Ubuntu és un sistema operatiu de codi obert. És una distribució de Linux basada en l'arquitectura de Debian. Normalment s'executa en ordinadors personals. També és popular a servidors, habitualment executant la variant Ubuntu Server, amb funcions de classe empresarial. Ubuntu funciona en les arquitectures més populars, incloses les màquines Intel, AMD i ARM. També hi ha disponible Ubuntu per a tauletes i telèfons intel·ligents, amb l'edició Ubuntu Touch.
Ubuntu és publicat per Canonical Ltd, que ofereixen serveis comercials de suport. Es basa en programari lliure i el nom de la filosofia de l'Àfrica Meridional (literalment, "humanitat"), que suggereix Canonical Ltd., pot traduir-se lliurement com "la humanitat per als altres" o "Soc el que soc per qui som tots".
Ubuntu és el sistema operatiu més popular que s'executa en entorns allotjats, els anomenats "núvols", ja que és la distribució de Linux com a servidor més popular.
El desenvolupament d'Ubuntu està liderat per Canonical Ltd., una empresa fundada al Regne Unit per l'empresari sud-africà Mark Shuttleworth. Canonical genera ingressos a través de la venda de suport tècnic i altres serveis relacionats amb Ubuntu. El projecte Ubuntu està compromès públicament amb els principis del desenvolupament de programari de codi obert; es recomana a les persones que utilitzin programari lliure, estudiar com funciona, millorar-lo i distribuir-lo.
Etimologia miniatura|Disc amb la versió catalana de l'Ubuntu 7.04 "Feisty Fawn" signada per Mark Shuttleworth El nom Ubuntu prové d'una paraula de les llengües zulu i xhosa i representa una ideologia ètica sud-africana centrada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles. L'Ubuntu és vist com un concepte africà tradicional, és considerat com un dels principis fundacionals de la nova república de Sud-àfrica i està lligat a la idea d'un Renaixement africà. Una traducció aproximada del principi de l'Ubuntu és «humanitat envers els altres». Una altra traducció podria ser: «la creença en un enllaç de compartició universal que connecta tota la humanitat».
El sistema operatiu Ubuntu pretén portar l'esperit Ubuntu al món del programari.
Història i procés de desenvolupament Ubuntu està integrat a l'arquitectura i infraestructura de Debian, i comprèn versions del sistema operatiu del servidor Linux, d'escriptori i els discontinuats per a telèfons intel·ligents i tauletes. Ubuntu publica versions actualitzades previsiblement cada sis mesos, i cada llançament rep suport gratuït durant nou mesos (divuit mesos abans de les 13.04) amb correccions de seguretat, correccions d'errors d'alt impacte i correccions conservadores, substancialment beneficioses per a errors de baix risc. El primer llançament va ser a l'octubre de 2004.
Començant per Ubuntu 6.06, cada quart llançament, un llançament cada dos anys, rep una amb suport a llarg termini (LTS). El suport a llarg termini inclou actualitzacions de maquinari nou, pegats de seguretat i actualitzacions de la 'pila d'Ubuntu' (infraestructura de la computació al núvol). Les primeres versions LTS van ser recolzades durant tres anys a l'escriptori i cinc anys al servidor; des de l'Ubuntu 12.04 LTS, el suport d'escriptori per a llançaments LTS també va augmentar fins a cinc anys. Les versions LTS reben publicacions puntuals amb suport per a nou maquinari i la integració de totes les actualitzacions publicades en aquesta sèrie fins a la data.
Els paquets d'Ubuntu es basen en els paquets de la branca inestable de Debian. Ambdues distribucions utilitzen paquets amb format deb i eines de gestor de paquets (per exemple. APT i GNOME). Els paquets de Debian i Ubuntu no són necessàriament binaris compatibles ambdós, però; és possible que hageu de reconstruir els paquets de la font que s'utilitzarà a Ubuntu. Molts desenvolupadors d'Ubuntu també són mantenidors de paquets clau en Debian. Ubuntu col·labora amb Debian i torna a fer canvis a Debian, tot i que hi ha hagut crítiques que això no passa sovint. Ian Murdock, el fundador de Debian, havia expressat la seva preocupació pels paquets d'Ubuntu potencialment divergents massa lluny de Debian per seguir sent compatibles. Abans d'alliberar, s'importen paquets de Debian inestable contínuament i fusionat amb modificacions específiques d'Ubuntu. Un mes abans de l'alliberament, les importacions són congelades, i els empaquetadors treballen per garantir que les característiques congelades funcionin bé juntes.
