El Cant de la Sibil·la o Lo Senyal del Judici (nom que hi rep a l'Alguer) és un drama litúrgic i cant gregorià de gran difusió a l'edat mitjana al sud d'Europa fins que al el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparèixer. Considerat com un ritu pagà, aquesta peça de teatre religiós que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món, es va anar deixant de representar a les esglésies, de manera que només es conservà intacte a Mallorca, a Tarragona i a la ciutat de l'Alguer. L'any 2010, la UNESCO va declarar la representació mallorquina Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A Catalunya, durant el , l'interès d'alguns folkloristes per aquest drama litúrgic va començar a impulsar-ne la recuperació.
Representat abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –endevinadora del món pagà– amb mantell de seda i amb una espasa a la mà. La cançó, que s'interpreta habitualment a cappella, té l'origen en una melodia probablement d'origen gregorià amb text traduït al català al .
Representacions S'ha celebrat durant les Matines de Nadal, la missa de la nit de Nadal, a totes les esglésies de MallorcaVideo presentat a la Unesco amb mostres de distints pobles (video) consultat 19-11-2010 i a l'Alguer,Versió algueresa de la Sibil·la (video), consultat 19-11-2010 de manera pràcticament ininterrompuda. Entre les representacions actuals més destacades es compten la de la catedral de Mallorca,La Sibil·la a la Seu (video), consultat 19-11-2010 la del Santuari de LlucLa Sibil·la a Lluc, assaig (video), consultat 19-11-2010 o la que cada any, des del 1998, fa Maria del Mar Bonet a l'església de la Bonanova.La Sibil·la per Maria del Mar Bonet (video), consultat 19-11-2010
També s'ha anat recuperant en moltes esglésies de Catalunya i del País Valencià. A Barcelona hi ha cinc temples on es pot escoltar aquest cant medieval. Des del 1948 s'interpreta a l'estil tradicional i amb acompanyament de coral a la basílica de Santa Maria del Mar, la primera de recuperar-lo.El cant de la Sibil·la a Santa Maria del Mar (video), consultat 19-11-2010 A la parròquia de Sant Gervasi i Protasi del barri de la Bonanova, s'hi representa des de l'any 1998, habitualment amb la veu de la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet. La Catedral de Barcelona el va recuperar l'any 2009,La Catedral de Barcelona recupera el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal del 2009 (noticia de Vilaweb i des del 2008 també es pot sentir a la parròquia de Santa Maria de Gràcia,El cant de la Sibil·la a Santa Maria de Gràcia, a Barcelona (video) on s'interpreta amb l'acompanyament de l'Orfeó Gracienc. També es celebra en versió mallorquina a l'església de Sant Gaietà a l'Eixample de Barcelona.
També es pot presenciar a Ontinyent, Teulada, Gandia,La Sibil·la a Santa Anna de Gandia (video), consultat 19-11-2010 catedral de la Seu d'Urgell (2011), a la Catedral de Tarragona (2013), Xeraco o Sueca, on es va recuperar en el Nadal de 1991 i ha continuat representant-se des d'eixe moment ininterrompudament. També a l'església de Santa Maria de Maó (Menorca) s'ha recuperat seguint el text d'una versió d'un manuscrit del . Des de l'any 2021 es representa a la Catedral de Girona segons es documenta en l'Ordinarium sacramentorum secundum laudabilem ritum dioecesis Gerundensis (1550), la representació va a càrrec d'un nen o nena de GiroNins, la coral infantil de la Capella Polifònica de Girona.https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2073733-el-cant-de-la-sibil-la-torna-dema-a-la-catedral-de-girona.html Des de l'any 2022 es pot veure també a la cripta de la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, a càrrec d'un equip encapçalat i dirigit pel productor Sergi Planas.
El tema de la lletra és una profecia sobre la fi del món i inicialment es cantava en llatí, però des del es documenten versions en català, per la qual cosa es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua. Hom té notícia de la seva interpretació durant l'edat mitjana a Barcelona, Girona, la Seu d'Urgell, Vic, València, Montpeller o Tarragona on es conserven fragments del text. A més, n'existeixen versions en llatí i provençal.
