Els primats (Primates) són un ordre de mamífers que comprèn els estrepsirrins —lèmurs, gàlags, lorísids i afins— i els haplorrins —micos i simis, incloent-hi els éssers humans. Evolucionaren fa entre 55 i 85 milions d'anys a partir de mamífers terrestres menuts que desenvoluparen adaptacions a la vida en selves tropicals. Un bon grapat de caràcters dels primats són adaptacions a la complexitat del medi arbori, entre les quals hi ha un cervell gros, la visió binocular, la visió en color, vocalitzacions, cintures escapulars que permeten una major amplitud de moviment de les extremitats superiors i (en la majoria d'espècies) polzes oposables que faciliten la prensió i augmenten la destresa. La seva mida va des del lèmur ratolí de Berthe, que pesa 30 g, fins al goril·la oriental, que ultrapassa els 200 kg. El 2018 se'n reconeixien 518 espècies i des d'aleshores encara se n'han anat descobrint més.
Tret dels humans, que avui en dia habiten tots els continents de la Terra, la majoria de primats viuen a les regions tropicals o subtropicals de les Amèriques, Àfrica i Àsia. Segons les proves fòssils, els avantpassats primitius dels primats podrien haver existit a finals del període Cretaci fa uns 65 milions d'anys i el primatoide més antic conegut és Plesiadapis, del Paleocè superior (fa aproximadament 55-58 milions d'anys). Estudis del rellotge molecular suggereixen que la branca dels primats podria ser encara més antiga i datar del Cretaci mitjà, fa uns 85 milions d'anys.
Tradicionalment s'ha subdividit l'ordre dels primats en dos grups principals: els prosimis i els simis. Els prosimis tenen característiques semblants a les dels primers primats i inclouen els lèmurs de Madagascar, els lorisiformes, els ai-ais i els tarsers. Els simis inclouen els micos i els simis. Més recentment, els taxonomistes han creat el subordre dels estrepsirrins, o primats «de nas moll», per incloure-hi els prosimis no tarsers i el subordre dels haplorrins, o primats «de nas sec», per incloure-hi els tarsers i els simiformes. Els simis es divideixen en dos grups: els platirrins («de nas pla») o micos del Nou Món, de Sud-amèrica i Mesoamèrica, i els catarrins («de nas estret»), d'Àfrica i el sud-est asiàtic. Els micos del Nou Món inclouen els caputxins, els aluates i les mones esquirol i els catarrins inclouen els micos del Vell Món (com ara babuïns i macacos) i els simis. Els humans són els únics catarrins que s'han estès fora d'Àfrica i el sud-est asiàtic, tot i que les proves fòssils demostren que en el passat també n'existiren moltes espècies a Europa.
Els primats són mamífers generalistes que presenten una gran varietat de característiques. Alguns primats (incloent-hi els humans i els babuïns) no viuen principalment als arbres, però totes les espècies tenen adaptacions per grimpar-hi. Les tècniques de locomoció inclouen saltar d'un arbre a l'altre, caminar sobre dues o quatre potes o sobre les falanges mitjanes de les mans, o gronxar-se d'una branca a l'altra (acció coneguda com a braquiació). Els primats es caracteritzen pel seu cervell gros en comparació amb els d'altres mamífers, així com un major ús de la visió estereoscòpica en detriment de l'olfacte, el sistema sensorial dominant en la majoria de mamífers. Aquests trets són especialment importants en els micos i els simis i menys en els loris i els lèmurs. La visió tricromàtica ha evolucionat en alguns primats. La majoria tenen polzes oposables i alguns tenen una cua prènsil. Moltes espècies presenten dimorfisme sexual, cosa que significa que els mascles i les femelles tenen trets físics diferents, incloent-hi la massa corporal, la mida dels ullals i la coloració. Els primats tenen un ritme de desenvolupament més lent que altres mamífers de mida similar i assoleixen la maduresa més tard, però tenen una major longevitat. Algunes espècies viuen en solitari, altres en parelles de mascle-femella i altres en grups de fins a centenars de membres.