Ubuntu és actualment finançat per Canonical Ltd. El 8 de juliol de 2005, Mark Shuttleworth i Canonical va anunciar la creació de la Fundació Ubuntu i va proporcionar un finançament inicial de 10 milions de dòlars. El propòsit de la fundació és garantir el suport i desenvolupament per a totes les versions futures d'Ubuntu. Mark Shuttleworth descriu l'objectiu fonamental per assegurar la continuïtat del projecte Ubuntu.
El 12 de març de 2009, Ubuntu va anunciar el suport per a desenvolupar plataformes de gestió al núvol a tercers, com els que s'utilitzen a Amazon EC2. Des d'Ubuntu 17.10, GNOME 3 és la interfície gràfica per defecte d'Ubuntu Desktop, mentre Unity continua sent el valor predeterminat en versions anteriors, incloent totes les versions actuals de LTS. No obstant això, s'ha creat una branca dirigida per a la comunitat d'Unity 8, anomenat Yunit, per continuar amb el desenvolupament d'Unity. Shuttleworth va escriure el 8 d'abril de 2017, "Invertim en Ubuntu GNOME amb la intenció d'oferir un escriptori fantàstic de tot el GNOME. Estem ajudant a l'equip de GNOME de l'Ubuntu, no creant una cosa diferent o competitiva amb aquest esforç. Tot i que sóc apassionat per les idees de disseny d'Unity, i espero que GNOME estigui més obert ara, crec que hauríem de respectar el lideratge del disseny de GNOME, oferint a GNOME la forma en què el GNOME vol que es lliuri. El nostre paper en això, com de costum, serà assegurar-se que les actualitzacions, la integració, la seguretat, el rendiment i l'experiència completa siguin fantàstiques." Shuttleworth també va esmentar que Canonical deixarà de desenvolupar-se per Ubuntu Phone, Tablet i convergència.
Característiques Una instal·lació predeterminada d'Ubuntu conté una àmplia gamma de programari que inclou LibreOffice, Firefox, Thunderbird, Transmission, i diversos jocs lleugers com sudoku i escacs. Molts paquets de programari addicionals són accessibles des de la versió integrada del Centre de programari de l'Ubuntu així com qualsevol altra eina basada en el gestor de paquets APT. Molts paquets de programari addicionals que ja no estan instal·lats per defecte, com ara Evolution, GIMP, Pidgin, i Synaptic, són encara accessibles als repositoris, instal·lables amb el Centre de programari de l'Ubuntu integrat; o per qualsevol altre eina basada en el gestor de paquets APT. La distribució creuada de paquets snap i flatpaks també estan disponibles.
Ubuntu opera sota la llicència GNU General Public License (GPL) i tot el programari d'aplicació instal·lat per defecte és programari lliure. A més, Ubuntu instal·la alguns controladors de maquinari que només estan disponibles en format binari, però aquests paquets estan clarament marcats en els components restringits.
Seguretat L'objectiu d'Ubuntu és ser segur "fora de la caixa". Per defecte, els programes de l'usuari s'executen amb privilegis baixos i no pot corrompre el sistema operatiu ni els fitxers d'altres usuaris. Per a una major seguretat, l'eina sudo s'utilitza per assignar privilegis temporals per dur a terme tasques administratives, que permeten el superusuari mantenir-se bloquejat i ajudar a evitar que els usuaris sense experiència facin sense voler canvis catastròfics del sistema o obrir forats de seguretat. Polkit també s'està implementant àmpliament a l'escriptori. La majoria dels ports de xarxa es tanquen de manera predeterminada per evitar el pirateig. Un servidor de seguretat integrat permet als usuaris finals que instal·len servidors de xarxa per controlar l'accés. Una Interfície gràfica d'usuari (GUI per tallafoc sense complicacions) està disponible per configurar. Ubuntu compila els seus paquets utilitzant les característiques de GCC tal com PIE i la protecció de desbordament de memòria intermèdia per a endurir el seu programari. Aquestes característiques addicionals augmenten considerablement la seguretat a la despesa de rendiment de l'1 % en 32-bit i 0,01 % amb 64-bit.