La Sibil·la i el Misteri d'Elx són els únics exponents de les representacions litúrgiques prèvies a la reforma tridentina que varen sobreviure a la prohibició, per la qual cosa, i entre altres raons, ambdues han estat declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, en concret el 16 de novembre de 2010 en el cas de la Sibil·la.Avui, 16/11/2010, Castells Universals També fou declarada bé immaterial d'interès cultural per acord del Ple del Consell de Mallorca de 13 de desembre del 2004.BOIB núm. 25, de 15 de febrer de 2005: http://boib.caib.es/pdf/2005025/mp45.pdf
I segueix el Diccionari Català-Valencià-Balear ampliant la informació històrica: "Segons Mossèn Higini Anglès (La Música a Catalunya fins al , Barcelona 1935, pàg. 289), «el Cant de la Sibil·la representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem: ell comença almenys al a Ripoll, i s'escampa arreu de la Catalunya on perdura fins al XVI. Una vegada reconquerida Mallorca, el cant gregorià i la litúrgia romana hi entren també de ple; el mateix Cant de la Sibil·la s'hi introdueix amb la mateixa melodia dels mossàrabs, que fou la de Catalunya, de França i d'Itàlia, i amb tonada ja estrafeta i seguint més o menys alguns dels cants populars de l'illa, hi segueix usant-se fins als temps nostres».
Tenim notícies que el Cant de la Sibil·la en llengua vulgar s'executava en la segona meitat del a quasi totes les Seus catalanes: Urgell en 1580, Girona en 1550, Vic en 1568, Barcelona en 1569, Tarragona, València en 1533. A l'Alguer rep el nom de Senyal del Judici i la seva lletra catalana és més completa que la que es conserva a Mallorca. (Cf. Folklore alguerès replegat de N'Antoni Ciuffo. Bolletí del Diccionari de la Llengua catalana, 1924, xiii, 267; P. Aebischer, Le «Cant de la Sibil·la» en la cathédrale d'Alghero la veillée de Noël, Estudis Romànics, 1949-1950, ii, 173). Aquesta cerimònia estigué també bastant difosa per Castella, Provença i Itàlia.
La Contrareforma era hostil a les pràctiques extralitúrgiques tradicionals, i en 1572, el bisbe de Mallorca Diego Arnedo prohibí l'execució del Cant de la Sibil·la en la seva diòcesi. La tradició, però, pesava, i la vigília de Nadal de 1575, a precs del nou bisbe Joan Vich, el capítol de la catedral mallorquina va restablir-lo «disponiendo que se ejecutasen además algunas cantilenas devotas como se hacía en otras iglesias, particularmente en Valencia» (Villanueva, Viaje, xxii, 135 i 185). Encara que en 1666 el bisbe Pedro Manjarrés de Heredia va abolir de bell nou el Cant de la Sibil·la en tota la diòcesi de Mallorca, o almenys que ell no en donàs autorització escrita, el fet és que aquesta cerimònia ha sobreviscut fins als nostres dies.
Antigament no s'executava el Cant de la Sibil·la de la mateixa manera que ara, puix segons una consueta de Mallorca de mitjan , a les matines de Nadal el bisbe recitava la novena lliçó i llavors «sex presbiteri ascendant trunam, et duo incipiant alta voce Judicii signum et chorus respondeat Judicii signum; et predicti sex presbiteri, bini et bini, dicent omnes alios versus, et in fine cuiuslibet versus chorus respondeat Judicii signum; et finitis omnibus versibus, episcopus finiat lectionem» (Anglès, op. cit. 300). La substitució dels sis preveres cantors per l'infant vestit de dona a la Seu de Mallorca, fou, segons el professor Aebischer (P. Aebischer, Un ultime écho de la Procession des Prophètes: Le «Cant de la Sibil·la» de la nuit de Noël à Majorque, «Mélanges Gustave Cohen», París 1952, pàg. 263), efecte de l'esmentat acord capitular de 1575 de restablir-hi el Cant de la Sibil·la «como se hacía... particularmente en Valencia», on, segons el breviari de 1464, «la Sibil·la deu estar apparellada en la trona vestida com a dona». A la catedral de Toledo també la cantava un infant, un «seise», vestit de dona.