Història evolutiva L'ordre dels primats forma part del clade dels euteris, que es classifica dins el clade dels euarcontoglirs i la classe dels mamífers. Investigacions genètiques moleculars recents sobre els primats, els lèmurs voladors i les tupaies han demostrat que les dues espècies de lèmur volador tenen una relació més propera amb els primats que amb les tupaies, tot i que en el passat les tupaies foren considerades primats. Aquests tres ordres formen el clade dels euarconts. Aquest clade es combina amb el clade dels glirs (compost pels rosegadors i els lagomorfs) per formar el clade dels euarcontoglirs. Segons la font, tant Euarchonta com Euarchontoglires són considerats superordres. D'altra banda, alguns científics consideren que els lèmurs voladors són un subordre dels primats i classifiquen els primats «autèntics» dins el subordre dels euprimats.
Evolució miniatura|Plesiadapis, el primatoide més antic Es creu que el llinatge dels primats es remunta, pel cap baix, a fa 65 milions d'anys, tot i que el primatoide més antic conegut del registre fòssil és Plesiadapis (c. 55-58 Ma), que data del Paleocè superior. Altres estudis, incloent-hi estudis del rellotge molecular, han estimat que l'origen de la branca dels primats es remunta al període Cretaci mitjà, fa aproximadament 85 milions d'anys.
En la cladística moderna, l'ordre dels primats és monofilètic. Generalment es creu que el subordre dels estrepsirrins, o «primats de nas moll», divergí de la línia basal dels primats fa uns 63 milions d'anys, tot i que també hi ha indicis que apunten a dates anteriors. Les set famílies d'estrepsirrins són les quatre famílies emparentades de lemuriformes i les tres famílies restants, que inclouen els ai-ais, els lorísids i els gàlags. Alguns sistemes de classificació antics afegeixen els lèmurs mostela als lèmurs i els gàlags amb els lorísids, creant una separació de 3-2 famíles en lloc de la separació 4-3 presentada aquí. Durant l'Eocè, gran part dels continents septentrionals estava dominada per dos grups, els adàpids i els omòmids. Els primers són considerats membres dels estrepsirrins, però mancaven de la pinta dental que tenen els lèmurs moderns. Els últims estaven estretament relacionats amb els tarsers, els micos i els simis. La relació exacta d'aquests dos grups amb els primats vivents és incerta. Els omòmids s'extingiren fa uns 30 milions d'anys, mentre que els adàpids sobrevisqueren fins fa uns 10 milions d'anys. upright|miniatura|esquerra|El lèmur de cua anellada, un primat estrepsirrí
Segons estudis genètics, els lèmurs de Madagascar divergiren dels lorisiformes fa aproximadament 75 milions d'anys. Aquests estudis, igual que les proves cromosòmiques i moleculars, també demostren que els lèmurs estan més relacionats ente ells que amb la resta de primats estrepsirrins. Tanmateix, Madagascar se separà d'Àfrica fa 160 milions d'anys i de l'Índia fa 90 milions d'anys. Perquè els lèmurs estiguin més relacionats entre ells que amb la resta de primats estrepsirrins, es creu que una minúscula població ancestral arribà a Madagascar en troncs flotants, fa entre 50 i 80 milions d'anys. S'han examinat altres possibilitats de colonització, com ara múltiples colonitzacions d'Àfrica i Índia, però cap d'elles no compta amb el suport de les proves genètiques i moleculars.
Fins fa poc, l'ai-ai ha sigut difícil de classificar dins els estrepsirrins. S'han proposat teories que la seva família, Daubentoniidae, era o bé un primat lemuriforme (és a dir, que els seus avantpassats se separaren del llinatge dels lèmurs més recentment que la separació entre lèmurs i lorísids) o bé un grup germà de tots els altres estrepsirrins. El 2008, es confirmà que l'ai-ai és un lemuriforme i que descendeix de la mateixa població ancestral de lèmurs que arribà flotant a l'illa. Se'l classifica en l'infraordre dels quiromiformes, formant un clade germà dels lèmurs.
