusiva velar com en alemany, o com a gat en català. gy [ɟ] una oclusiva palatal sonora, semblant al so inicial de la paraula anglesa duke. h [h] sona com h en anglès. j [j] sona com i consonàntica en català, com en iogurt. lj [jː] una versió geminada del so anterior (és una excepció a la norma ortogràfica per representar la geminació). ly [j] actualment sona igual que l'anterior, i consonàntica, històricament representava el mateix so que ll en català. ny [ɲ] sona com ny en català. r [r̪] té la mateixa distribució que en català, inicial o doble sona forta, i sona suau senzilla entre vocals. s [ʃ] sona com xeix en català, com sh anglès, com sch en alemany. sz [s̻] sona com ss en català. ty [c] una oclusiva palatal sorda, semblant al so inicial de la paraula anglesa tuesday. z [z̻] sona com z en català. zs [ʒ] sona com j en català o en francès, no pas com tj en català o j en anglès.
Al·lòfons Els principals al·lòfons de les consonants hongareses són: /n/ esdevé [ŋ] quan es troba abans d'una velar, exactament com en català (ex. hang [hɒŋg], 'veu'). /j/ esdevé [ç] quan es troba abans de /p/, /t/ o /k/ a final de paraula, el qual passa en les formes verbals de l'imperatiu (ex. kapj! [kɒpç], 'agafar, rebre'). a vegades /h/ esdevé [ɦ] quan es troba entre vocals (tehát [ˈtɛɦaːt], 'aleshores, doncs, en conseqüència'). /h/ a vegades desapareix en posició final (Cseh [ʧɛ], 'txec'). /h/ en altres ocasions esdevé [x] quan es troba a final de paraula (ihlet [ˈixlɛt], 'inspiració'). /h/ esdevé [xː] quan és una geminació (méhhel [ˈmeːxɛl], 'amb una abella').
Accent La síl·laba tònica és sempre la primera. Les paraules llargues o compostes solen tenir altres accents secundaris en altres síl·labes.
különös [ˈkylønøʃ] - 'estrany' zeneszerző [ˈzɛnɛsɛɾzøː] - 'compositor'
Harmonia vocàlica Les vocals poden ser anteriors (eéiíöőüű) o posteriors (aáoóuú). La fonologia hongaresa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula arrel. Les paraules patrimonials hongareses solen incloure només vocals d'un dels dos tipus, o bé només vocals anteriors, o bé només vocals posteriors.
La regla bàsica és que les paraules amb vocals anteriors (ieüö) prenen sufixos amb vocals anteriors (per exemple, kézben 'a la mà'). Mentre que les paraules amb vocals posteriors (uoa) prenen sufixos amb vocals posteriors (per exemple, karban 'al braç'). Per altra banda, hi ha vocals considerades neutres (ei) que també poden aparèixer en una mateixa arrel amb vocals posteriors (per exemple, répa 'pastanaga', kocsi 'cotxe'). Les paraules que contenen alhora vocals neutres i vocals posteriors solen prendre sufixos amb vocals posteriors (per exemple, répaban 'en una pastanaga', kocsiban 'en un cotxe').
Molts sufixos gramaticals tenen dues formes diferents, o bé amb vocal posterior o bé amb vocal anterior (per exemple, -ban/-ben), però alguns sufixos encara tenen una forma més per a les vocals arrodonides (öü) (per exemple, hoz/-hez/-höz).
Vocals posteriors: a, á, o, ó, u, ú Vocals anteriors no arrodonides: e, é, i, í Vocals anteriors arrodonides: ö, ő, ü, ű
Com podem veure, les vocals anteriors no arrodonides són les de caràcter neutre: (Vocals neutres: e, é, i, í)
Vegem com s'apliquen aquestes normes en mots reals, exemplificant-ho amb les normes de formació del plural:
arrelsignificatdescripció de tipuspluralasztaltaulanomés vocals posteriorsasztalokgyereknennomés vocals neutres (darrera vocal no arrodonida)gyerekekfüzetllibretanomés vocals anteriors (darrera vocal no arrodonida)füzetekismerősconegut (n.)només vocals anteriors (darrera vocal arrodonida)ismerősökpapírpaperuna vocal posterior i darrera vocal neutra)papírok
Vocabulari Substrat i canvi fonètic La major part del seu substrat lingüístic prové del vocabulari comú de la família a la qual pertany, amb una sèrie de canvis produïts al cap del temps pel seu aïllament de la resta de llengües uralianes.
El so [f] de l'hongarès correspon al [p] del finès i l'estonià: HongarèsFinèsEstoniàsignificatfapuupuuarbrefélpelätäpelgamatémerfészekpesäpesaniu
El so hongarès [k] correspon a la [k] de l'estonià i el finès abans de vocals frontals:
HongarèsFinèsEstoniàsignificatkönnykyynelküünistamallàgrimakézkäsikäsimà, braçkőkivikivipedra, roc El so [h] hongarès correspon al [k] del finès i l'estonià abans de vocals posteriors (tal com el so [h] de les llengües germàniques es correspon al llatí [k], com en l'exemple Hund / canis)
HongarèsFinèsEstoniàsignificathalkalakalapeixházkotakodacasa (hongarès), cabana (finès i estonià) - aquest exemple és particularment notori perquè la paraula hongaresa ház se sol prendre per un préstec de les llengües indoeuropees (Haus en alemany, per exemple)húgykusikusiorina
La [t] hongaresa es correspon amb la [t] finesa i estoniana a començament de mot:
HongarèsFinèsEstoniàsignificattéltalvitalvhiverntudtunteateadma, tundmasabertavasztoukoteki (derivat de tekkima)primavera
A l'interior de les paraules (tot i que per la pèrdua de les vocals de final de paraula que va tenir lloc històricament en hongarès ara se situa a finals), la [z] hongaresa es correspon a la [t] finesa (que a vegades és [s]), i amb la [d] o [t] de l'estonià (que a vegades també esdevé [s], com en finès).
HongarèsFinèsEstoniàsignificatházkotakodacasa (Hong.), cabana (Fin.)kézkäsi : käte-käsi : käte-mà, braçfazékpatapadapot
Aquests no són més que exemples d'una sèrie encara més gran de patrons fonètics: una altra correspondència és la [l] hongaresa, que equival a la [l] finesa i estoniana.
Vocabulari provinent d'altres llengües A més, l'hongarès conté un bon nombre de manlleus d'altres llengües veïnes: de l'iranià: tej ('llet'), vár ('castell') del turc (s. XVI - XVII): egyetem ('universitat'), papucs ('sabatilles'), mecset ('mesquita'), tenger ('mar') del llatí: iskola ('escola'), kollégium ('col·legi'), múzeum ('museu') de l'italià: cselló ('violoncel') de l'alemany: kastély ('residència'), sógor ('sogre') de les llengües eslaves: kapa ('aixada'), kasza ('falç').
Neologismes És una llengua també coneguda pel seu relativament gran nombre de neologismes emprats en lloc de paraules internacionals, com ara: számítógép - 'ordinador'. Szám - 'xifra', gép - 'màquina', 'motor'.
Gramàtica
miniatura|Teclat hongarès L'hongarès és una llengua aglutinant. Malgrat que l'ordre normal de les oracions és subjecte-verb-objecte, es poden ordenar amb gran llibertat gràcies a la naturalesa de la seva estructura gramatical.