Gwyllyn Samuel Newton Ford, conegut pel nom artístic de Glenn Ford, (Ciutat de Quebec, 1 de maig de 1916 – Beverly Hills, 30 d'agost de 2006) va ser un actor canadenc-estatunidenc, protagonista de la pel·lícula Gilda (1946) juntament amb Rita Hayworth.
Ford sovint retratava homes normals en circumstàncies inusuals. Tot i que va protagonitzar molts gèneres cinematogràfics, alguns dels seus papers més importants van ser a les pel·lícules de cinema negre, com; Gilda (1946) i The Big Heat (1953), i el drama de secundària Blackboard Jungle (1955). Tanmateix, va ser per les comèdies o els westerns que va rebre premis com a actor, incloent-hi tres nominacions als Globus d'Or al millor actor de comèdia o musical, guanyant per Pocketful of Miracles (1961). També va interpretar un paper secundari com a Jonathan Kent, el pagès, pare adoptiu de Clark Kent, l'alter ego de Superman, a la primera pel·lícula de la franquícia Superman (1978).
Glenn Ford es va caracteritzar per fer personatges honestos que patien sota l'abús i que ressorgien sota la determinació i voluntat extrema. També va fer papers discrets de galant.
Ford mai no va arribar a obtenir un premi Oscar; va obtenir un Globus d'Or i en la dècada de 1960, la seva estrella va declinar lentament. Sempre se'l va considerar un actor subvalorat, però la gran gamma de personatges que va interpretar, el va encasellar com un dels mites de Hollywood, amb un fidel grup de fans i una fidel teleaudiència.
Biografia Gwyllyn Samuel Newton Ford va néixer l'1 de maig de 1916 a Sainte-Christine-d'Auvergne, Quebec, CanadàKulzer, Dina-Marie."Glenn Ford: An Interview (1990)." Dina-Marie Kulzer's Classic Hollywood Biographies. Retrieved: September 19, 2013."Photos from the Glenn Ford Library." Ford family. Retrieved: October 30, 2008. Era fill de Hannah Wood ( de soltera Mitchell) i Newton Ford, un enginyer del Canadian Pacific Railway"Marriage Certificate of Newton Ford and Hannah Wood Mitchell." Quebec Vital and Church Records (Drouin Collection), 1621–1967 (Portneuf Church of England), 1914. A través del seu pare, Ford era besnebot del primer primer ministre del Canadà, Sir John A. Macdonald,Severo, Richard. This not a fact, the Ford family was not related to Sir John A. Macdonald. "Glenn Ford, Leading Man in Films and TV, Dies at 90." The New York Times, August 31, 2006. Retrieved: May 3, 2010. i també estava emparentat amb el vuitè president dels Estats Units, Martin Van Buren (1782–1862, va servir entre 1837 i 1841). El 1922, quan Ford tenia sis anys, la família va emigrar cap al sud-oest, creuant la frontera, als Estats Units, primer a Venice, Califòrnia, i després a Santa Monica, a l'oest de Los Angeles; el seu pare, Newton, va esdevenir conductor d'un tramvia per a la Venice Electric Tram Company, feina que va ocupar fins que va morir als 50 anys el 1940, quan el seu fill Glenn tenia 24 anys.
Mentre assistia a l'institut Santa Monica, Glen va participar activament en produccions dramàtiques escolars amb altres futurs actors com James Griffith. Després de graduar-se cap al 1934, va començar a treballar en petits grups de teatre. Mentre era a l'institut, va fer feines esporàdiques, com ara treballar per al futur famós còmic/artista Will Rogers, qui li va ensenyar a muntar a cavall.Kulzer, Dina-Marie."Glenn Ford: An Interview (1990)." Dina-Marie Kulzer's Classic Hollywood Biographies. Retrieved: September 19, 2013. Ford va comentar més tard que el seu pare no tenia cap objecció al seu creixent interès per la interpretació, però li va dir: "Està bé que intentis actuar, si primer aprens alguna cosa més. Ser capaç de desmuntar un cotxe i muntar-lo. Ser capaç de construir una casa, cada trosset. Aleshores sempre tindràs alguna cosa". Ford va fer cas del consell patern i dècades més tard, durant la dècada de 1950, quan era un dels actors més populars de Hollywood, treballava regularment en lampisteria, cablejat i aire condicionat a casa seva.