Ubuntu també és compatible amb el xifrat del disc complet així com el xifratge dels directoris personals i privats.
Instal·lació miniatura|Ubuntu que s'executa a un Nexus S, un telèfon intel·ligent que funcionava amb Android abans d'Ubuntu Els requisits del sistema varien entre els productes d'Ubuntu. Per a l'escriptori Ubuntu 22.04 LTS, una ordinador amb almenys un processador 2 GHz dual-core, 4 GB de RAM i es recomanen 25 GB d'espai lliure al disc. Per a ordinadors menys potents, hi ha altres distribucions d'Ubuntu com poden ser Lubuntu i Xubuntu. Des de la versió 12.04, Ubuntu és compatible amb l'arquitectura ARM. També hi ha disponible Ubuntu a l'arquitectura Power, i l'antiga arquitectura PowerPC estava en un punt no oficial, i ara més els processadors més recents de l'arquitectura Power (POWER8) són compatibles.
Els entorns en viu són la manera típica per als usuaris d'avaluar i instal·lar posteriorment Ubuntu. Aquests es poden descarregar com a imatge de disc (.iso) i després es cremen en un DVD i s'arrenquen, o s'executen directament a través UNetbootin des d'una unitat USB (fent, respectivament, un medi CD autònom o USB autònom). Executar Ubuntu d'aquesta manera sol ser més lent que executar-lo des d'un disc dur, però no modifica l'ordinador tret que l'usuari ho indiqui específicament. Si l'usuari opta per arrencar la imatge en lloc d'executar un instal·lador en l'arrencada, encara hi ha l'opció d'utilitzar un instal·lador anomenat Ubiquity per instal·lar Ubuntu una vegada iniciat l'entorn en viu. Les imatges de disc de totes les versions actuals i anteriors estan disponibles per descarregar al lloc web d'Ubuntu. Diversos programes de tercers com ara remastersys i Reconstructor estan disponibles per crear còpies personalitzades d'Ubuntu Live DVD (o CD). Hi ha disponibles "CD mínims" (per a ús de servidor) que s'adapten a un CD.
Addicionalment, les instal·lacions a una memòria USB es pot utilitzar per arrencar Ubuntu i Kubuntu d'una manera que permet estalviar permanentment la configuració de l'usuari i la portabilitat del sistema instal·lat per USB entre màquines físiques (no obstant això, la BIOS ha de suportar l'arrencada des d'USB). En les versions més noves d'Ubuntu, el Creador de discos d'arrencada es pot utilitzar per instal·lar Ubuntu en una unitat USB (amb un CD o DVD en viu o sense). Per crear una unitat USB amb arrencada persistent és tan senzill com arrossegar un control lliscant per determinar quant espai per reservar per persistir; per això, Ubuntu empra casper.
L'edició d'escriptori també es pot instal·lar usant la imatge d'arrencada en xarxa (a.k.a. tarball netboot) que utilitza el Debian-Installer i permet certes instal·lacions especialitzades d'Ubuntu: configurar implementacions automàtiques, actualitzar des d'instal·lacions antigues sense accés a la xarxa, particionament LVM o RAID, s'instal·la en sistemes amb menys de 256 MB de RAM (encara que els sistemes de poca memòria poden no ser capaços d'executar un entorn d'escriptori complet raonablement).
Llançaments Versió Criptònim Data de llançament Suport estàndard fins a Manteniment de seguretat ampliat (ESM) 14.04 LTS Trusty Tahr 2014-04-17 2019-04 2024-04 16.04 LTS Xenial Xerus 2016-04-21 2021-04-30 2026-04 18.04 LTS Bionic Beaver 2018-04-26 2023-05-31 2028-04 20.04 LTS Focal Fossa 2020-04-23 2025-05-29 2030-04 22.04 LTS Jammy Jellyfish 2022-04-21 2027-06-01 2032-04 24.04 LTS Noble Numbat 2024-04-25 2029-05 2034-04 25.04 Plucky Puffin 2025-04-17 2026-01 — 25.10 Questing Quokka 2025-10-09 2026-07 —