El Cant de la Sibil·la no és altra cosa que la versió a llengua vulgar del Judicii signum, que abans del es cantava en llatí però que fou traduït a la Provença. Milà i Fontanals (Rom., ix, 360; Milà Obras, vi, 294) admeté que la versió catalana provenia directament del fals Sermó atribuït a Sant Agustí, que en la dramàtica religiosa medieval engendrà la Procession des Prophètes de Limoges, Arles, Rouen, etc., però Aebischer (loc. cit. 267) sosté que el Cant de la Sibil·la és solament un fragment desglossat, a causa del seu interès i extensió, d'una representació més completa de la Procession des Prophètes segons consta que se celebrava a Mallorca i a València en el segle XVI; per altra banda sabem que en el era ja conegut a Catalunya l'Ordo Prophetarum, puix que en parla un ordinari de Girona (Anglès, op. cit. 283). Respecte al seu origen, Mossèn Anglès sospita si el Judicii signum, divulgat dins la península Ibèrica d'ençà el , podia ésser d'origen mossàrab, però el prof. Aebischer prefereix admetre que vindria a les terres catalanes des del Llenguadoc, per tal com la Catalunya vella rebé una influència cultural considerable dels monestirs occitans, i consta particularment «que les proses en usage au monestir de Ripoll... provenaient en majorité de Saint Martiel de Limoges et de Saint Pierre de Moissac». (T. Gérold, Les drames liturgiques médiévaux en Catalogne. Revue d'histoire et de philosophie religieuse, 1936, xvi, 430)."
Lletra El cant de la Sibil·la apareix documentat d'ençà del a diferents indrets de Catalunya, Itàlia, Castella i França. Si bé primer es cantava en llatí, a partir del ja n'hi ha documentades les primeres versions en llengua catalana. Aquestes primeres versions catalanes del Judicii Signum no es traduïren directament del text llatí sinó que provenen totes d'una versió-adaptació d'origen provençal, cosa que demostraria la gran popularitat i difusió que assolí aquest cant. Entre els texts catalans procedents d'aquest tronc comú occità hi ha un còdex del , conservat a l'Arxiu Diocesà de Mallorca, que es va trobar el 1908 al convent de la Concepció i que procedia del convent de Santa Magdalena. La transmissió oral i la manca de manuscrits han fet que al llarg dels segles els texts més antics en llengua vulgar hagin sofert moltes modificacions i hagin donat lloc a moltes versions.
El pergamí del Cant de la Sibil·la de Sant Andreu del Torn, datat del , va ser descobert per l’historiador Lluís Constans a la dècada de 1940 i constitueix el testimoni català més antic d’aquesta tradició.
Versió pel Coro Polifonico Algherese seguint una transcripció del canonge Urgias, conservada a l'Arxiu Capitolar de l'Alguer (https://www.youtube.com/watch?v=-BHbZcgKV-Q)
?? (cor)
Al jorn del judici parrà qui haurà fet servici.
?? (cor)
Un Rei vendrà perpetual vestit de nostra carn mortal del Cel vendrà tot certament per a fer del segle jutjament.
?? (cor)
Ans que el Judici no serà un gran senyal se mostrarà lo sol perdrà la resplendor, la terra tremirà de por.
?? (cor)
Aprés se badarà molt fort, amostrant-se de gran conhort : mostrar-s'han crits i trons, les infernals confusions.
?? (cor)
Del Cel gran foc davallarà, com a sofre molt pudirà la terra cremarà ab furor la gent haurà molt gran terror.
?? (cor)
Aprés serà un fort senyal d'un terratrèmol general les pedres per mig se rompran i les muntanyes se fendran.
?? (cor)
Llavors ningú tindrà talent de (sic) or, riqueses, ni argent esperant tots quina serà la sentència que es darà.
?? (cor)
De morir seran tots sens talents esclafir-los han totes les dents no hi haurà home que no plor tot lo món serà en tristor.
?? (cor)
Los puigs i plans seran iguals allí seran los bons i mals Reis, ducs, comtes i barons que de llurs fets retran raons.
?? (cor)
Aprés vendrà terriblement lo fill de Déu omnipotent qui morts i vius judicarà qui bé haurà fet allí es parrà.
?? (cor)