Als 23 anys, Ford va renunciar al seu estatus de súbdit del rei (ciutadania canadenca) i es va naturalitzar com a ciutadà dels Estats Units el 10 de novembre de 1939, fent jurament de lleialtat.
Inici de la carrera professional Columbia Pictures Ford va actuar en companyies teatrals de la Costa Oest i va tenir un paper al curtmetratge Night in Manhattan (1937) abans d'unir-se a Columbia Pictures el 1939. El seu nom artístic prové de la ciutat natal del seu pare, Glenford, Alberta.
El seu primer paper important al cinema va ser a Heaven with a Barbed Wire Fence (1939) als estudis 20th Century Fox, escrita per Dalton Trumbo. La primera pel·lícula de Ford per a Columbia va ser una de "B", My Son Is Guilty (1939). Va continuar amb altres pel·lícules de "sèrie B" com ara Convicted Woman (1940), Men Without Souls (1940), Babies for Sale (1940) i Blondie Plays Cupid (1941).
Ford va participar en la pel·lícula de més pressupost The Lady in Question (1940), coprotagonitzada per Rita Hayworth. Aquest va ser un drama judicial ben rebut en què Ford interpreta un jove que s'enamora de Rita Hayworth quan el seu pare, Brian Aherne, intenta rehabilitar-la a la seva botiga de bicicletes. Dirigida per l'emigrant hongarès Charles Vidor, les dues joves estrelles emergents van conixer un enllaç a l'instant.
So Ends Our Night El director de renom de Hollywood, John Cromwell, va quedar prou impressionat amb la seva obra com per demanar-lo prestat a Columbia per al drama de producció independent So Ends Our Night (1941), on Ford va oferir una representació commovedora d'un exiliat alemany de 19 anys que fugia a l'Europa ocupada pels nazis.
Treballant amb el guanyador del premi de l'Acadèmia Fredric March i festejant (a la pantalla) Margaret Sullivan, de 30 anys (que havia estat nominada a un premi de l'Acadèmia per Three Comrades de 1938), la interpretació de Ford d'una jove refugiada tímida i ardent va captar l'atenció fins i tot en una companyia tan estel·lar. «Glenn Ford, un nouvingut molt prometedor», va escriure Bosley Crowther, The New York Times en una crítica del 28 de febrer de 1941, «extreu més substància i simplicitat atractiva del seu paper del noi que qualsevol altre del repartiment».
Treballant amb el guanyador del premi de l'Acadèmia Fredric March i festejant (a la pantalla) Margaret Sullivan, de 30 anys (que havia estat nominada a un premi de l'Acadèmia per Tres camarades de 1938), la interpretació de Ford d'un jove refugiat tímid i ardent va captar l'atenció fins i tot en una companyia tan estel·lar. "Glenn Ford, un nouvingut molt prometedor", va escriure Bosley Crowther de The New York Times en una crítica el 28 de febrer de 1941, "extreu més substància i simplicitat atractiva del seu paper del noi que qualsevol altre del repartiment".
Després de l'estrena de la pel·lícula a Los Angeles, que va rebre molta publicitat, i d'una gala per recaptació de fons a Miami, el president Franklin D. Roosevelt va veure la pel·lícula en una projecció privada a la Casa Blanca i la va admirar molt. El jove Ford va ser convidat al ball anual d'aniversari de Roosevelt. Inspirat i entusiasmat pel president, va tornar a Los Angeles i es va registrar ràpidament com a demòcrata i fervent partidari de Franklin Delano Roosevelt. «Vaig quedar tan impressionat quan vaig conèixer Franklin i Eleanor Roosevelt», va recordar Glenn Ford al seu fill dècades més tard, «vaig quedar encantat quan vaig tornar a Los Angeles i vaig trobar una bonica fotografia signada personalment per a mi. Sempre va ocupar un lloc de gran honor a casa meva».Glenn Ford – A Life (Wis. 2011) by Peter Ford, p. 35.