El subordre dels haplorrins, o «primats de nas sec», es compon de dos clades germans. Els tarsers prosimis de la família dels tàrsids (monotípica dins del seu propi infraordre dels tarsiformes) representen la divisió més primitiva, fa uns 58 milions d'anys. L'infraordre dels simiformes aparegué fa uns 40 milions d'anys, i conté dos clades: el parvordre dels platirrins, que es desenvoluparen a Sud-amèrica i inclouen els micos del Nou Món i el parvordre dels catarrins, que es desenvoluparen a Àfrica i inclouen els micos del Vell Món, els humans i altres simis. Un tercer clade, que incloïa els eosímids, es desenvolupà a Àsia però s'extingí fa milions d'anys.
Igual que els lèmurs, els micos del Nou Món tenen orígens incerts. Estudis de seqüències moleculars basats en seqüències concatenades han ofert amples variacions en la data estimada de la divergència entre platirrins i catarrins, que van de fa 70 a fa 33 milions d'anys, mentre que estudis basats en seqüències mitocondrials suggereixen una data més consistent, fa 35 milions d'anys. S'ha suggerit que hi hagué un únic origen dels antropoides a Àfrica i després alguns migraren i es produí una especiació. És possible que els primats antropoides travessessin l'oceà Atlàntic durant l'Eocè, ajudats per dorsals a l'oceà Atlàntic i un nivell del mar més baix i que llavors saltessin d'illa en illa fins a Sud-amèrica. De nou, aquesta colonització transoceànica podria ser explicada perquè els animals hi arribaren en troncs flotants. A causa de la deriva continental, l'oceà Atlàntic jove no era ni de bon tros tan ample com avui en dia, i les investigacions suggereixen que un petit primat d'1 kg podria haver sobreviscut 13 dies en un rai de vegetació. Tenint en compte les velocitats estimades dels corrents i dels vents, podria haver estat un temps suficient per fer el viatge entre els dos continents.
miniatura|El tití emperador, un mico del Nou Món Els simis i els micos s'estengueren d'Àfrica a Europa i Àsia a partir del Miocè. Poc després, els loris i els tarsers feren el mateix viatge. Els primers fòssils d'homínids foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre 8 i 5 milions d'anys. Els micos del Vell Món desaparegueren d'Europa fa uns 1,8 milions d'anys. Els estudis moleculars i dels fòssils mostren generalment que els humans moderns s'originaren a Àfrica fa entre 200.000 i 100.000 anys.
Tot i que els primats estan ben estudiats en comparació amb altres grups d'animals, recentment se n'han descobert algunes espècies noves; proves genètiques efectuades sobre algunes poblacions han revelat algunes espècies anteriorment desconegudes. Primate Taxonomy llistava unes 350 espècies de primats l'any 2001; l'autor, Colin Groves, augmentà aquest nombre fins a 376 en la seva contribució a la tercera edició de Mammal Species of the World (MSW3). Tanmateix, MSW3 es queda curt en relació amb el saber actual, car la col·lecció fou completada el 2003; des d'aleshores, una sèrie de publicacions han pujat aquest nombre fins a 437 espècies. Espècies noves notables no llistades a MSW3 inclouen l'indri de Bemaraha (Avahi cleesei, anomenat en honor de l'actor i entusiasta dels lèmurs britànic John Cleese) i el tití GoldenPalace.com, el nom del qual fou venut en subhasta.
Taxonomia miniatura|upright|Il·lustració del 1927 de ximpanzés, un gibó (a dalt a la dreta) i dos orangutans (centre i avall al centre). El ximpanzé de dalt a l'esquerra està braquiant, mentre que l'orangutan d'avall al centre camina sobre les falanges mitjanes de les mans upright|miniatura|Homo sapiens, un membre de l'ordre dels primats miniatura|upright|El tarser de les Filipines, antigament considerat un prosimi, ara considerat predominantment un haplorrí.
Ordre Primates Subordre Haplorrhini: tarsers, micos i simis Infraordre Simiiformes Parvordre Catarrhini Superfamília Cercopithecoidea Família Cercopithecidae: mones del Vell Món (135 espècies) Superfamília Hominoidea Família Hominidae: humans i altres grans simis (7 espècies) Família Hylobatidae: gibons o «simis inferiors» (13 espècies) Parvordre Platyrrhini: micos del Nou Món