Després de 35 entrevistes i crítiques entusiastes per a ell personalment, Glenn Ford aviat va aconseguir que les fans joves també li demanessin un autògraf. Tanmateix, el jove es va decebre quan Columbia Pictures no va fer res amb aquest prestigi i nova visibilitat i, en canvi, el va continuar contractant pel·lícules convencionals durant la resta del seu contracte de 7 anys. La seva següent pel·lícula, Texas, va ser el seu primer western, un gènere amb el qual s'associaria durant la resta de la seva vida. Ambientada després de la Guerra Civil Americana, el va emparellar amb una altra jove estrella masculina també sota contracte, William Holden, qui es va convertir en un amic de tota la vida. Van seguir més pel·lícules rutinàries, cap d'elles memorable, però prou lucratives per permetre a Ford comprar-se a ell i a la seva mare una bonica casa nova a la comunitat de Pacific Palisades.
Així doncs, *Ends Our Night* també va afectar la jove estrella d'una altra manera: l'estiu de 1941, mentre els Estats Units encara eren neutrals a la Segona Guerra Mundial, es va allistar a la Guàrdia Costanera Auxiliar dels Estats Units, tot i que va tenir un ajornament de classe 3 (per ser l'únic suport de la seva mare). Va començar el seu entrenament el setembre de 1941, conduint tres nits a la setmana fins a la seva unitat davant del mar a San Pedro i passant-hi la majoria dels caps de setmana.
Va continuar apareixent en pel·lícules per a Columbia com ara Go West, Young Lady (1941) i The Adventures of Martin Eden (1942).
La Segona Guerra Mundial i Eleanor Powell miniatura|Capità Glenn Ford, Reserva Naval dels Estats Units La seva carrera es va interrompre per la Segona Guerra Mundial. Voluntari en el cos de Marines el 1942, serveix en el Pacífic i a França. Casat amb l'actriu Eleanor Powell el 1943, és desmobilitzat l'any següent.
Deu mesos després del retrat de Ford d'un jove exiliat antinazi, els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial amb l'atac sorpresa imperial japonès a les bases navals i aèries de Pearl Harbor a Hawaii. Després d'interpretar un jove pilot a la seva onzena pel·lícula a Columbia, Flight Lieutenant (1942), Ford va fer una gira per 12 ciutats per vendre bons de guerra per a l'Exèrcit i l'Armada. Enmig de les moltes estrelles que també donen el seu temps– de Bob Hope a Cary Grant i Claudette Colbert– va conèixer la popular estrella de ball Eleanor Powell. Els dos es van enamorar aviat; van assistir junts a la inauguració oficial de la cantina de Hollywood USO a l'octubre
Ford va fer The Desperadoes (1942), un altre western. Aleshores, mentre rodava un altre drama bèl·lic, Destroyer, amb l'ardent antifeixista Edward G. Robinson, Ford es va oferir impulsivament voluntari a la Reserva del Cos de Marines dels Estats Units el 13 de desembre de 1942. L'estudi, sorprès, va haver de suplicar als Marines que donessin quatre setmanes més al seu segon protagonista masculí per completar el rodatge de la pel·lícula.Peter Ford, p. 49 Mentrestant, Ford va proposar matrimoni a Eleanor Powell, qui posteriorment va anunciar la seva retirada de la pantalla per estar a prop del seu promès quan ell va començar el camp d'entrenament del Cos de Marines.
Ford va recordar més tard al seu fill que el seu amic William Holden, que s'havia unit al Cos Aeri de l'Exèrcit dels Estats Units, i Ford n'havien "parlat i tots dos estàvem convençuts que les nostres carreres, que tot just s'estaven consolidant, probablement serien oblidades quan tornéssim... si tornàvem".Peter Ford, p. 50
Va ser assignat al servei actiu a la base del Cos de Marines de San Diego el març de 1943. Amb el seu servei a la Guàrdia Costanera, li van oferir un lloc com a oficial del Cos de Marines, però Ford va rebutjar, ja que creia que s'interpretaria com un tracte preferencial per a una estrella de cinema i, en canvi, va entrar als Marines com a soldat ras. Es va entrenar a la base dels Marines de San Diego, on també tenia la base Tyrone Power, l'estrella de cinema masculina número u de l'època. Power va suggerir a Ford que s'unís a ell al programa de ràdio setmanal dels Marines , Halls of Montezuma, que s'emetia els diumenges al vespre des de San Diego. Ford va destacar en l'entrenament, guanyant la insígnia de tirador de fusell, sent nomenat "Home d'Honor" del pelotó i ascendint a sergent quan va acabar.